L’esmena de Vox a la Llei d’Acompanyament constituïx un despropòsit que revela una profunda incomprensió del que és i ha de ser la inspecció d’educació. Pretendre convertir als inspectors en guardians de la “neutralitat ideològica” dels centres no sols desvirtua la seua funció, sinó que atenta directament contra l’article 20 de la Constitució, que consagra la llibertat de càtedra com un dret fonamental.
La llibertat de càtedra, com ha recordat el Tribunal Constitucional, protegeix els docents per a transmetre coneixements sense noses ideològiques. Sotmetre els materials curriculars, les activitats escolars i els llibres de text a un filtre de “neutralitat” imposat des de l’Administració no és garantir el pluralisme, sinó tot el contrari: és instaurar una sospita permanent i un control previ que ofega la llibertat del docent i converteix l’escola en un espai vigilat.
Afortunadament, el Decret 80/2017, que regula la inspecció en la Comunitat Valenciana, no contempla una funció semblant. La inspecció existeix per a supervisar la pràctica docent des del punt de vista pedagògic, avaluar els centres i contribuir a la millora de la qualitat educativa, no per a exercir de policia ideològica.
Convertir els inspectors en fiscals de una ortodòxia ideològica partidista afegiria una capa més de burocràcia inútil, d’aquestes que només serveixen per a generar desconfiança, inseguretat jurídica i un clima de sospita permanent. No és neutralitat, és inquisició.
La inspecció d’educació ha de ser un cos independent que complisca les funcions encomanades per l’Administració educativa amb criteri propi. Aquesta és la seua raó de ser i la seua principal garantia de credibilitat.
![logo-3[1]](https://revistasao.cat/wp-content/uploads/2018/02/logo-31.png)
