La literatura en el nord valencià entre els segles XVI i XVIII

06/11/2019

 

Entre els segles xvi i xviii, les comarques del nord valencià, sobretot els Ports i la seua capital Morella, van viure un moment d’un gran auge econòmic. La presència de professionals liberals –mestres, metges, notaris, juristes, mestres de capella i diversos artistes– van propiciar un magnífic desenvolupament cultural, en el qual la literatura, en els seus diversos gèneres, va tenir un paper destacat. Aquest patrimoni literari havia estat ignorat molt de temps, fins que en els últims anys han anat apareixent importants monografies sobre el tema.

Recentment, ha aparegut un altre important estudi del professor Enric Querol i Coll (L’efervescència literària a Morella i als Ports (s. xvi-xviii), en Onada Edicions), que vol cobrir una mancança encara evident en la història cultural del territori. Morella i la seua rodalia era en aquells anys un focus cultural, que per la seua situació estratègica s’expandia molt més enllà de les seues fronteres, des de Castelló de la Plana i València fins a Alcanyís i Saragossa, i sobretot a la ciutat de Tortosa.

L’Estudi de Gramàtica de Morella va ser fonamental en la formació literària de la gent del territori. Pasqual Gasulla d’Ursino, l’any 1732 feia referència al seu prestigi escrivint que la Universitat de València «tiene ordenado que cualquiera que prueve que ha estudiado con propósito la gramàtica en la villa de Morella, el que se dé aprobado sin examen de la llengua latina». Durant molts anys va ser un estudi de referència i els seus mestres eren disputats per les ciutats més importants dels moment. Va iniciar la seua decadència a les darreries del segle xviii.

Durant el període de temps que estudia el llibre, hi va haver una important eclosió poètica. En el segle xvi, la figura més destacada va ser Francesc Cros i Agorreta, nascut a Morella, que va estudiar Teologia a València i allà gaudí d’un benifet a la parròquia de Sant Nicolau. Tot i que va viure bona part de la seua vida a València, segurament va fer de nexe d’unió amb els literats dels Ports sobre les tendències i publicacions de la capital del regne. Al segle xvii trobem els noms de Joan Francesc Ram, Francesc de la Torre i Gaspar de la Figuera. I al segle xviii de Carles Gasulla d’Ursino, l’autor que ha rebut més atenció de la crítica per la seua obra ingent, en la qual destaca sobretot Pensil celeste, que més enllà de la seua qualitat literària ens exposa la manera de viure la literatura per part d’aquella societat tardobarroca que, encara allunyada de les grans ciutats, estava al dia de la modernitat del moment.

En tot aquest període hi hagué una gran activitat dramàtica i espectacular en tota l’àrea de Morella; així ho confirma la publicació de Carles Gasulla a què ens hem referit adés. Destaquen les «Loas para comedias. Loas en forma de danzas», peces que es dediquen a lloar un sant o una persona.

Així mateix, hi trobem una important producció historiogràfica, jurídica, teològica i de literatura tècnica. El llibre d’Enric Querol presenta un ampli ventall de possibilitats per a seguir aprofundint l’estudi del fecund passat cultural d’aquestes comarques.

 

Article publicat al número d’octubre 452.