La revista degana en valencià

La Generació del 2020

08/04/2021

Els historiadors de la literatura han tingut molt d’èxit en classificar els autors i les seues obres a partir de les circumstàncies viscudes pels protagonistes. Així, hem estudiat la Generació del 98 i “el problema d’Espanya” en els articles i assajos que exigien canvis urgents per solucionar els problemes socials que patia el país als inicis del segle XX. Després, van vindre la Generació del 27, amb l’aparició de joves intel·lectuals que es consagraren a la creació poètica a partir de noves formes d’expressió; la Generació dels 50, que reflexionà sobre el temps del mig segle mostrant el seu compromís ètic i, fins i tot, polític; o la Generació del 68, la del maig francés, la de la llengua poètica exuberant.

El grup generacional, és a dir, les persones que escriuen pels mateixos anys i que són influïdes per fets històrics similars, s’uneixen per tal de crear una consciència col·lectiva que ajude a interpretar la seua època. Per això, ara mateix, pensem que els conflictes inherents a la pandèmia del coronavirus, els problemes de la gent aturada, les noves formes de treball, els canvis socioeconòmics i culturals, les diferències socials, l’empobriment de la gent… són problemes sobre els quals es reflexiona amb esperit crític per confirmar una opinió i poder aglutinar els pensaments, les inquietuds i les voluntats de moltes persones. La realitat immediata ens està proporcionant escenaris i personatges que sofreixen l’enfonsament dels negocis o reflexions sobre la inexistència a Espanya d’un teixit industrial poderós. S’escriu també sobre la falta d’inversió en investigació o dels problemes derivats de la pèrdua del treball; o les morts per la pandèmia, o l’escalada del deute públic fins al 117 % del PIB. D’aquesta forma, l’evolució existencial o les conspiracions humanes per lluitar contra un entorn preocupant ens serveixen per a meditar sobre l’Espanya actual i probablement també sobre els nous processos que s’haurien de complir per modernitzar el país.
Sempre he admirat el treball dels escriptors, dels intel·lectuals, d’aquelles persones que, gràcies al seu compromís moral i a la seua ben guanyada influència social o cultural, tenen la capacitat de crear opinió, de reflexionar sobre els temps irregulars que ens ha tocat viure i també de crear obres universals que expliquen l’essència d’un país. M’agraden les novel·les, els poemes, els assajos, els estudis… sobre els fets que defineixen una època i, fins i tot, els que reclamen un món social i cultural nou, inexistent encara, però…, intuïm mentre llegim que, ineludiblement, arribarà.

Les persones amb talent literari han interpretat guerres colonials, guerres civils, dictadures i també epidèmies i episodis dramàtics de la vida quotidiana, i ningú dubta del paper històric, transformador, d’aquests intel·lectuals, que amb els seus articles, novel·les, poemes i estudis analitzen la realitat i ens enriqueixen amb les seues reflexions sobre l’existència i els quefers humans.

Per això, ara mateix, pensem: pot convertir-se la crisi econòmica iniciada l’any 2008 i els seus efectes, o la pandèmia que estem vivint, en la fita de partida, el fet objectiu i singular, d’una nova generació d’intel·lectuals? Les reflexions i propostes que facen caracteritzaran la generació que escriurà durant aquests anys? Estem davant d’un nou país o una nova Europa? Els anys vinents…, quin paper jugaran els intel·lectuals davant de la transformació que està produint-se en la societat espanyola? Apareixeran en les noves novel·les personatges barojianos..., els que fracassen o expressen l’angoixa vital?, o també aquells que manifesten profundes inquietuds espirituals a la manera d’Unamuno? Serà la incertesa la que caracteritzarà la psicologia dels personatges? Caldrà redefinir termes com progressisme, cultura de masses, intel·lectuals…? Els anys vinents hem d’estar atents a la poesia com a missatge; a la narrativa com a experiència de la realitat elaborada per la crisi econòmica i la pandèmia; a l’assaig com a heroi de transmissió ideològica; a la producció textual a les xarxes socials com a exponents de les noves rodes del saber…

És evident que necessitarem la perspectiva del temps. Caldrà revisar els autors i els articles dels diaris que es publicaran els anys vinents; també l’assaig o assajos que s’editaran i es convertiran en referència pels membres de la generació; i, per descomptat, es revisaran minuciosament les obres narratives i poètiques que es publicaran per donar llum a aquest període. Segur que analitzarem els protagonistes de la crisi econòmica que lluiten per sobreviure; també la soledat que comporta per a moltes persones el confinament; els nous termes lingüístics que torben el vocabulari; o les inquietuds, els problemes personals, les crisis polítiques, el canvi climàtic o les contradiccions econòmiques o artístiques que fomenten les reflexions filosòfiques, les confessions polítiques o les crítiques socials. Segur que el temps que vivim i la seua interpretació, i fins i tot la forma de contar-ho, el llenguatge propi de cada escriptor, es convertirà en una característica que definirà la nova generació i els seus valors dominants; també el seu compromís ètic, la seua estètica… I, naturalment, la intrahistòria, la història dels ciutadans poc coneguts que formen part de la vida real del país.

Seran aquests els grans temes pels quals es preocuparà la Generació del 2020? Es parlarà dintre de trenta o quaranta anys dels escrits de joventut de les persones que comencen a publicar ara mateix influïts per la situació que vivim? Com es posicionaran els nous escriptors enfront d’aquests temps d’incertesa econòmica, social, cultural, climàtica? Es definiran com a grup? En què consistiran les seues narratives? Naixeran noves senyes d’identitat, espanyoles, europees, amb nous posicionaments intel·lectuals, per part d’escriptors, filòsofs, economistes, polítics…? Serà un període de renovació ideològica?
El pas del temps ens mostrarà l’essència estètica i espiritual de la probable Generació del 2020 amb la renovació de les tècniques narratives o amb l’expressió dels seus valors. De bon segur que dintre d’uns anys s’escriuran magnífiques tesis doctorals que analitzaran la conveniència o no d’anomenar Generació del 2020 els intel·lectuals d’aquests anys i serà el moment de definir a la llum de les noves perspectives en què consisteix la seua estètica, els seus valors dominants, les obres més significatives. Hi haurà autors que s’identificaran amb la Generació del 2020 pels problemes tractats; per compartir sentiments semblants; per les relacions personals comunes; també per les inquietuds compartides. No sé si naixerà una nova ideologia o s’estudiarà una determinada teoria…, o es definirà una nova actitud espiritual davant la vida; o és possible també que els problemes del temps que estem vivint no hagen sigut suficients per agrupar una generació d’intel·lectuals. No obstant això, estic convençut que quan d’aquí a uns anys s’estudie aquest període, una hipòtesi de partida dels futurs doctorands serà la d’analitzar els problemes actuals i el consegüent debat intel·lectual que es genere. Segurament, de seguida, es tractarà si és convenient o no posar el nom de Generació del 20 a les persones que ara mateix escriuen sobre problemes i solucions per al país.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top