La grandària del cervell influeix en la intel·ligència?

En la cultura popular es tendeix a associar més gran amb millor, cosa que fa que molta gent assumisca que un cervell més gran ha de ser més eficient o intel·ligent. Això s’ha reforçat amb estereotips sobre animals amb cervells grans (com els dofins o els elefants) i amb la fascinació per figures històriques com Albert Einstein, del qual es van estudiar les particularitats del cervell.

Durant el segle XIX, científics com Samuel G. Morton (1799-1851) o Paul Broca (1824-1880), i altres, van iniciar la craniometria, disciplina que estudia les diferents mesures que es poden obtenir en un crani. Van calcular la mida del cervell utilitzant cranis que omplien de sorra, el volum de la qual es mesura amb gots de precipitats. Així mateix, avaluaven característiques cranials i facials, que podien ser mesurades amb craniòmetres i calibradors, com l’angle facial. Això és inductivisme, mètode proposat per Francis Bacon (1561-1626), consistent a acumular fets i com a conseqüència d’ells emetre una teoria («tots els cignes són blancs») que s’ensorra quan un fet la contradiu. Però la ciència és molt més que una simple sèrie de mesuraments.

Broca, el nom del qual està associat a la designació de l’àrea del cervell humà (àrea de Broca) que controla les funcions del llenguatge parlat, també va contribuir a aquest càlcul. D’aquesta manera, va descobrir que, anatòmicament, el cervell masculí, en particular el dels homes blancs i anglosaxons, té més pes i volum que el femení o que el d’algunes poblacions indígenes. I va argumentar, erròniament, que cervells més grans implicaven més intel·ligència, sovint amb biaixos racials i sexistes. Les conclusions a què van arribar es poden resumir en dues afirmacions:

• 1. La superioritat dels WASP (aquest acrònim fa referència a la població White Anglo-Saxon Protestant dels Estats Units i, en la seua traducció, WASP engloba, únicament, els homes blancs, anglosaxons i protestants de classe alta).
• 2. Que les dones o els indígenes eren menys intel·ligents perquè els seus cervells eren més petits. En conseqüència, es va justificar la prohibició per estudiar o votar de les dones i la colonització envers les comunitats natives.

En efecte, els barons tenen més pes i alçada que les dones i, per això mateix, els seus cervells seran, de mitjana, de mides superiors als de les dones. Encara que aquest no és un criteri per a mesurar el nivell d’intel·ligència, perquè si fos així els éssers vius més intel·ligents serien les balenes, catxalots o elefants. Per tant, es conclou que la mida del cervell no és una mesura d’intel·ligència i que cal la introducció del coeficient d’encefalització (CE).

Aquest coeficient és una estimació aproximada de la possible intel·ligència d’animals i humans. S’obté de la relació entre la mida del cervell i el cos de l’individu, per tal d’explicar-ne el potencial intel·lectual. En aquest cas, l´ésser humà amb un CE de 6-8 té el valor més alt de tots els animals. No és seguit pels altres primats (valors entre 1 i 3) com es podria imaginar, sinó pels dofins (CE al voltant de 5). Per tant, encara que la massa del cervell de les dones és menor, també ho és la massa corporal. Per això, aquest coeficient serà semblant en homes i dones, ja que pertanyen a la mateixa espècie.

Actualment, la neurociència ha demostrat que la intel·ligència està relacionada amb el patró de connexions entre les neurones del cervell, les sinapsis, i que aquestes connexions van canviant al llarg de tota la vida (neuroplasticitat) i no per la grandària cerebral. Per això ara la craniometria es considera una pseudociència legitimadora de desigualtats socials.

Revista 511, pàgs. 12-13. Març 2025.