Tens 0 productes a la teua cistella
22/04/2022
La partida dels grups de masses que canten en valencià ja fa temps que es juga en el camp del mestissatge, la fusió, el rap i l’electrònica. Els músics del moment s’han fet grans al caliu dels festivals multitudinaris d’abans de la pandèmia, aquells que congregaven milers de parroquians en estadis de futbol, bancals erms i plans urbanístics paralitzats per la crisi de la rajola.
És així. Els artistes, que en la primera dècada del segle ho petaven, han propiciat uns hereus més ressabuts, amb més perspectiva i amb un perfecte coneixement de les eines comercials com per a intentar traure pit en una escena sempre complicada.
Entre ells trobem La Fúmiga, una formació que reivindica la seua procedència: les bandes de música i les xarangues. Des d’Alzira, aquests dotze músics han sigut capaços de concebre un grup que sintetitza la història de la música en valencià dels darrers vint anys. Llavors, es tracta d’un experiment sociològic? D’un producte del laboratori de Mark Dasousa, el seu productor? Un estudi de mercat portat a la pràctica?
És més fàcil que tot això. La Fúmiga és un grup liderat per gent amb una basta cultura musical i que sap on vol arribar amb ella. Si ens parem a analitzar el seu darrer disc Fotosíntesi (Halley Records), ens rendirem davant d’un treball correcte, que vol arribar al màxim de públic i que no renuncia als gustos musicals de la banda. La seua fórmula, al cap i a la fi, és ben coneguda: espectacle fester, melodies agafades d’aquí i d’allà, col·laboracions al disc que aprofiten per a enfortir la marca –o per a obrir nous mercats– i textos intel·ligents (més del que semblen en una primera escolta). Cançons que agraden per igual als més indepes i també a la joventut que només vol ballar i passar-s’ho bé. Perquè els seus concerts, amb Artur i José Beteta al front, són una alenada d’optimisme, un karaoke intens i una classe aeròbica de nivell.
La Fúmiga –si la covid ho permet–, amb el nou disc serà un dels grans protagonistes de 2022. Per això els alzirenys han enllestit una gira ben planificada. Més de 40 bolos en un any per tal d’arribar a la propera primavera a la plaça de bous de València i dirigir el múscul de cara a l’estiu, on possiblement encapçalaran els festivals més importants.
La resta, ja ho sabeu. O encara no heu ballat i cantat el «Ja no fa mal» amb Samantha, el «Fotosíntesi» amb Panxo de Zoo, «Llavors» amb Jonatan Penalba, l’«Hora blava» amb Esther, «Segona conjugació» amb Suu…?
