La importància de la Bíblia en el Protestantisme

«La Bíblia és la font d’inspiració de tot cristià, i en ella hauríem de posar la nostra mirada les diferents branques del cristianisme»

«Hauríem de llegir la Bíblia amb una ment oberta per conèixer la veritat sobre Déu, la vida, la natura de l’home»

«No cal que ningú ens interpreti el que ens diu ‒ni el que hem de creure‒, d’aquí la necessitat de tenir accés als textos bíblics»

En el camp protestant, el coneixement de la Bíblia és d’importància cabdal: la Bíblia està inspirada per Déu i a través seu podem conèixer el propòsit de Déu per a la humanitat des del moment de la seva creació. La necessitat de conèixer la Paraula de Déu d’una manera individual ha estat una de les prioritats en el protestantisme des del seu bell començament.

Quan Martí Luter va iniciar la Reforma protestant, al segle XVI, va adonar-se que era imprescindible que el poble tingués accés a la Bíblia en la llengua que els fos propera. Fins aquell moment, la llengua de l’Església, de l’espiritualitat, era el llatí, i això feia complicat que la gent del poble se sentís propera i involucrada en el coneixement de la Bíblia: el poble ja no parla llatí i, per tant, els és una llengua aliena i incomprensible. Fins aquell moment, la Bíblia només arribava al poble a través del clergat.

Luter dedicà molts anys a traduir la Bíblia a l’alemany, i aquí entra amb força el paper d’un nou invent que acabaria transformat el món cultural de la societat: la impremta. També cal destacar que les noves llengües vernacles necessitaven una normalització lingüística i podem afirmar que Luter, amb la traducció de la Bíblia a l’alemany, fa un gran pas en aquest aspecte. Però també cal tenir en compte un altre inconvenient per fer que la Bíblia arribi a tothom: una bona part de la societat no sabia llegir ni escriure. El grau d’analfabetisme era molt alt, i per això un dels trets diferencials del protestantisme és que juntament amb la implantació d’esglésies es fomenta la creació d’escoles, per fer possible l’adquisició de la lectura i l’escriptura com una eina primordial per a la població.

Però mentre tot això passa, cal que la doctrina bíblica arribi a la gent, i això es fa mitjançant la música: es posaven textos bíblics a les melodies populars, i això facilitava l’aprenentatge de la Bíblia i la seva doctrina. Actualment, la música continua sent un tret característic del poble protestant, que dóna molta importància al fet que el text sigui fidel a la Bíblia.

Luter i altres reformadors van marcar la base doctrinal de la Reforma protestant, que s’acabà sintetitzant en les Cinc soles: «Sola fe, Sola gràcia, Sola escriptura, Sols Déu, Sols a Ell la Glòria». Aquestes expressions resumeixen les creences teològiques que es contraposaven a la doctrina catòlica i que els reformadors criticaven, ja que donaven tota la força i el poder a l’Església i a la jerarquia de l’Església, especialment al papa, i no ho feien a qui realment corresponia, és a dir, a Déu i a tots els cristians, ja que es basa en el sacerdoci universal.

Podem veure que una d’aquestes soles és «Sola Escriptura»: la Bíblia és la Paraula de Déu i ha de ser accessible per a tots, i cadascun de nosaltres ha de poder interpretar-la i treure’n els ensenyaments sense ningú que ho faci per nosaltres, amb l’ajut de l’Esperit Sant. Tots ens podem enriquir i ningú no és més que l’altre, i de manera individual cal que tots fem el nostre camí en l’aprofundiment de la Paraula. Això s’oposava a la doctrina catòlica, que establia que l’Escriptura només la podia interpretar el Magisteri de l’Església: «Tu referma’t en allò que has après i és la teva convicció, sabent de qui ho has après i que des de ben jovenet coneixes les Sagrades Escriptures, que poden donar-te la saviesa que duu a la salvació mitjançant la fe que és en Crist Jesús. Tota l’Escriptura és inspirada per Déu i serveix també per a ensenyar, per a refutar, per a corregir, per a educar en la rectitud…» (2a Timoteu 3,14-16).

La Bíblia és un dels llibres més venuts del món i amb més traduccions a les diferents llengües. És la font d’inspiració de tot cristià, i en ella hauríem de posar la nostra mirada les diferents branques del cristianisme; llegir-la amb una ment oberta ens ajuda a conèixer la veritat sobre Déu, la vida, la natura de l’home i ens ajudarà no sols a conèixer Déu sinó també a nosaltres mateixos.

La Bíblia ens ofereix una visió històrica de la vida abans i durant l’època de Jesús. L’Antic Testament ens parla del que va succeir en l’inici de la humanitat i com era la vida en aquells anys, com es van repartir les terres d’Israel (Gènesi), la fugida d’Egipte (Èxode), un tractat de legislació (Deuteronomi), crònica de guerres i divisions (Reis, Cròniques, Ester…), i així podríem anar citant molts altres aspectes que ens fan conèixer la història de la humanitat i que amb l’ajut dels llibres de la Bíblia ens ajuden a situar-nos. Com hem dit, l’Antic Testament parla de l’època d’abans de Jesús. El Nou Testament comença amb el naixement de Jesús, la vida de Jesús, la seva mort, els seus deixebles i el missatge de vida que dóna per a tots els qui la llegeixen. La investigació dels fets històrics mostra una gran similitud entre el que trobem a la Bíblia i la informació extrabíblica que s’ha anat descobrint.

Però també hem de tenir clar que la Bíblia no és un llibre d’història, ni un tractat de psicologia o filosofia. Per als evangèlics, el fet de llegir la Bíblia ens obre un món de coneixement que t’ajuda a plantejar-te la vida, a entendre-la i a viure-la seguint els ensenyaments que hi trobem. La Bíblia ha estat motiu de persecució de molts cristians al llarg de la història, ha estat cremada i s’ha intentat destruir no sols a les persones que la seguien sinó com a text, però la seva força ha continuat viva i ha fet que els evangèlics visquin sempre seguint els seus ensenyaments, ens ofereix ensenyaments morals i alhora ens dóna un coneixement clar de Déu i el seu missatge: veritat, victòria, benedicció, i de bon camí, sempre pensant cap a una vida futura després de la mort.

La lectura i l’estudi de la Bíblia ha de ser feta d’una manera individual per arribar a tenir una experiència personal i pròpia. Cadascú tenim la nostra visió de la vida, les nostres necessitats i preocupacions i hem de buscar les nostres respostes. No cal que ningú ens interpreti el que ens diu ‒ni el que hem de creure‒, d’aquí la necessitat de tenir accés als textos bíblics. Això no treu la necessitat de l’enriquiment que suposa un estudi col·lectiu de la Bíblia, partint de la base que tots som iguals davant Déu i que totes les opinions ens poden ajudar en un moment determinat.

La Bíblia és la base de la fe per als protestants i, per tant, la guia en la vida, això ens permet un coneixement fonamental de la gràcia de Déu. És un text literari imprescindible en la vida del creient protestant, ja que ens permet aprendre les bases de la fe des del punt de vista teològic, que hem d’aplicar a la nostra vida diària. Per això creiem que està inspirada per Déu, i el seu coneixement ens permet créixer espiritualment, ens guia a les nostres vides, ens ensenya i ens corregeix, ens inspira i ens porta a lloar Déu.