La revista degana en valencià

La llacuna de Gaianes un espai humit a protegir i a oferir a la ciutadania

28/04/2022

La Llacuna de Gaianes a la primavera de 2022

Una visita a la llacuna de Gaianes, en el Comtat, ens permet gaudir d’una de les zones humides del País Valencià poc coneguda i, no obstant això, ben interessant. (1)  El paratge em va recordar el Parc de Las Tablas de Daimiel, a Castella.

El lloc està connectat per un camí asfaltat al que es pot accedir des de la carretera CV705 a l’altura de Gaianes.

Com a zona humida, és refugi d’aus i zona de pas en les seues migracions. Està situada entre la serra del Benicadell i la d’Almudaina i entre els barrancs Blanc i del Sequiol. És una llacuna endorreica que arreplega les aigües sense connexió al mar però amb connexió ocasional al riu d’Alcoi o Serpis.

Llacuna de Gaianes amb la Serra d’Almudaina al fons (foto I.Vallès, abril 2022)

Va ser dessecada per a usos agrícoles en els anys 30 però va aflorar de nou el 2005 i recuperada entre 2007 i 2010 per la Generalitat, actualment propietària.

El parèntesi entre els anys 30 i el 2005 explica segurament el desconeixement fins fa poc de l’existència d’aquesta llacuna. Tinc frescs encara records d’infantesa lligats a la zona. De xiquet he anat a fer olives amb l’avi Ismael, a peu, des d’Alcosser a Gaianes i ell portava les olives per a fer oli a la cooperativa de Gaianes. Bancals d’oliveres i qualque vinya conformen, també ara, el paisatge de secà que envolta la llacuna.

En la seua adequació recent es va establir un corredor de fusta en alt que acaba en un mirador cobert on es poden veure amb comoditat les aus presents a les aigües.

Corredor de fusta i mirador d’aus al fons (foto I.Vallès, abril 2022)

Per a entrar al paratge el visitant és troba directament amb una tanca i un cartell on es diu que l’entrada és prohibida i que si algú entra és sota la seua responsabilitat. La porta lateral vora el cartell, en canvi, és oberta i els visitants poden entrar, com vaig fer jo i la colla d’amics amb qui anava i altres visitants.

Al peu de la llacuna se situa el Mas de la Albufera propietat també de la Generalitat. És un edifici gran on es preveia crear un centre d’interpretació i on, donada la seua dimensió, suggerisc la possibilitat d’ubicar també, a més del centre d’interpretació, el petit museu etnològic ara situat en el poble.

Sobta que malgrat la compra i l’adequació feta  per la Generalitat, la llacuna no forma encara part del catàleg de Zones Humides del País Valencià(2). Arran de la visita el març passat de la consellera de Transició Ecològica, Mireia Mollà, junt a l’alcalde de Gaianes, Agustí Martínez, es proposa incloure la llacuna al catàleg i recuperar el projecte de restaurar el mas començada per la Conselleria de l’administració anterior (3).

Malgrat l’ús de la denominació d’albufera aplicat a la llacuna de Gaianes, cal recordar la definició d’albufera que la geografia i la mateixa etimologia del mot, present a la península Ibèrica, indiquen:

Àrea d’aigua soma disposada paral·lelament a la costa i separada del mar per restingues”  (4)

Els casos de l’Albufera de València o la de Mallorca entre altres, ens poden servir d’exemple. Convindria per tant adaptar el nom a la realitat i usar el de llacuna, que és el nom correcte.

He consultat el mencionat catàleg de zones humides valencianes i sens dubte la llacuna de Gaianes hauria de situar-se en el grup de llacunes i zones humides d’interior, (Cf. catàleg de zones humides nota (2), p. 10).

Recuperar, conservar i fer assequible a la ciutadania les zones humides, ens acosta a l’obligació de preservar la biosfera de la qual formem part, fomenta la coneixença del país i a més afavoreix l’activitat econòmica.

Notes

1Una pàgina web local ens dona notícia del lloc:https://elraconetencocentaina.com/albufera-de-gaianes/ [Consulta: 11.4.22]

https://www.mediterranea.org/cae/catalogo_zonas_humedas_cv.pdf p. 10 [Consulta, 11.4.22] (la traducció del catàleg és meua)

3 Antonio TERUEL, ho explica en una crònica en INFORMACIONES, 23.3.2022

4 ROSSELLÓ, V. M. i PANAREDA, J.M. (Coordinadors), Diccionari de geografia física,Termcat. Pag.23

Inscriu-te al nostre butlletí

Top