La revista degana en valencià

La jugada de la ultradreta

05/09/2022

No fa molt, el periodista Joan Vall i Clara, publicava un bitllet d’opinió amb què vaig descobrir moltes coincidències, ja que –segons ell- “està escrit a foc i sang que la pell de brau no serà mai roja, ni Catalunya independent”.

Fins i tot els socialistes de tots els territoris peninsulars, abunden amb aquesta dita franquista que proclamava la unitat d’Espanya i a més, profetitzava sobre el color del pensament polític que havia de liderar-la. Segurament per aquesta raó quan, els “sempre-franquistes” i els poders fàctics han escoltat la vicepresidenta de l’executiu de 25 ministres, alinear-se amb sindicats i els “descamisats”, els laboratoris polítics, s’han tornat a posar en marxa.

Aquests laboratoris, tal com assegura el periodista gironí, “no són de titularitat pública; els componen persones que disposen molts quinzets i que encara volen atresorar-ne més. Per això no se solen moure per nimietats ni per urgències”. Sobre aquesta gent, fa anys i panys que se’n parla, però mai no es deixa veure a les clares.

Les seues accions mai són curtterministes ni de vol rasant. Solen planificar a llarg termini i a més, procuren no malbaratar ni el futur, ni els seus interessos. Aquests “senyorots” són els que van posar en marxa els partits “ultraconservadors” amb imatge “renovada” per atacar independentistes; però com que no els ha acabat de funcionar l’estratègia, ara han acabat donant suport als “ultramuntans” de segles de color verd cridaner.

Vist el resultat i, segurament moguts per una mena de desesperació infundada, sembla que aquesta colla de raboses ha decidit tornar a donar suport al col·lectiu de “mangantes” presidit per un senyor d’Ourense, hereu directe d’aquell que no admetia “ni tutelas ni tu tías” arribat a ocupar aquest cadiral fa uns pocs mesos.

Han tornat a confiar en aquesta gent, a escala estatal, però també a les seues sucursals regionals, per molt gastades que estiguen de cara a la galeria de votants que els hi dóna suport, encara que col·loquen una granera torrentina com a cap de llista a la vila més gran del País Valencià o presidisca la formació regional un “senyoret” d’Alacant.

Vist aquest panorama i viscuts tots aquests anys de “pseudodemocràcia” tutelada, cada dia que passa estic més persuadit que durant el curs polític que ara comença, els votants tindran l’última paraula i sols les urnes, seran capaces de posar llum a aquest embolic, sempre i quan als “senyorots” de vestits foscos, no els hi semble malament el resultat.

Les urnes proveiran i els votants hauran de prendre una decisió determinant perquè aquest país nostre deixe de ser de tancat i sagristia, festes a doll i celebracions a base de pólvora de rei.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top