La revista degana en valencià

La llum, a poc a poc

06/07/2021

Res descobrim si afirmem que, en la societat en general i en la valenciana en particular, hem viscut una situació inimaginable fa solament dos anys. D’avui per a demà, vam haver de canviar la nostra vida, les nostres realitats van saltar pels aires d’una forma absoluta i, com a persones racionals que som, vam haver d’acostumar-nos a la nova «realitat».

Hem vist com moltes persones estimades ho passaven molt malament o morien per culpa de la COVID-19. Vam viure aquells moments inicials de desconcert, de no saber a què ens enfrontàvem, ni amb quins mitjans havíem de combatre aquesta pandèmia. Hem vist com, amb una rapidesa també inimaginable, la ciència es va posar a la feina –i alguns per a fer un negoci inversemblant– per tal de conéixer primer el virus i després per buscar la solució perquè no continuara arravatant-nos les vides de milers, de milions de persones.

De fet, la dura realitat ha tornat a posar damunt la taula la importància fonamental de la ciència, de la investigació. S’ha demostrat que aquells grups de persones, de governs o d’empreses, millor preparades, han estat els primers a aportar una miqueta de llum en la lluita contra l’epidèmia. El valencià ja ens recorda que «només ens recordem de santa Bàrbara quan trona». I estaria molt bé continuar pensant en la santa, però els governs del món, i més encara l’espanyol i el valencià, cal que s’ho facen mirar i dediquen els recursos necessaris per a la investigació i la ciència que, en definitiva, salva vides ara i sempre.

Hem vist com, a poc a poc, s’han superat els entrebancs «comercials» (?) de les indústries farmacèutiques implicades, i en alguns països del món existeix un sentiment de funcionament relativament acceptable en el procés de vacunació. I la realitat ha demostrat que, a mesura que s’ha anat vacunant la població, ràpidament han disminuït els contagis, com ha passat a les residències, ‛ s’han salvat moltes vides humanes.

Hem vist com el govern de la Generalitat Valenciana ha demostrat un saber fer molt encomiable. Ha estat un govern discret i molt conservador en l’eliminació de les restriccions que teníem imposades. No debades, la nostra comunitat autònoma ha estat la zona europea amb menys persones contagiades. Es va aprendre la lliçó després de Nadal quan vam arribar a xifres insuportables de contagis i de morts. I aquesta lliçó és la que ens ha permés anar reduint i reduint les xifres funestes. Ideologies polítiques a part, existeix un sentiment molt general d’acceptació de la gestió de la pandèmia per part del Govern del Botànic i de la responsabilitat de la societat valenciana, que ha acceptat les mesures amb comprensió i esperit de cooperació, cosa que és molt d’agrair.

I ara hem de veure com, a poc a poc, anem tornant a la «normalitat», sense oblidar que no hem superat la pandèmia, que el virus està, encara, entre nosaltres. I també hem de tenir en compte que, per solidaritat o per necessitat, mentre no es vacune la població mundial estarem a la vora de l’abisme: exposats innecessàriament a la pèrdua dolorosa de tantes vides humanes. Avancem cap al final de túnel víric que estem travessant: fixem-nos ara en la llum que està al final, llum que aclarirà la nova situació nostra i del conjunt del món. I no deixem d’avançar. A poc a poc, però amb ritme sostingut.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top