La gala del pòdcast en valencià ja és una realitat

Els guardonats en la I Gala del Pòdcast en Valencià, que es va celebrar en l’Octubre CCC.

Expressar-se en valencià i arribar a un equilibri entre qualitat i apreci del públic és especialment complicat. Ho és perquè vivim envoltats de castellà; i ara, amb les xarxes molt més. Una influència tan poderosa té impacte a tots els nivells, i si fa entre 20 i 30 anys el valor del valencià va reviscolar quan Canal 9 oferia una graella infantil envejable (a part de coincidir amb l’època forta del València CF i del doblatge i la retransmissió esportiva en la nostra llengua), no és menys cert que amb l’auge de les xarxes i les plataformes de streaming el valencià s’ha vist reduït en molts casos a una anècdota (a la qual cosa s’han de sumar els anys que hem passat sense televisió pròpia). Un logaritme que visibilitza les propostes que s’expressen en espanyol, sumat a un públic cada vegada més excloent, hispanocentrista i, en la majoria dels casos, intransigent, fan que la batalla dels creadors valencians per posicionar-se comporte un treball encara major que el de la creació de contingut en si. Ha arribat un punt en què fins i tot la IA es torna en contra nostra: si bé la majoria d’elles no estan configurades per a entendre el català, les que sí que ho estan no entenen la nostra varietat, i això suma un afegit extra a la nostra tasca.

Potser per això resulta tan curiós i enriquidor el fet que, en l’època en què a priori més difícil resulta posicionar-se en valencià, apareguen creadors que no sols dignifiquen la llengua sinó que a més aconseguisquen fites absolutament inimaginables fa uns anys. Cabrafotuda, Apitxat, La Tia Visantica, Alegria de Poble, La Ruta dels Esmorzars, Gal·la Martí, Simmer Valenciana, Llet i Vi… són alguns dels nostres creadors i creadores més reconegudes i virals. Però dins de tot el panorama de la creació de contingut en valencià destaca un format que, tal vegada per la seua accessibilitat, ha despertat la, mai millor dit, creativitat de moltíssimes creadores i, cada vegada amb més intensitat, el favor del públic: el pòdcast.

És indubtable que el confinament i la pandèmia del 2020 van fer una espenta perquè sorgiren moltes de les iniciatives que hui en dia encapçalen la nostra llista de favorits a Tiktok, Instagram, Twitch o iVoox. Però el creixement de pòdcasts en valencià ha pres un ritme exponencial, i cada any es multipliquen les propostes que arriben als nostres espais. Era, per tant, necessària la consolidació d’un espai que no sols reconeguera i posara en valor la qualitat d’aquestes propostes per tal de compensar el seu esforç i afavorir que seguisquen oferint el seu art, sinó també que impulse l’aparició de nous programes que cobrisquen les diverses inquietuds del públic que vol i espera relacionar-se i viure en valencià. Ha de quedar clara una cosa, i és que açò ho fan/fem el 99 % del temps gratis, per voluntat… I dol no rebre cap mostra dʼafecte o suport.

Amàlia Garrigós i Edu Comelles són els conductors de CCCC Pòdcast, un projecte innovador del Centre del Carme Cultura Contemporània.

I sí: la qualitat objectiva dels pòdcasts en valencià és alta. Generalment, prou. Al punt que CCCC Pòdcast, amb Amàlia Garrigós i l’expert paisatgista sonor Eduard Comelles, i Deparkineo (fusió entre les creadores de La Síntesi (Maria Devesa i Carmen Alonso) i Marta Meneu (de La Prestatgeria), han rebut els Premis Sonor dels pòdcasts en català en una entrega feta amb tots els honors en el mateix Camp Nou. Era increïble que Deparkineo encara no hagueren rebut un reconeixement similar a la seua terra. I no sols elles: són molts els pòdcasts que hui, amb bagatge i trajectòria impecables, continuen sense arribar al gran públic (entenguem-ho com aquell que consumeix oci en valencià, bé siga de revistes, diaris, música, xarxes, televisió, ràdio… o en aquest cas, pòdcasts). Pel que siga. I ací disculpeu-me la subjectivitat, però jo em declare molt fan de La Secció de l’Excusat, i em dol especialment no sols que no hagen rebut encara cap guardó, sinó que no hi haja més gent sorprenent-se dia a dia amb aquest programa excel·lentment conduït per Héctor, Sebas i Emil.

Acció Cultural del País Valencià és una plataforma amb molta experiència i amb un historial d’iniciatives d’impuls de la llengua que aborronen. Seu va ser, no fa tants anys, el macroprojecte del Mural sonor i el disc La veta, produït per Tardor i May Ibáñez: una de les majors fites musicals que s’han condensat en forma de disc en valencià. Enguany, amb el suport de JovesPV i La Podcastera Valenciana, plataforma d’impuls dels pòdcasts en valencià comandada per Xavier Martínez, ha encertat a instaurar un d’eixos projectes que fan que viure en valencià siga no sols possible, sinó molt abellible: La Podcastera de l’Octubre. Una iniciativa que ha afavorit que alguns dels pòdcasts amb més repercussió del país puguen tindre un espai on gravar un episodi en directe i amb públic; per allí han passat El Dolcet pa’l Café, Gent Random o La Comoditat Valenciana, per citar-ne tres. En veure l’impacte, Acció Cultural ho va tindre clar: cal apostar més pels nostres pòdcasts. I quina millor manera de fer-ho que culminant el projecte amb una gala que els potencie? La Gala del Pòdcast en Valencià era ja una realitat.

Pere Àlvaro, integrant de La Comoditat Valenciana, un dels pòdcasts premiats en la Gala.

Com a persona directament implicada en la Gala de Creació de Contingut, puc dir ben alt que la categoria «Pòdcast» és la que més propostes rep amb diferència (junt a Tiktok). Un dels meus somnis fa anys, quan visualitzava La Gala de Creació en el meu cap, era tractar d’oferir justícia; cal incidir en la meua experiència i passat com a pioner del rap en valencià, en una època en què quasi cap altre grup apostava per fer res diferent a l’ska amb dolçaines, i com de bé m’hauria vingut que es reconeguera la meua tasca quan era poc més que un adolescent rimador i apassionat. Per tant, quina justícia s’estava tenint amb els pòdcasts? Si de vora quaranta propostes analitzades pel jurat només en quedaven finalistes quatre, què passava amb l’altra trentena llarga? No mereixien exposició i ser reconegudes per categories, com passa amb la resta de formats? Clar que sí.

La I Gala del Pòdcast en Valencià s’ha saldat amb deu categories, que en podrien haver sigut onze si haguera existit alguna proposta que s’atrevira a apuntar-se a la categoria «Ciència i Divulgació» que oferia el formulari (faig des d’ací una crida al meu germà Pakozoic per tal que llance un pòdcast de paleontologia en valencià; o a la meua bona amiga Maria Serrano de Logoveu perquè el proper any apunte el seu fabulós pòdcast sobre logopèdia i tècnica vocal; i a Miquel Tejedor, del canal En psicoteràpia, un dels meus creadors preferits i un bon amic que, de ben segur, faria un pòdcast sobre psicologia imprescindible; i a tot aquell que vulga aventurar-s’hi amb un pòdcast científic, que ja ens cal). Les categories definitives quedaven, doncs, així: Ficció Sonora; Música i Agenda; Cinema, TV i Contingut Friki; Política i Actualitat; Història i Misteri; Humor i Entreteniment; Cultura i Divulgació; Pòdcast Revelació; Premi del Públic; Pòdcast de l’Any. I que quede clara una cosa: també trobe a faltar pòdcasts esportius (ehem, Loren, ehem) i educacionals/didàctics (ehem, Aitana, ehem).

Edu Comelles, responsable del disseny de so del pòdcast Els noms de la por, una iniciativa de l’ETNO.

Pel que tinc entés, un nou handicap apareix ací, i és la gran quantitat de pòdcasts culturals i d’entreteniment que hi ha en el panorama (una gran notícia, d’altra banda, que referma el bon estat de salut de la creació de contingut i la podcastera valenciana), deixant espai per al reconeixement únicament a un percentatge molt baix de les propostes presentades. Costa molt entendre que projectes amb tanta qualitat com Solano & Tur o la iniciativa de l’ETNO amb Els noms de la por, conduïts per professionals reputats i d’una qualitat immensa, hagen quedat sense nominació; Andrea Jarque, presentadora de l’esdeveniment, ja va advertir que el jurat havia hagut de valorar 18 propostes culturals i 12 d’entreteniment, per tant només vora una sisena part i un quart, respectivament, han pogut ser finalistes en les categories. Al final, eixa és, al mateix temps, la gràcia i la gran barrera de les gales.

Parlant dels premis en si, a títol personal celebre amb il·lusió el reconeixement a Contes en Valencià, Opus Slay i La Comoditat Valenciana, totes tres iniciatives nascudes a la Plana. També em fa molt feliç el guardó a CCCC Pòdcast i que d’alguna manera tanca un cicle per al millor museu d’art contemporani de l’Estat (i que ara s’encarregaran que siga una paradeta només dedicada a falles, tauromàquia i mítings blavers), i per a un pòdcast conduït per una veu immillorable com la d’Amàlia, que no ha deixat de rebre reconeixements en forma de premis. Felicite una vegada més de tot cor les meues amigues d’El Dolcet pa’l Café i Deparkineo pels seus merescuts guardons, i em congratule pel reconeixement que van rebre els projectes que compartisc amb Aitana Ferrer i Marc Balaguer (Baix la Lluna i Sentit Aràcnid). També em va alegrar el reconeixement a Cinestèsia, la millor proposta de divulgació cinematogràfica (i molt més) en la nostra llengua. Tanmateix, Gent Random és, per la seua qualitat i bon fer, un dels meus plaers culpables i em fa la sensació que la gala queda en deute amb ells, ja que de totes totes mereixen una estatueta. Propostes com Vaderock!, Com a cabres i Llegim a l’Andana han d’esdevindre opcions preferides a l’hora d’encendre l’iVoox, i el mateix puc dir de La Gira Europea (Max és brillant), Agres i Dolces, Casella d’Eixida, Terrible Visió o Wanna be a poxcat (els tres últims que he anomenat no van ser ni finalistes, senyal del bon estat de salut de la podcastera). Esperem que l’interés per la gala augmente i l’any que ve puguem descobrir més projectes increïbles, com ha passat enguany amb Criatures Misterioses o Retrat de Juan Piqueras.

Gràcies a Acció Cultural per fer-ho possible. Gràcies a La Podcastera Valenciana, Josan Piqueras, Andrea Jarque i la resta d’implicats pel seu esforç de dur-ho avant. Gràcies al fantàstic jurat: Àngels Àlvarez, Yvette Delhom, Rosella Espinós, Vicent Marco, Aitor Muñoz «Llet i Vi», Susa Pérez «Simmer Valenciana» i Raül Terol. Gràcies a tots els participants: no deixeu de crear. Gràcies.

La Gala del Pòdcast en Valencià ja és una realitat. Esperem que seguisca molts anys més!

L’equip d’El dolcet pa’l café, que s’autodefineix com «el pòdcast dels millennials valencians!».

Revista número 498. Gener 2024.