La revista degana en valencià

La lluita per la dignitat, contra els «neofeifatxes»

24/07/2020

Per a molts és una evidència que els homosexuals ja no tenen per què lluitar per la seua sexualitat, inclús s’atreveixen a dir que l’orgull no és necessari, que el lloc correcte per a la cavalcada de l’orgull és “Casa de Campo”. Tal vegada a “Casa de Campo” han d’anar els porcs, les gallines i una nova espècie els “neofeifatxes”. Aquest nou animalet pot mossegar a qualsevol turista guiri (holandés o suec) que vol deixar-se els diners mentre passeja per “Casa de Campo”. Això sí aquest carnívor li agrada mantenir l’ordre a Casa per mitjà d’una clara estigmatització als altres animalets que ells anomenen els “rojos”.

Els “neofeifatxes” es troben ubicats en una paranaoia que els fa no entrar en raó cada vegada que veuen alguna persona diferent d’allò que pensen que és normalitat. Senyores i Senyors per aquests animalets la normalitat és tindre una dictadura feta en honor a un dictador que ja va morir al 75, un dictador que no va ser jutjat per ningú ni per cap mena de delicte. Però els animalets “neofeifatxes” no es troben feliços, volen perseguir l’amor lliure i la dona alliberada.

Contra aquests animalets no se’ls guanya, se’ls combat, no n’hi ha cap altra alternativa només la lluita cultural, social i política. Una lluita per la dignitat contra els bàrbars, perquè la lluita és necessària per a cada dona que ens deixa, per cada jove que no pot estudiar perquè la seua família no es pot permetre tanta despesa econòmica per a pagar la universitat, per cada resistència que es construeix contra la violència que ataca el feminisme i a qualsevol identitat racial o sexual que no respete la seua ideologia heteropatriarcal. Les classes altes secunden les accions d’aquests animalets com per exemple l’Opus Dei o les empreses de l’ Ibex-35. És pura evidència, volen legitimar-se dins d’un sistema econòmic dictatorial capitalista on es puga fabricar models de família “ideals” (eixa típica família on la mare és metgessa i el pare jutge, a més els nens han d’anar a hípica amb un vestit conjuntat patrocinant per Ralph Lauren o Lacoste, si em permeteu dir que viuen a una falsa realitat idealitzada pobrets!!!!, em donen pena).

És veritat que el “neofeifatxes” són animalets però molt intel·ligents que saben el que volen fer (tornar 40 anys enrere) mentre l’esquerra i el nacionalisme es troba en un punt de debilitat per no portar una millor política de lluita contra una ultradreta perillosa que aconsegueix omplir els barris obrers o arribar a un escenari i que Abascal puga alçar d’odi a molta gent. És impressionant com els animalets poden vendre un producte tan antiquat com el feixisme (jo pense que tal vegada es troba en oferta, et portes una bandera d’Espanya gratis si et llegeixes el programa polític de VOX). El nivell de ridiculesa de la ultradreta es veu que té “fans” entre la gent, tinc por de veure com la bogeria pot guanyar una lluita contra la dignitat de viure en un territori on puguen les dones ser lliures o els homosexuals puguen estimar a qui ells o elles vulguen. Per a derrotar als animalets dels “neofeifatxes” hem de fer un exercici de resistència activa i passiva, creant escenaris culturals i educatius. Si els animalets llegiren a Joan Fuster o a Maria-Mercè Marçal ja els antifeixistes tindríem un camí molt més fàcil per a generar una pedagogia antinazi que obrís els ulls als “hooligans” de la ultradreta per a convertir-se en antifeixistes. Això si hem de fer un procés obert a la pedagogia dels límits com ja va fer referència M. Harnecker, el poble ha de ser conscient a on pot arribar la capacitat dels governants, igual que la lluita antifeixista ha de prendre consciència dels límits que existeixen a la lluita però mai oblidar als exclosos que ja Marcuse els va destacar com el nou subjecte de la “nova lluita marxista”, eixos nou exclosos som tots els que no pensen com VOX o el PP.

Molt prompte els animalets “neofeifatxes” hauran de tornar no al “Campo” sinó a la selva d’on són ells.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top