La maldat al cor de Netanyahu i els netanyahistes

Foto: Pexels.

El cor de moltíssims homes i dones d’Israel està malalt d’odi antipalestí i això explica el comportament inhumà i cruel de Netanyahu i el seu govern d’extremistes religiosos, contra tota la població de Gaza de manera indiscriminada, amb la clara mala voluntat d’acabar amb tota la població civil. Però, com no tots els jueus estan moguts per aquest odi, ni evidentment accepten les decisions de Netanyahu i dels partits fanàtics i sionistes, que han pactat un govern d’extrema dreta, clarament feixista, cal distingir entre els que accepten Netanyahu, que jo englobe amb el mot de netanyahistes i els jueus que estan en contra i són més justos, honorables i demòcrates. Els bons no perden l’esperança que guanyaran les pròximes eleccions i que amb això arribarà la pau al Pròxim Orient, es reconeixerà l’Estat de Palestina i hi haurà en aquella terra dos estats, el palestí i el jueu, i sobre tot pau i aquella Terra serà definitivament Santa.

 

¿Tindrem l’oportunitat de veure-ho i de respirar tranquils? Si així fora s’haurien aconseguit molts objectius, com el cessament dels crims que està executant el govern bombardejant la població gazetina, amb centenars i milers de ferits i morts, de xiquets i xiquetes, de dones i gent major, que no tenen cap possibilitat de defensar-se de l’aviació ni dels tancs jueus, ni d’ocultar-se enlloc. Per què els netanyahistes no respecten ni els hospitals, ni les escoles, ni els edificis públics? I encara cometen un nou crim contra la humanitat, impedint que es repartisquen els aliments i les medicines en tota la zona de Gaza. I el terror no acaba perquè Israel compta amb el suport de Trump i dels Estats Units que són els qui recolzen i sostenen el govern de Netanyahu. Hem d’insistir en la responsabilitat de Trump perquè és d’ell la idea de fer fora els gazetins de la seua terra, traslladant-los a la força o eliminant-los, perquè vol convertir tota la Franja en un seguit d’hotels i llocs d’esbarjo, en un nou Miami. Netanyahu, doncs, està fent net a tota la Franja de Gaza,

 

Quan siga possible que Jahvé i Al·là s’avinguen, supose que amb el concurs de la Santíssima Trinitat, la població jueva més justa i els milions de simpatitzants que en tot el món donem suport als palestins (entre els quals m’incloc en honor de la meua besàvia jueva) triomfaran els manaments que contenen els llibres sagrats dels jueus o Antic Testament de la Bíblia; l’Alcorà dels musulmans i el Nou Testament dels cristians. Aquests darrers, que també hi són implicats en el conflicte, malgrat que covardament miren l’escena sense prendre partit, han de reflexionar i comprometre’s. És necessari que l’antic somni que va estar a punt d’aconseguir-se gràcies al palestí Arafat i al jueu Rabin en 1993, puga ser una realitat. Insistiré, una vegada més, en l’obligació que tenen els dirigents, ancians, sacerdots i jerarquies, tant jueus, com musulmans, com cristians de donar exemple que les tres religions monoteistes, amb un mateix Déu, estan compromeses amb el que diuen les seues doctrines. Avui propose que facen públic que el salm 46 de David, Déu és el nostre castell de refugi, el recullen les tres religions i és precisament el salm on es reconeix que Déu pot fer cessar les guerres i, per tant, és el salm que les tres religions haurien de cantar ensems i fins i tot, plegats.

“El Senyor, per totes parts ha fet cessar els combats,

ha trencat els arcs i trossejat les llances,

ha llançat al foc els escuts”

Però, fa falta que una catarsi col·lectiva, netege el cor i els esperits implicats. Els episodis que han patit, tant els palestins com els jueus justos i sobretot els presoners dels dos bàndols, no s’havien d’haver produït, ni l’exèrcit israelià, superior al palestí, hauria d’haver actuat com ho feren els nazis, en l’holocaust contra els jueus, amb tant de sadisme i de crueltat sense límits. Els jueus no poden fer com els nazis!

 

Gràcies al centenar llarg de periodistes de tot el món, que han filmat escenes del comportament jueu i gràcies als seus reportatges i articles, tenim les proves perquè els netanyahistes siguen acusats de criminals de guerra. També molts militars han quedat filmats pels excessos que han comés… Per a jutjar aquests casos hi ha la legislació penal internacional, que haurà d’actuar, com es feu amb els acusats pels crims perpetrats a l’antiga Iugoslàvia. En el cas d’Israel i Palestina hi ha pel mig un pletòric i absurd personatge, que acabem de citar, que no és omnipotent, però s’ho creu, que intervé sistemàticament a favor de Netanyahu. Com es tracta del president nord-americà Trump, seria una broma criminal que els occidentals no ens posicionàrem contra els desitjos que ha manifestat perquè vol que se li atorgue el Premi Nobel de la Pau.

 

Per sort per a la humanitat, la quantitat de documents de què disposem, fan de Trump el principal còmplice de Netanyahu i, per tant, són tan responsables de la guerra d’extermini que han posat en marxa i Trump no és mereixedor de cap premi Nobel, sinó que s’hauria d’obrir una investigació judicial que demostre la seua implicació en el problema palestí-israelià, a favor, dels israelites. En especial s’haurà d’investigar la seua responsabilitat en l’eliminació de la població palestina tant dels territoris ocupats com concretament de la Franja de Gaza i de Jerusalem. Evidentment, aquest personatge no és digne de cap Premi Nobel de la Pau.

 

A Gaza podem reviure una de les tragèdies humanes més cruels: les guerres que provoquen algunes nacions més poderoses amb voluntat d’absorbir les nacions més febles. És el que pretén fer Trump, emparant-se de Groenlàndia, el Canadà, el Canal de Panamà… i la Franja de Gaza. I és el que està fent Putin emparant-se de la tercera part d’Ucraïna i Israel emparant-se de Palestina… Ha passat al llarg de la història, com demostra el panteó de les divinitats de la guerra que són molt més nombroses que les divinitats de la pau.

 

Pel que respecta a Palestina, haurem de destacar, lamentablement, la feble i diversa resposta que rep aquest conflicte per part de la comunitat internacional, especialment d’Europa i de llurs institucions. El fet que tot el món som testimoni de la pressió criminal que els jueus estan exercint sobre els palestins, és una sort històrica sense precedents. La quantitat d’informació que se’ns ha ofert per tots els mitjans, especialment els televisius, i el fet que els culpables no tinguen cap possibilitat d’amagar el que han fet i encara fan, per molt que s’esforcen, permet que els mateixos israelites i el món sencer, tinguem gravades les imatges dels gazetins assassinats per l’exèrcit jueu, o les criatures exànimes i depauperades morint de fam i les ciutats i pobles de la Franja devastades, la ruïna total de més de dos milions de gazetins, amb les seues llars destruïdes i la majoria d’ells desapareguts per sempre del món, sota els intensos bombardejos… Malgrat que el govern israelita ha tractat d’evitar la presència i el testimoni de periodistes (n’ha assassinat més de 200) i de representants de les organitzacions internacionals i de les ONG, no han pogut evitar que moltíssimes imatges estiguen assegurades en arxius a tot arreu i són testimonis de les denúncies que s’han presentat i es presentaran en les Corts de justícia de tot el món. ¿Com podrà justificar el mateix Netanyahu que no deixava distribuir de manera segura tots els camions carregats d’aliments que enviaven els governs i les organitzacions del món sencer? El que hem estat veient, pràcticament en directe, gràcies als centenars de periodistes que s’hi jugaven la vida diàriament a Gaza, prenent imatges i fent-les arribar a les televisions, són tan impactants o més que les que conservem dels camps de concentració nazis i ens permeten fer una comparació de la manera d’actuar de Hitler i els nazis i de Netanyahu i els sionistes; el mateix odi, la mateixa sanguinària actitud. Davant d’uns crims tan enormes i cruels és d’esperar que la justícia mundial aplicarà el mateix tracte ara que aplicaren als nazis quan acabà la II Guerra Mundial.