La revista degana en valencià

La indústria saguntina: ancoratge territorial enfront de la deslocalització empresarial

08/07/2021

La crisi econòmica provocada per la pandèmia de la covid-19 ha tornat a mostrar el perill de tancament i de deslocalització empresarial d’algunes activitats industrials a la Comunitat Valenciana. Si ens centrem en el cas de Sagunt, així ha ocorregut recentment amb els temors a la reducció de l’activitat de Pilkington (empresa dedicada a la fabricació de vidres i parabrises per a l’automòbil). Per tant, aquesta situació s’ha produït en el precís instant en què s’estan esgotant les parcel·les disponibles a Parc Sagunt I i quan s’iniciava la construcció de Parc Sagunt II, en tots dos casos a iniciativa dels governs central i autonòmic i amb una marcada orientació logística. A Sagunt, la crisi de 2008 ja va comportar la deslocalització de l’empresa siderúrgica Galmed, que després hi va tornar, i la de Bosal (productora de sistemes d’escapament per a automòbil).

De sobres és sabut que les decisions estratègiques que afecten les multinacionals s’adopten amb freqüència molt lluny del territori on aquestes empreses es troben localitzades. Ara bé, els principals competidors dels establiments de les firmes multinacionals no són pas altres empreses sinó altres plantes de la mateixa empresa situades en altres països. Això obri un espai de coincidència d’interessos entre el territori que acull aquestes plantes i els directius responsables dels seus resultats. S’albira així la possibilitat d’un ancoratge territorial d’aquestes plantes sempre que la seua competitivitat tinga com a suport els recursos específics i la capacitat d’innovació del territori.

En aquest sentit, la introducció de les polivalències en la siderúrgica SIDMED des de principis dels anys 90 del segle XX i la seua difusió a altres empreses industrials saguntines, entre les quals hi ha Pilkington, ha sigut essencial per a la millora d’aquesta competitivitat. La capacitat d’iniciativa sindical i la dinàmica i cultura de negociació empreses/sindicats constitueix un important actiu del territori, com ho està demostrant la negociació en Pilkington. Un altre aspecte d’importància cabdal per a l’assoliment de l’ancoratge territorial de la indústria implantada a Sagunt i també a la Comunitat Valenciana és la contínua adequació de la formació a les exigències de les empreses. Des d’aquesta perspectiva, l’aposta de Galmed (amb el suport de la Generalitat Valenciana) per la formació dual després de la seua tornada al Port de Sagunt constitueix un exemple que també hauria de difondre’s en la zona. La realització a la fi d’abril d’enguany de la II Fira de la Formació Professional, organitzada per l’Ajuntament de Sagunt, sembla respondre a aquesta sensibilitat. També cal destacar, entre altres iniciatives, el projecte de simbiosi industrial (és a dir, d’ús dels residus d’unes activitats com a inputs d’altres) impulsat per un grup d’empreses industrials d’ASECAM (Associació d’Empresaris del Camp de Morvedre). A més de millorar la sostenibilitat ambiental de la indústria saguntina i valenciana, aquest projecte podria contribuir decisivament a reforçar la cooperació empresarial, la capacitat d’innovació i la competitivitat de les plantes industrials.

Tampoc s’han d’oblidar els estrets llaços de la indústria saguntina amb el sistema regional d’innovació (universitats, centres d’investigació i instituts tecnològics valencians). Un aspecte de gran valor al qual cal donar suport. I això per no parlar de la importància crucial de recuperar el patrimoni industrial i històric com a factor de cohesió, d’atractiu i de dinamisme territorial.

En definitiva, és vital que els governs central i autonòmic tracten de reforçar i alhora desenvolupar en complexitat aquest ancoratge territorial de la indústria saguntina. Així, a més a més d’allunyar els riscos de deslocalització empresarial, es reforçarà també el potencial endogen de la indústria saguntina i valenciana.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top