La fusta del violí

29/12/2022

Podríem suposar, sense massa marge d’errada, que en les albors de la creació del llenguatge humà, en l’aparició del fet comunicatiu, primer fou el ‘dir’ –m’imagine que un ‘dir’ rutinari, simple, escàs de matisos–, però que, forçosament, amb el pas temps, s’amplià també, de forma inevitable, amb un segon estadi: el del ‘contar’. En aqueix context, el relat hagué de ser, tot i el seu caràcter oral, el gènere literari primigeni del qual se’n generaria la resta. Un gènere que ha perdurat en el temps i que en algunes èpoques ha tingut una gran vigència com a transmissor de costums, sensacions, enginy, ideologies immerses en el llenguatge, humor o tragèdia.

Antoni Martínez Bonet, autor dels poemaris L’incrèdul pentinat (2013) i Multiplicant grills (2020), ha conreat més la narrativa, concretament els llibres de relats. Començà amb Amor cuit amb United p.c. el 2013, després Amor cru el 2016, i D’amor res el 2019, que va ser Premi de Narrativa Carmelina Sánchez-Cutillas d’Altea. I enguany, amb Mala sort per a la fusta si naix violí, ha guanyat el 37è Premi de Narrativa Vila de Puçol, que edita Onada Edicions de Benicarló.

D’habitud, el títol d’un llibre és un indici, una pista, un suggeriment, a vegades ben explícit, altres no tant, que planeja subtil sobre el contingut. En aquest cas, el títol és un manlleu de l’obra poètica d’Arthur Rimbaud, el jove poeta rebel, que també és, juntament amb al seu amic/amant Verlaine, el personatge d’un dels millors relats, segons la meua apreciació personal, que ens fa intuir l’atzar, la complexitat, la dissort en la vida, com a elements de les narracions que llegirem.

De manera conscient o inconscient, crec que en el conte modern sempre hi ha un ocult desig, per part de l’autor, de mostrar un rerefons alliçonador, un ensenyament moral o una mostra de la dinàmica implacable del divers, que ens ve d’un temps remot, dels exempli que empraven els predicadors de l’Edat Mitjana, de les faules o apòlegs amb personatges animals, dels fabliaux satírics –Decameró i Contes de Canterbury en són un bon exemple–, dels lais, amb contingut de goig o sofriment amorós.

El llibre de Martínez Bonet consta de 14 narracions en què inventa, recrea –és a dir, ficciona– seqüències sobre la vida o sobre el record de personatges generalment coneguts, admirats, respectats: poetes, pintors, models femenines, escriptors, músics i compositors, inclosos ja en el cànon d’una cultura mitjana. Com ara el record sobre el conegut poeta portuguès Fernando Pessoa; la peripècia vital del cantant, guitarrista i compositor estatunidenc Robert Johnson, el rei del Delta o dels blues; l’emotiva carta de Miguel HWEHwerHeràndezHHHWEHernández a la seua muller; l’esotèric Aliester Crowley, frater Perdurabo, fundador de la filosofia religiosocientífica coneguda com Thelema; les tumultuoses relacions entre Paul Verlaine i el jove Arthur Rimbaud; l’aprofitada vida de la pintora impressionista i model Suzanne Valadon i el seu entorn de famosos artistes; l’austeritat granítica de Samuel Beckett; el quadre de Pau Klee; el transgressor Jean Genet; l’angoixa de l’italià Césare Pavese, que lluitava per vèncer la soledat interior, o els amors del prestigiós compositor valencià del segle XVII Vicent Martí i Soler, que triomfà a Viena, on era conegut per Vicenzo Martini il Valenziano, i com Ignaz Martini, en la cort de la tsarina Caterina II.

Encara que també hi ha relats amb personatges de ficció, o només servint-se d’un fet divers, quotidià, amb actants normals, fets de la pasta del món, com en el cas de «La coincidència», «Per un treball ben fet», «L’entrevista» o «La casualitat». Tot plegat, un ampli ventall de rerefons culturals, de narracions de textos, en què Antoni Martínez Bonet desplega, a vegades amb un llenguatge ric, profús, encertades acotacions o introspeccions psicològiques, situacions ben singulars o insòlites que inciten l’interès i que, n’estic convençut, no decebran gens el lector.

Antoni Martínez Bonet

Mala sort per a la fusta si naix violí,

Onada Edicions, 2022. Benicarló.