La revista degana en valencià

«La imbecilidad de la Comunidad Valenciana»

04/04/2022

No són meues aquestes paraules, perquè no m’agraden els insults i vaig aprendre dels meus pares a tractar tothom amb respecte. Amb tot, aquesta vegada estic d’acord amb el Sr. Attard pel que fa a aquest nom, imbecilidad, per a anomenar el País Valencià, ja que va ser el Sr. Attard l’autor d’aquesta expressió tan desafortunada de Comunidad Valenciana, amb què fins i tot molts membres del Govern del Botànic anomenen el País Valencià.

El Diccionari normatiu valencià, en la segona accepció, defineix imbècil així: ‛Que resulta simple, propi d’algú poc intel·ligent’. La frase que encapçala aquest article la va dir el Sr. Attard en una entrevista al setmanari El Temps (14 d’octubre de 1991). El Sr. Emilio Attard deia: «No entro a decir si procedía poner reino o país o la imbecilidad de Comunidad Valenciana, que me inventé yo». I el Sr. Attard, molt encertadament, afegia encara en aquella entrevista: «Y ahora hay el contrasentido que, cuando hacen la predicción meteorológica, dicen que la comunidad tendrá frío. Hombre, podremos ser país o reino, pero geopolíticamente no somos una comunidad».

Alguns pensen que l’expressió País Valencià és un nom de fa quatre dies. Però no és així, a diferència del terme Comunidad Valenciana que es va inventar el Sr. Attard. He recordat aquesta expressió del Sr. Attard perquè he rellegit l’article que uns mesos abans de morir va escriure mon pare. El títol de l’article era «L’orgull de ser valencià» (Levante, 18 de febrer de 2012), un text en què mon pare recordava que el terme País Valencià té més de tres segles de vigència.

Mon pare deia en aquell article que, tot revisant la biblioteca de casa, va trobar «una fotocòpia sobre un treball que el meu amic Agustí Ventura m’envià fa temps. M’estic referint a Fra Agustín Bella, que narra la vida del Venerable Fra Agustín-Antonio Pascual de Guadassuar, un facsímil a cargo de Agustín Roig Barrios, Cronista Oficial de Guadassuar, 1999». Després de descriure la vida de la comunitat durant aquell temps, a la pàgina 41 diu, referint-se al frare mencionat: «porque no le tenía el Señor destinado para Apóstol de las Indias, sino de nuestro País Valenciano».

I mon pare continuava l’article així: «Els qui pensen que el terme País Valencià és cosa de fa quatre dies estan completament errats, ja que aquesta expressió té més de tres segles! La postura de negar el nom de País per a la nostra terra s’utilitzà per obtindre un rèdit polític i electoral per part de la UCD i d’AP [i jo he d’afegir-hi, i del PSOE] per desvalencianitzar el nostre País. Perquè, sense nom, què som?».

¿No és hora ja d’emprar l’expressió País Valencià i deixar de banda «la imbecilidad de Comunidad Valenciana»? No són paraules meues, són del Sr. Emilio Attard.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top