La llum, encara

La Casa de las Luces, un bell matí de festa a Titaigües

Titaguas (Titaigües, en valencià) és un dels pobles que tanca els Serrans per la part alta del Túria, en el límit amb Castella. No té un perfil de postal (com que sí que en tenen altres localitats pròximes, com ara Alpont o Xelva), però un passeig per la part vella ens descobreix un patrimoni arquitectònic de primer nivell, ja que s’hi conserven algunes de les millors mostres d’arquitectura popular de tota la comarca. Les façanes emblanquinades, els ampits pintats de blavet i els esvelts balcons de fusta configuren el paisatge urbà de la vila.

Un d’aquests edificis, conegut popularment com «la casa del tío Florencio», s’ha restaurat per a obrir un espai cultural vinculat al Muvim de València. El projecte, anomenat La Casa de las Luces, reuneix amb intel·ligència alguns dels principals aspectes de la idiosincràsia titagüeña. El pretext principal és la figura de Don Simón de Rojas Clemente, a qui ja ens hem referit abans en aquestes pàgines. Si el Muvim és un centre dedicat a la difusió de la Il·lustració, entre altres coses, no ens ha d’estranyar gens que establisca un vincle amb el poble natal d’aquest cèlebre botànic, digne representant del nostre particular segle de les llums. Al seu torn, segons indica la documentació, el casalot es va obrir com a cereria, més o menys en la mateixa època en què vivia Don Simón. Heus ací un altre element lumínic, que enllaça amb una iniciativa recent però molt consolidada, com és «la Noche de las Velas», una nit en què s’apaga l’enllumenat públic i s’encenen milers de ciris disposats de manera artística. No podem oblidar, finalment, que Titaguas –com tota aquesta part de la comarca– és un punt privilegiat per a observar el cel nocturn i la particular llum que emeten les estreles.

Més enllà de l’encert en la denominació, aquesta iniciativa és un exemple del coratge amb què els Serrans planta cara als problemes que arrossega des de fa més de sis dècades, en especial el despoblament i la difícil reconversió dels sectors productius tradicionals. Al mateix temps, és coherent amb la dinàmica pròpia d’un veïnat que ha apostat pel manteniment del seu patrimoni i per la difusió de les seues tradicions, com s’ha tornat a demostrar aquest setembre amb la celebració de la festa major, «las Fiestas Gordas» que, cada set anys, porten la Mojiganga al carrer, una de les manifestacions de torres humanes més antigues del nostre país (cosina germana, com és lògic, de la Muixeranga d’Algemesí). I també, no ens enganyem, La Casa de las Luces es deu a la bona sintonia política entre l’Ajuntament i la Diputació de València, responsable del Muvim. Ara que l’equip de govern a la plaça de Manises ha canviat, caldrà preguntar-se pel futur del projecte. Al capdavall, els nous inquilins dels vells palaus del Cap i Casal –com també de les impersonals dependències de l’antiga Presó Model–, han manifestat una actitud que no casa del tot bé amb les sensibilitats il·lustrades. Tanmateix, esperem que ací i allà prevalga la llum, encara.