La Generalitat penalitza amb un 0 de 40 punts els mitjans en valencià que obeeixen les normes de l’AVL

La Direcció General de Política Lingüística imposa els criteris administratius del Consell sobre l’autoritat acadèmica estatutària en la resolució de les subvencions a la premsa, deixant sense puntuació capçaleres històriques com Saó, El Temps o La Veu del País Valencià per fer ús del valencià estàndard recomanat per als mitjans de comunicació.

La ingerència política en la conquesta de l’espai comunicatiu

La política de fets consumats i de pressió ideològica sobre la llengua ha assolit un nou graó en l’àmbit de la comunicació. La Direcció General de Política Lingüística del Govern valencià, encapçalada per Vicent Satorres —llicenciat en Filologia Hispànica especialitzat en llengua valenciana, diplomat com a mestre de valencià i amb l’acreditació C2 de la Junta Qualificadora de Coneixements de Valencià—, ha transformat el procediment de concessions de subvencions competitives als mitjans de comunicació en una eina de penalització lingüística.

En la recent resolució d’avaluació tècnica de les ajudes destinades a televisions, ràdios i premsa tant impresa com digital que publiquen continguts en valencià, el departament ha atorgat una puntuació de 0 sobre 40 punts en l’apartat de qualitat i ús lingüístic a totes aquelles redaccions que segueixen rigorosament els criteris i recomanacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), la institució estatutària que ostenta la competència normativa de la llengua al País Valencià.

Aquesta maniobra supeditada als criteris del Partit Popular distorsiona l’únic mecanisme de repartiment de fons públics per a mitjans que es mantenia sota criteris de concurrència competitiva, al marge de la discrecionalitat de la publicitat institucional gestionada des del Palau de la Generalitat per Carlos Mazón i Juan Francisco Pérez Llorca.

Imposició de decrets polítics contra la ciència filològica

El mecanisme utilitzat per la Direcció General de Política Lingüística per a desactivar la puntuació de la premsa en valencià ha sigut la inclusió com a requisit d’avaluació fonamental del compliment estricte dels “Criteris lingüístics de l’Administració de la Generalitat”, publicats en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) el 29 d’abril de 2024.

Aquest document, concebut originàriament com un acord polític per a regular el registre administratiu de la Generalitat, s’ha aplicat de manera coercitiva a la premsa independent. La no adopció de la varietat administrativa fixada pel Consell penalitza automàticament els mitjans i els priva de la totalitat dels 40 punts reservats a aquest apartat.

D’aquesta manera, l’ús d’estructures estàndard àmpliament consolidades en el periodisme valencià esdevé la causa d’un «suspens» administratiu que redueix dràsticament l’import de la subvenció finalment concedida.

Retroactivitat i capçaleres afectades

El rang d’afectació d’aquesta mesura abasta tant la premsa que edita íntegrament en valencià des de la seua fundació com aquelles redaccions que han creat seccions regulars en la llengua cooficial amb equips professionals. Entre les capçaleres castigades amb un 0 sobre 40 es troben revistes històriques com Saó, El Temps o La Veu del País Valencià, així com l’edició en valencià de elDiario.es i les seccions o informacions en valencià de diaris en paper com Levante-EMV i Mediterráneo.

A més de la penalització lingüística, el procés compta amb un element d’asfíxia burocràtica: la retroactivitat. La convocatòria d’aquestes subvencions es va publicar el 25 d’octubre de 2025 i tenia per objecte avaluar els treballs i peces publicades entre l’1 de juliol de 2024 i el 31 de desembre de 2025. Així, els mitjans que havien redactat les seues informacions d’acord amb la normativa oficial vigent de l’AVL durant mesos es van trobar retroactivament avaluats baix uns criteris que no havien sigut establerts com a requisit previ en el moment de la redacció dels continguts.

Invalidesa, rectificació en fals i judicialització del procés

L’absència de comunicació prèvia dels criteris de baremació va obligar la mateixa Direcció General a fer un pas enrere inicial. El 29 d’octubre de 2026, el director general Vicent Satorres va signar una resolució per la qual es declarava la invalidesa de la proposta de resolució provisional, admetent que els criteris de puntuació no s’havien publicat ni notificat prèviament als aspirants, i ordenant la retroacció del procediment al moment immediatament anterior a la valoració tècnica.

Tanmateix, la rectificació ha acabat sent un pur tràmit formal. Amb prou feines una setmana després de la invalidesa, la comissió avaluadora va emetre una nova resolució en la qual tornava a aplicar exactament els mateixos criteris lingüístics fixats pel Consell del PP, reiterant el càstig a la premsa que manté la fidelitat a les recomanacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
Aquesta insistència a subordinar els criteris acadèmics als interessos partidistes aboca el procediment d’ajudes a una allau d’al·legacions administratives i a la seua inevitable judicialització en els tribunals, en un nou capítol de la confrontació institucional al voltant de la llengua.