La importància de les festes i dels ritus (II)

24/07/2020

La importància dels rituals

En El petit príncep d’Antoine de Saint-Exupéry el xiquet pregunta a la rabosa que l’havia captivat: «¿Què és un ritual?» I la rabosa responia: «És una cosa quasi oblidada, és el que fa que uns dies siguen diferents d’uns altres, una hora diferent de les altres hores. Entre els caçadors, per exemple, hi ha un ritu: els dijous van a ballar amb les xiques del poble, i aleshores ¡el dijous és un dia meravellós! Jo mateix vaig a passejar a les vinyes. Si els caçadors ballaren tots els dies, tots serien iguals i jo no tindria descans».

Ara, sense festes ni rituals i independentment de les creences, ens adonem de la importància de totes les compartimentacions del temps per a la vida dels humans: no hi ha cultura sense calendari, sense distinció dels dies, sense rituals, sense comunions socials.

Recordem que ritu prové de la paraula llatina ritus; i que l’adverbi llatí que se’n deriva, rite, no tan sols vol dir ʽd’acord amb el ritualʼ sinó també ʽamb raó, com cal, justamentʼ i fins i tot ʽjoiosament, feliçmentʼ. Perquè el fet és que, segons els lingüistes, tant el llatí ritus com el sànscrit rta provenen de lʼarrel indoeuropea *ar-, que expressa la idea d’ajustar, col·locar bé; i d’ací que estiga en l’origen de termes com art, harmonia, ordre, ordit, ornar/adornar, aristocràcia (del grec aristói, ʽels millorsʼ)…; i fins i tot raó, racional; i del grec arithmos (ʽnombreʼ) amb derivats com aritmètica i logaritme.

Sí, Festa, Cultura i Natura entrellaçades. O, com resa el títol d’aquesta secció: «Natura culta i sagrada». A través de la Festa, de les festes, que ara tant trobem a faltar. I també de les manifestacions fenològiques, naturals, que han seguit el seu ritme, marcat per uns altres imperatius, fonamentalment climàtics.

La importància dels bons marcadors fenològics. El calendari dels brillants

Asseguts a casa, a la terrassa, al balcó, podem tindre una visió sobre la natura no visitada llegint-nos el Calendari dels Brillants 2020,[1] on, a més dels articles de notable qualitat, els comentaris sobre les efemèrides o moltes altres dotoreries, podem consultar les manifestacions de la natura de cada mes.

Així, podem assabentar-nos o recordar que és pel juny la millor època per a pescar el polp i parar el palangre, i també que «han aplegat els primers capsots; ja podreu veure raboses joves; les òbiles comencen a covar; comencen a cantar les cigales; les primeres llocades de perdius ja corren pel blat; els eriçons estan en zel; sovintegen les niuades de gafarrons i caderneres».

I llegir-hi explicacions populars etnozoològiques com que «el dia de Sant Bernabeu les serps negres solen buscar el card napical per guarir-se de tot mal i comença la muda de camisa»; o, per dir-ho d’una altra manera, «l’11 de juny les Macroprotodon cucullatus[2] solen buscar l’Eryngium campestre per guarir-se de tot mal[3] i comença l’ècdisi de l’exúvia». I, si ens agrada l’astronomia, saber que «el Sol passa el dia 21 a les 21 hores i 18 minuts dels Bessons a Cranc i comença l’estiu».[4]

Les festes perdudes de juny del 2020

Però, ai!, serà també temps de pèrdues de commemoracions i festes, i és possible que no hàgem pogut celebrar:

Sant Elm (Sant Telm), Erm o Erasme, el dia 2, antic patró dels mariners[5] i protector dels navegants front al Foc de Sant Elm.

Ni la Santíssima Trinitat, el dia 7, el diumenge posterior a Pentecosta.

Ni Sant Antoni de Pàdua o de Portugal, el dia 13.

Ni Corpus Christi[6] (primer dijous després de la huitava de Pentecosta; enguany l’11 de juny, traslladat al diumenge 14), Festa Grossa de València, amb el Ball de la Moma; o la Patum a Berga; o l’Ou com balla sobre el sortidor d’aigua que, presidit per un Sant Jordi a cavall, hi ha al claustre de la catedral de Barcelona.

Ni la solemne celebració del Corpus a l’església del Patriarca, a València, el dia 16

Ni la benedicció dels lliris (o assutzenes, Lilium candidum)[7] de Sant Lluís Gonçaga, jesuïta, patró de la joventut catòlica, el 21.

Ni Sant Paulí de Nola, patró dels campaners,[8] el 22; el mateix dia que també se celebra Sant Tomàs Moro, el canceller anglés ajusticiat per oposar-se a la pretensió de divorci del rei Enric VIII Tudor, tema de la magnífica i oscaritzada pel·lícula Un home per a l’eternitat (1966).[9]

Ni Sant Joan, el 24, festa de la nativitat del precursor de Jesús. Ni les Fogueres a Alacant i a tants llocs dels Països Catalans i arreu;[10] ni les eixides en la vespra a agafar berbena,[11] herbes màgiques[12] i medicinals.[13]

Ni Sant Pere i Sant Pau, el dia 29.

Ni les festes «de la BBC» (bodes, batejos i comunions).

Ni bous al carrer.

Ni els jaleos o balls de cavalls menorquins.

Ni les reunions amb amics i coneguts per celebrar l’aniversari o l’onomàstica de l’amfitrió.

Ni els sepelis de familiars i amics.

Ni…[14]

[1]Mancomunitat Comarcal de la Marina Alta. Dirigit per Joan Josep Cardona Ivars.

[2]Les serps més grans de les nostres terres no són negres, sinó més aïna brunes o verdoses tot i que amb una notable taca negra darrere del cap.

[3]Propietats del card panical i la batalla entre la serp i el fardatxo: https://www.youtube.com/watch?v=xsQ5fX2gdWQ i https://www.youtube.com/watch?v=pr4tgJHKaZ4

[4]Aquest dia correspon al solstici d’estiu de l’hemisferi nord, quan el Sol arriba al zenit a migdia sobre el tròpic de Càncer (Cranc) i per a nosaltres és el dia més llarg de l’any.

[5]Explicació del panell devocionari a Sant Elm al barri de l’Arsenal de la Vila Joiosa (la Marina Baixa) https://www.youtube.com/watch?v=nt99td3gAT0

[6]Saó 438: «Corpus Christi», https://revistasao.cat/corpus-christi/

[7]«Quan el lliri també es diu assutzena»: https://www.diarilaveu.com/veu/48783/quan-el-lliri-tambe-es-diu-assutzena

[8]Saó 449: «Campanes i cultura (1)»; https://revistasao.cat/campanes-i-cultura-i/

[9]Tràiler de A man for all seasons: https://www.youtube.com/watch?v=uHZjaoiYU-E

[10]Saó: «Sant Joan, el zenit del cicle solar», https://revistasao.cat/sant-joan-el-zenit-del-cicle-solar/),

[11]«La berbena, la planta que donà nom a la festa de Sant Joan»: https://espores.org/plantes/verbena-la-planta-que-dona-nom-a-la-festa-de-sant-joan/

[12]«La carxofeta punxosa o pinya de Sant Joan»: https://espores.org/plantes/la-pinya-de-sant-joan-oracle-amoros/

[13]«El pericó o herba de Sant Joan»: https://espores.org/plantes/l-hiperic-o-herba-de-sant-joan-estrelles-daurades-per-fomentar-l-autoestima/

[14]Tantes i tantes que paga la pena consultar a la magnífica obra en quatres volums Calendari de Festes de la Comunitat Valenciana, dirigida per Antoni Ariño per a la Fundació Bancaixa.

O, del mateix autor, Festes, rituals i creences, de la Fundació Alfons el Magnànim. O la Revista Valenciana d’Etnologia. https://issuu.com/centredoumentacio.etnologia/docs/revista_valenciana_d_etnologia__n_m._1/147