Tens 0 productes a la teua cistella
HAL 9000, el personatge mític de la pel·lícula 2001: Una odissea espacial. La imatge mostra la consola amb la lent d’ull de peix omnipresent en la nau espacial Discovery que controla tota l’activitat dels astronautes i sembla inspirada en el Gran Germà de G. Orwell.
Encara que la Intel·ligència Artificial (IA) siga un fenomen que s’ha donat a conéixer amb força els darrers anys, hi ha indicis de la seua existència a través de la ciència-ficció, tant escrita com visual, i l’aparició de màquines intel·ligents, tant bones com dolentes, una constant sobretot a partir dels anys 50 del segle passat. Vegem-ne uns quants exemples, trets principalment del cinema i les sèries de TV.
Pel que fa a l’existència de les màquines intel·ligents, trobem un primer exemple real: la famosa màquina de Turing. El biopic sobre Alan Turing (The Imitation Game, Desxifrant l’Enigma, 2014, dir. Morten Tyldum), basat en el llibre d’Andrew Hodges Alan Turing The Enigma, mostra els treballs del malaguanyat científic per tal de trencar el codi dels nazis durant la II Guerra Mundial, gràcies a la màquina realitzada per ell. L’èxit d’aquest Enigma fou tal que molts el consideren una peça clau en la derrota del règim hitlerià, atés que cada dia desxifrava els nous codis alemanys amb què s’activaven els submarins a l’Atlàntic que tantes destrosses causaren a la flota aliada que subministrava ajuda als britànics.
Ja en el terreny de la ficció, destaquen els robots clàssics d’aspecte antropomorf com el primer robot emblemàtic de la història del cinema, que aparegué en el mític film mut i en blanc i negre Metropolis (1927) de Fritz Lang i n’és una figura central. El personatge, que s’identifica com una dona, s’anomena en la pel·lícula Maschinenmensch, ‘persona mecànica’.
Si revisem la filmografia posterior, també apareix un robot androide a la pel·lícula musical nord-americana El màgic d’Oz (1939) de Victor Fleming, basada en un conte infantil de L. Frank Baum. Un dels personatges que acompanyen Dorothy, la protagonista, és Hickory, l’home de llauna que imita els moviments mecànics i sovint requereix ser greixat amb oli per no rovellar-se. Aquesta presència mostra la popularitat que començaven a tenir aquesta mena de personatges fins i tot en un relat dirigit a xiquets.
Planeta prohibit (1956) de Fred M. Wilcox, amb permís dels actors reals, està protagonitzat per Robby el Robot (i torna a aparéixer a la seqüela El nen invisible de 1957). Fou dissenyat per un enginyer japonés-nord-americà, Robert Kinoshita, i construït l’any 1955 per a protagonitzar la pel·lícula. Fou una icona dels anys 60 que inspirà altres robots del cinema, com els de la saga Star Wars, entre d’altres.
A la saga, primer a la TV i després al cinema, Star Trek (iniciada el 1966) hi ha molts ordinadors de diferents grandàries i funcions: tauletes, intercomunicació sense fils, la més utòpica teletransportació que va inspirar el GPS, l’escàner, el telèfon mòbil… A la següent generació apareix un androide anomenat Data que reflexiona sobre la seua relació amb la tripulació humana i dels diferents planetes, un nivell més interessant que la simple presència i funció com a auxiliar de la tripulació.
Però, el robot més icònic del cinema que, sense ser antropomorf, té una ment quasi humana és un ordinador intel·ligent encara no superat per la realitat: HAL 9000, que governa la nau i es comunica parlant amb els humans. Fou imaginat per Arthur C. Clarke i Stanley Kubrick en el relat en què es basa la pel·lícula 2001: Una odissea espacial (1968). No hi ha dubte que HAL 9000 absorbeix gran part del protagonisme en el relat central de la complexa història, que planteja més interrogants que no respostes, i on l’ordinador genera un dubte crucial que farà precipitar-se els esdeveniments com no estaven previstos, quan es rebel·la contra els humans.
Hereua de 2001 en la iconografia i estètica és la saga Star Wars (1977-2019) de George Lucas, Rian Johnson i J. J. Abrams, entre d’altres directors. Ací apareixen els populars robots també d’aspecte humanoide R2-D2 i C-3PO, però l’acció es dirigeix més al desplegament d’armes i guerrers que expliquen el seu nom.
Un altre clàssic és Blade Runner (1982), dirigida per Ridley Scott, que transcorre en un món de ficció (l’any 2019), on els replicants, uns hominoides fruit de l’enginyeria genètica que només es poden distingir dels humans aplicant-los un test d’empatia, que les versions més avançades superen. Busquen el seu fabricant per a perllongar la seua vida programada amb curta durada, alhora que són perseguits per un cos especial de policia, els blade runners, que els elimina com si foren coses, fet que planteja problemes ètics al BR Rick Deckard (Harrison Ford). I també a l’espectador. La seqüela Blade Runner 2049 (2017), dirigida ara per Denis Villeneuve, tracta de desvelar un secret llargament ocultat on un nou Blade Runner (Ryan Gosling) tracta de localitzar l’antic BR Rick Deckard (Harrison Ford).
El tema dona per a comentar més títols, que deixem per al pròxim article.
Revista número 504, pàgs. 12-13. Juny 2024.
