La revista degana en valencià

La investigació i el seny ens trauran del túnel

02/12/2020

Es cloqueja molt sobre els vaccins que es troben en període d’experimentació formal contra el Coronavirus i, es fa com si en això estiguera la solució de tot plegat: de la salut, de l’economia, de la cultura, de l’ensenyament, del sector primari i terciari…, de les terrasses a cel obert, de les sales d’oci nocturn…, dels ultramarins que cauen en mans de les grans superfícies…

Estic més que persuadit que si el Coronavirus ha canviat el paradigma de moltes coses, si el que volem és canviar a millor la nostra vida, ha de passar per nosaltres mateix la solució. Hem de fer un consum equilibrat, hem de procurar-nos una alimentació sana, hem de deixar-nos en mans de la ciència i els científics, però també de l’obertura de mires.

Per aquesta raó, s’ha de confiar amb la ciència i per això mateix, els pressupostos generals han de saber abocar recursos per a la investigació. Sols així, aconseguirem superar aquesta pandèmia aprofitar d’aquesta circumstància per a fer possible una educació no competitiva, no sexista, coeducadora, arrelada al medi, oberta a les cultures, inclusiva i, preferentment, en valencià.

El nou model d’escola valenciana que volem, ha d’estar arrelada al territori, a la realitat de les comarques, a la cultura, la geografia i la història pròpies. Ha d’apostar per la renovació pedagògica i la participació democràtica en la presa de decisions de tots els agents que tenen relació. L’escola valenciana ha de ser pública, de qualitat, gratuïta, equitativa, inclusiva, compensatòria, coeducadora, en valencià, laica i democràtica. No és tan difícil arribar ací.
Però a més, aquesta urgència i alarma sanitària en què vivim immersos, ha de procurar mantenir una alimentació equilibrada i, a ser possible, triada dins dels paràmetres de l’agroalimentació. També ens convé actuar com una autèntica “tribu” a l’hora de propiciar una educació digna a les generacions del futur i ni què dir té que ens interessa cobrir les nostres esquenes respecte dels ciberatacs informàtics.

El que no tinc tan clar, és la necessitat de farcir de llum i color fins a la sacietat els nostres carrers perquè s’acosta el cap d’any. Les celebracions han d’anar acompanyant la nostra realitat i, el que convindria ara, és invertir més en ciència i en recerca científica, en compte de penjar tanta llum i tanta garlanda.

La societat demana que mirem primer per les persones i més endavant, quan es puguen recuperar festes i celebracions, ja ho farem a base de bé i amb tots els “ets i uts” que calguen. Acompanyar les persones no és alimentar-les a base de bancs d’aliments; acompanyar les persones és respectar-les i ajudar a pescar, en compte de donar-les un peix a punt de caducar.

La llum del carrer no fa Nadal ni Cap d’Any. La llum dels carrers els que origina és despesa elèctrica i crea una falsa realitat amb la qual ara no podem contemporitzar. Quatre garlandes i mitja dotzena de penjolls a la zona principal de cada poble, no fa més que mostrar-nos la gran bola de neu en què hem convertit la societat de hui.

 

Inscriu-te al nostre butlletí

Top