La legitimitat de les ONGD valencianes: justícia solidaritat i defensa dels drets humans

«La legitimitat que la societat valenciana atorga a les ONGD es basa en la congruència entre els valors perseguits per les organitzacions i els més amplis valors de la societat valenciana»

«El Cas Blasco va influir, i molt, en el treball que desenvolupem les ONGD valencianes»

«Les ONGD valencianes han sabut incorporar una altra mirada a la cooperació internacional, una mirada que busca transformar les relacions de poder existent, corregir les desigualtats, les pràctiques discriminatòries i l’injust repartiment de poder»

Al País Valencià, a principis dels anys 80 apareixen les primeres Organitzacions no Governamentals de Desenvolupament, que treballen en Cooperació Internacional, però és en la dècada dels 90 quan s’instauren en el nostre territori la majoria de les que coneixem hui en dia, moltes d’elles agrupades en la Coordinadora Valenciana d’ONGD (CVONGD), que naix en 1992.

El reconeixement al treball d’aquestes organitzacions per part de la ciutadania valenciana ha sigut una constant al llarg d’aquests anys, acompanyant-les des dels seus primers anys de vida, en les famoses acampades del 0,7 i donant suport al seu treball com a persones sòcies, treballadores o voluntàries, amb prop de 400.000 persones vinculades al sector en el nostre territori. Aquesta legitimitat que la societat valenciana atorga a les ONGD es basa en la congruència entre els valors perseguits per les organitzacions i els més amplis valors de la societat valenciana, valors com la justícia, la solidaritat i la defensa dels drets humans.

Són valors que hem defensat les ONGD valencianes, a través de la CVONGD, davant de tots els poders públics, des del Legislatiu fins al Judicial, liderant accions com la Campanya Pobresa Zero des de 2006 fins a l’actualitat, la signatura del Pacte Valencià Contra la Pobresa en 2009, el recent Acord per una Cooperació Internacional Transformadora, de l’11 d’abril del 2019, o presentant-se com a acusació popular en el pitjor cas de corrupció del nostre territori, no tant per la quantitat de diners defraudada (quasi 6 milions d’euros!), que també, sinó principalment per com rebenta eixos valors que caracteritzen la societat valenciana, ja que se’ns roba justícia, se’ns roba solidaritat i se’ns roben drets humans; parle, efectivament del Cas Blasco.

El Cas Blasco va influir, i molt, en el treball que desenvolupem les ONGD valencianes, principalment perquè va danyar la imatge que tenia la societat del sector, es va posar el dit acusador en aquelles organitzacions que estaven fent bé les coses incrementant la seua càrrega burocràtica, es va traslladar a les organitzacions la responsabilitat de la defensa de la política pública i es van deixar de finançar ONGD que van ser crítiques, la qual cosa destrossà així processos de desenvolupament que s’estaven acompanyant des de feia anys.

Les ONGD valencianes estem representades, en la nostra majoria, en la CVONGD, que ha sigut un referent al nostre territori, on va rebre en 2018 premis com la Medalla d’Or de la Ciutat de València o el Premi Nou d’Octubre. Les ONGD valencianes han sabut incorporar una altra mirada a la cooperació internacional, una mirada que busca transformar les relacions de poder existent, corregir les desigualtats, les pràctiques discriminatòries i l’injust repartiment de poder, per ser aquests els principals problemes que obstaculitzen el desenvolupament. Aquesta mirada es tradueix, doncs, en la incorporació d’un Enfocament Basat en els Drets Humans (EBDH), tant en la seua visió com en la seua missió i en la seua acció.

Amb aquest enfocament que incorporem moltes de les ONGD valencianes, l’ésser humà deixa de ser un objecte de necessitats que han de ser cobertes, i passa a ser subjecte de drets amb capacitats per a exercir-los. Subjecte actiu del seu propi desenvolupament, protagonista dels canvis i transformacions de la seua realitat, de la seua comunitat, del seu país. Per tant, la cooperació internacional, des de les ONGD valencianes no s’entén com una ajuda en moments de dificultat, que pot eliminar-se en situacions de carestia del nostre país, sinó com una situació de justícia social, ecològica i econòmica, vinculat amb el ple exercici dels drets humans.

Per a establir l’asseveració que la majoria de les ONGD valencianes, principalment aquelles vinculades amb la CVONGD, incorporem un EBDH, em base en l’anàlisi del seu model organitzatiu, relacional i de gestió, en haver estudiat qüestions com la seua estratègia d’intervenció, la procedència dels seus recursos econòmics, quines són les seues aliances, quin llenguatge comunicatiu utilitzen o l’existència de problemes com la burocratització, que obstaculitzen la consecució de la missió.

La majoria de les ONGD valencianes som organitzacions democràtiques, que utilitzem eines de gestió pròpies del sector, com l’Eina de Transparència i Bon Govern de la CONGDE. Sobre la nostra estratègia d’intervenció, cal comentar que en aquests últims anys hi ha hagut una disminució del percentatge destinat a cooperació internacional, arribant a un 50 % de mitjana, a favor d’un increment de l’Educació per a la Ciutadania Global (EpCG) amb un 20 % i acció social amb un 6 %. Aquest desviament en l’estratègia d’intervenció ha estat motivat principalment pel tema de disminució de fons públics per a projectes de cooperació i increment de fons per a projectes d’EpCG, la qual cosa ha fet que algunes organitzacions deixen de fer cooperació i es dediquen en exclusiva a EpCG. També s’ha incrementat el percentatge de fons destinats a incidència política, com a estratègia d’intervenció, fins a arribar a un 8 %, motivat principalment per reflexions internes en les organitzacions de quin ha de ser el nostre paper en la societat.

En referència als recursos econòmics, hi ha una disminució dels fons públics a favor dels fons privats, la qual cosa ens atorga una major independència. Comentant sobre els fons públics, cal ressaltar la important labor en l’última legislatura d’increment de l’AOD valenciana, posicionant-la en un 0,2 %, malgrat no arribar a la reivindicació del sector del 0,7 % del PIB.

Sobre les aliances establides per les ONGD valencianes, majoritàriament són per a la transformació i no per a la supervivència, ja que és menor del 30 % el percentatge d’aquelles que tenen relacions amb grans empreses, principalment per temes de RSC; la resta només es vinculen a aquelles empreses d’economia social, moviments socials, sindicats, universitats…, i a més tenen polítiques de finançament i relació amb empreses molt estrictes i que publiquen en els seus webs.

Entre els moviments socials, moltes treballem amb associacions de veïns, centres educatius, moviments ecologistes, moviments feministes, grups de consum i associacions d’immigrants.

Destaquem la important aliança establida per les ONGD valencianes amb les administracions públiques valencianes en el foment de la Compra Pública Ètica i la inserció del comerç just com a eina de cooperació internacional que defensa els drets humans, que ha implicat la modificació de la Llei de Responsabilitat Social en aquesta línia i la consecució de València i Oriola com a Ciutats pel Comerç Just, entre altres fites.

Sobre el nostre llenguatge comunicatiu, si bé és cert que algunes ONGD utilitzen la llàstima per fer arribar els seus missatges, cosa que remou butxaques en lloc de consciències mitjançant la cultura de la nafra, també és cert que aquestes són la minoria i es troben, en la seua majoria, vinculades a organismes internacionals que tenen poca vinculació amb els moviments socials valencians i la seua ciutadania en general. Cal recordar que les organitzacions que pertanyen a aquesta ens comprometem a complir un Codi de Conducta que estableix que les ONGD han d’adoptar «una actitud crítica, ja que la seua responsabilitat també és educar la població en coherència amb eixa transformació que busquen i que solament aconseguiran projectant la dignitat i el respecte que es mereixen les persones de tot el món».

Com he comentat, un dels principals problemes que tenim les ONGD valencianes en l’actualitat és l’excessiva burocratització, principalment després del Cas Blasco. Però no exclusivament per aquest motiu, sinó també perquè no s’ha realitzat una reforma administrativa, absolutament necessària, pel que fa a complir encara més amb la falta d’homologació de procediments i la descoordinació entre les diverses administracions públiques, quan l’administració hauria de ser la primera interessada que les entitats dediquen més temps a la incidència política i menys a la gestió burocràtica, perquè entre totes aconseguim justícia social, ecològica i econòmica i es denuncien situacions de vulneració de drets.

Com deia Italo Calvino en El baró rampant, «va aprendre això: les associacions fan l’home (i la dona) més fort i posen en relleu els millors dots de les persones aïllades, i donen una alegria que rarament s’aconsegueix actuant per compte propi: la de veure quanta gent honrada i valenta i capaç hi ha, per a la qual val la pena voler coses bones» entenent com a «coses bones» un món més just i solidari en el qual es respecten els drets humans de totes i tots.