Tens 0 productes a la teua cistella
La commemoració del 750 aniversari de la mort de Jaume I protagonitza la tercera edició del Festival Jaume I al Reial Monestir del Puig de Santa Maria, mentre la Valldigna tanca el seu cicle d’història medieval amb una ponència del catedràtic Vicent Josep Escartí sobre la persecució de les sexualitats dissidents a la València moderna.
El Reial Monestir del Puig acull el III Festival Jaume I
El Reial Monestir del Puig de Santa Maria es converteix en l’escenari principal de la tercera edició del Festival Jaume I, un esdeveniment organitzat per la Fundació Cultural CdM amb la col·laboració de l’Institut Valencià de Cultura (IVC). La trobada s’emmarca en els actes commemoratius del 750 aniversari de la mort del monarca (1276-2026), precisament en el mateix enclavament des d’on el rei va preparar el setge i la conquesta de la ciutat de València l’any 1238.
La programació del festival combina la música històrica i la reflexió acadèmica amb l’objectiu de retre homenatge a la figura de Jaume I i aprofundir en el coneixement del patrimoni medieval de la Corona d’Aragó.
Estrena discogràfica de Capella de Ministrers i diàleg mediterrani
En l’apartat musical, el festival acull la presentació del disc número 74 de la formació Capella de Ministrers, titulat El Conqueridor. Música en temps de Jaume I. Sota la direcció de Carles Magraner, aquest treball ofereix un recorregut per 16 obres que abasten la poesia trobadoresca, la música sacra de la Corona d’Aragó i el llegat andalusí dels regnes de taifes orientals.
El calendari de concerts a l’església del monestir inclou dues cites destacades:
Capella de Ministrers – Amors e cansò (Dijous 29 d’octubre, 20:00 h): Un homenatge musical a la figura del rei en el qual participen la soprano Èlia Casanova, Eduard Navarro (oud, cornamusa i xirimia) i Sergio González (viola de roda, llaüt i arpa), juntament amb Carles Magraner a les violes.
Al Tayr Ensemble – Mare Nostrum: Jaume I entre la croada i l’horitzó mediterrani (Divendres 30 d’octubre, 20:00 h): Una proposta a càrrec d’Alberto Espinosa (percussió) i Olga Rodon (flautes), amb la participació del convidat especial Christos Kanellos Malamas (veu, lafta i viola de mà). L’espectacle entrellaça les cròniques de la conquesta, testimonis andalusins i la música bizantina i otomana.
Conferències entorn de la figura de Jaume I
El Festival Jaume I completa la seua oferta cultural amb dues ponències d’investigació històrica:
Vicent Josep Escartí (Dijous 29 d’octubre, 18:15 h): Catedràtic de Literatura Medieval i Moderna de la Universitat de València, Escartí imparteix la conferència «El Llibre dels feits, l’obra memorialística del rei», on analitza les claus polítiques, la intencionalitat i el context de la redacció de la crònica autobiogràfica de Jaume I.
Julio Bádenes (Divendres 30 d’octubre, 18:00 h): Doctor en Filosofia, historiador i cronista oficial del Puig, Bádenes aborda la xarrada «El Puig de Santa Maria, la conquesta d’un regne i la mort de Jaume I», destacant el valor de la recuperació del patrimoni per a la identitat col·lectiva.
Vicent Josep Escartí tanca el cicle d’història medieval de la Valldigna
Com a tancament d’aquesta setmana dedicada a la divulgació del passat valencià, el mateix Vicent Josep Escartí protagonitza la sessió de cloenda del cicle d’història medieval de la Corona d’Aragó a l’almàssera del Monestir de Santa Maria de la Valldigna (Dissabte 31 d’octubre, 19:00 h). El cicle, organitzat per la Mancomunitat de la Valldigna i el Grup Harca amb el suport de la Generalitat Valenciana, finalitza amb la conferència «Àngel meu, foteu-me! El procés de sodomia contra Serafí de Centelles el 1569».
La ponència es basa en la investigació d’Escartí publicada per l’editorial Afers el 2025, on es transcriu íntegrament un procés judicial de 117 folis conservat a l’Arxiu del Regne de València. El cas analitza la denúncia presentada per l’aprenent de notari Joan Baptista Aviego contra el noble Serafí de Centelles i Serra per un intent de relació sexual. La documentació, instruïda per la Reial Audiència i redactada en valencià, constitueix una font excepcional per a estudiar les relacions personals, les desigualtats socials i els mecanismes de control de la sexualitat a la València del segle XVI.
