La revista degana en valencià

La llengua, a escena – Nº482

Les comunitats autònomes que tenen una llengua pròpia, com la nostra, gaudeixen d’un tresor que hauria de ser conegut, estimat i usat per tota la ciutadania. Sabem que al País Valencià no sempre és estimada i respectada la nostra llengua, però sabem, també, que la llengua ha d’estar en totes les manifestacions de la vida, i també en les activitats culturals.

És per això que en aquest número de la revista hem volgut acostar-nos al món del teatre, al teatre de text, en valencià, per conéixer i reflexionar; per aportar informació que ens ajude a saber on som i ens ajude a anar més enllà de la realitat coneguda a mitges.

«La llengua a escena», aquest Quadern, permetia un gran ventall de possibles articles, però com que el paper sempre és finit, i més encara en aquests moments, finalment es van encarregar cinc articles que, de segur, no tanquen ni de lluny l’estudi de la realitat teatral en valencià, però poden ajudar a veure què pensen alguns dels sectors que intervenen en aquest fet cultural i que tanta importància va tindre en el passat més immediat.

El teatre en valencià, està bé? Està millor que estava? Està malament? Progressem adequadament? No està de moda? Cert és que s’estan fent grans esforços per part d’algunes institucions autonòmiques i municipals. Són suficients?

El primer article del Quadern el signa Ramón X. Rosselló, que fa una mena de radiografia general de la situació i apunta idees que caldrà anar pensant i repensant. Núria Vizcarro analitza al seu article les companyies que fan teatre en valencià i resulta ben interessant veure que en el panorama actual de les companyies n’hi ha que treballen i ho fan en valencià. Pilar Almeria escriu sobre el compromís i la història d’una companyia com és El Micalet i hi posa molts punts i alguns interrogants. Francis López, directora del teatre d’Aldaia (TAMA), escriu sobre la llengua en les programacions i els nous públics. Juli Disla, escriptor i actor, reflexiona sobre el fet d’escriure teatre i escriure’l en valencià.

Al Quadern trobaran també una entrevista a Abel Guarinos, director de l’Institut Valencià de Cultura, qui analitza, entre altres coses, els pocs més de sis anys al capdavant de l’IVC i algunes de les coses que ara ja són realitat i que mai no haurien de deixar de ser-ho.

PREU ARTICLE: -
SUBTOTAL: -
IVA: -
ENVIAMENT: -
TOTAL: -

Categories

Inscriu-te al nostre butlletí

Top