La revista degana en valencià

La jove sota la màscara del goril·la

01/07/2021

Les Guerrilla Girls van ser un grup d’artistes feministes que en la dècada dels 80 del segle passat van realitzar campanyes per destacar la presència de les dones dins del món de l’art i per denunciar els estereotips de gènere. La seua identitat romania sempre anònima i tan sols se les podia identificar perquè exhibien una màscara de goril·la i, de vegades, minifaldilles i calces de malla. Aquest famós col·lectiu artístic ha servit d’inspiració a Teresa Sanchis a l’hora d’escriure la seua novel·la Marite i les dones goril·la.

En plena quarta onada feminista són diverses les obres literàries en català que denuncien la situació de discriminació de les dones dins de la societat patriarcal. Dones ha condemnades històricament a posicions subalternes, apartades de la cultura i dels centres de poder, tant en l’esfera pública com, moltes vegades també, en la privada. El llibre de Teresa Sanchis és una novel·la per a públic juvenil que parteix d’aquesta voluntat de rebel·lia contra l’opressió social de les dones. Aquest és, sense dubte, un dels aspectes més destacables a comentar, tot i que no és l’únic.

En primer lloc, el que fa interessant la novel·la és l’argument. La protagonista és una estudiant de batxillerat immersa en una crisi d’identitat i familiar que l’empenta a buscar el sentit de la vida enmig de la incomprensió general, tant seua envers el món dels adults, com dels adults envers ella. El que té de particular és la manera com l’adolescent afronta els problemes, recolzant-se en l’amistat i integrant-se en l’associació feminista Dones d’Art, que l’ajudarà a construir una personalitat lluitadora, conscienciada dels problemes de la societat a la qual pertany i arrelada al seu territori natal, el Cabanyal-Canyamelar. Aquesta admiració per l’art, l’estima pel seu barri i la voluntat de transformar el món que habita i on no encaixa són una constant en el llibre.

No és difícil imaginar que la protagonista ve a ser un alter ego de l’escriptora. No de bades, Teresa Sanchis és nascuda en aquest barri de pescadors de València, llicenciada en història de l’art i una activista compromesa amb el feminisme. Però, lògicament, la novel·la va més enllà de les circumstàncies vitals de l’autora per a construir un món autònom de ficció on Aitana ha d’afrontar el conflicte de la separació dels pares després de tota una vida de discussions i baralles. Al llarg de vint-i-sis capítols, les aventures i desventures de l’adolescent transiten del dolor a la rialla, enmig d’un estat de confusió permanent que sols es resol en les darreres pàgines del llibre, quan és capaç de projectar una mirada assossegada i lúcida i de reconèixer que, malgrat tots els errors, l’amor és allò que salva les persones.

Entre mig, l’autora retrata el Cabanyal amb una mirada d’estima. No s’estalvia de presentar-lo com el barri que va patir marginació política en convertir-se en espai en disputa a causa d’un projecte urbanístic megalòman i especulatiu que, sortosament, va fracassar. Les seues descripcions són reveladores: “Malgrat que ja s’havien reconstruït moltes cases i s’havia tornat relativament a la normalitat, quedava en peus ―o millor dit en runes― la zona zero. Li dèiem així perquè era com l’epicentre d’un terratrèmol o com el forat que havien deixat les torres bessones de Nova York en ser destruïdes per atacs terroristes”. Però al costat d’aquesta desolació, hi ha el Cabanyal més entranyable i popular, el del Mercat amb l’estrella del Betlem a la torre, les confraries de la Setmana Santa Marinera, els pescadors i els vivers de clòtxines.

El llibre està escrit en un valencià molt fresc i amè, emprant un estil fet de frases curtes d’adjectivació continguda que agilitzen la lectura i diàlegs que reprodueixen el parlar del Cabanyal amb gran naturalitat, motius pels qual la novel·la és especialment recomanable a públic lector jove.

Teresa Sanchis Labiós és també autora d’una altra novel·la infantil-juvenil titulada L’Esperit del Cabanyal, ambientada en la València de Blasco Ibáñez i Sorolla, que va gaudir de molt bona acollida per part de la crítica i el públic.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top