La gran aventura de l’Emperador

Peu de foto. L’Emperador està de gira per presentar La gran aventura. Foto de VikPamNox

El rock independent travessa un moment òptim de producció, com gairebé tota la música cantada en valencià. Amb La gran aventura, (Primavera d’Hivern, 2019), L’Emperador es converteix en un dels referents més sòlids de l’escena indie. El disc ha estat enregistrat als estudis Elefante de València, amb Alberto Díaz a la taula, i la banda de Canals ha comptat amb un productor desitjat i estimat per les formacions més guitarreres de l’Estat: Carlos Hernández Nombela (Los Planetas, Los Hermanos Dalton, Mercromina, Viva Suecia, La Habitación Roja…).

Hi ha nombrosos motius per recomanar el disc, però el principal, com sempre, és la facturació del gros de les cançons. L’Emperador es recrea en la intensitat de les guitarres i tot plegat ho amaneix amb una marcada consistència rítmica. El resultat és emocionalment potent i, a més a més, per guanyar eixe clímax de vegades fa ús de dues tornades ben diferenciades en una mateixa cançó. És difícil avorrir-se.

Dels temes, destaquem el tall que obri el disc, «L’eco i les flors», una peça terapèutica per a eixir de l’abisme, amb una mena de fugida endavant metafòrica. Perquè La gran aventura segueix, a grans trets, els viatges èpics, les gestes personals que ja apuntaren en anteriors treballs (Alpinistes i Vuit vuitmils). Remarcable «Cel del sud» (una altra escapada vitalista) que, com recorda Antonio Requena, veu del grup, quan la van concebre «vam pensar de seguida que estaria bé que la cantara amb nosaltres Jorge Martí, de La Habitación Roja». Desig acomplit. La cançó a dues veus esdevé un crit possibilista, encara que siga difícil eixir del cercle viciós del final del món: «Hi ha esperança al capdavant; encara que vaja mal, reinventem-nos, eixim a alta mar! I és millor anar avant, fins allà on acaba el mar i comença de nou l’espiral».

També hi ha petites joies al disc com l’autobiogràfica «Els vells temps», una de les cançons més corejades als directes en la gira de presentació del disc. Descobrir el passat dels membres de L’Emperador és saber-ne un poc més d’aquesta generació pop de la Costera. Aquells joves que marxaven al FIB cada estiu, que muntaren els primers grups de rock (El Capità Cousteau) o que gaudien de la música en el Café del Mercat de Xàtiva. Per una altra banda, hi ha espai per a l’adaptació del poema «Varsòvia» de l’escriptora badalonina Maria Sevilla, un encàrrec del concurs Sona 9 que ha quedat ben bastit. «La Guerra dels Cent Anys» potser siga el tema més reivindicatiu; «parla de la nostra generació, de com de fotuts que estem i del poc que ens estan ajudant», argumenta Requena.

En definitiva, La gran aventura és un dibuix d’anhels, d’amors, desamors i fites humanes. Deu cançons passades pel sedàs líric i melangiós que potser penetren en el teu cor.