La revista degana en valencià

La memòria que la DANA no va poder esborrar

La Universitat de València rescata prop de 2,5 milions de fotografies familiars amb el projecte Salvem les Fotos

La Universitat de València ha aconseguit recuperar prop de dos milions i mig de fotografies i nombrosos objectes patrimonials de més de 1.500 famílies afectades per la DANA del 29 d’octubre, a través del projecte Salvem les Fotos, una iniciativa pionera de recuperació de memòria fotogràfica i documental posada en marxa només dos dies després de la catàstrofe.

El projecte té com a objectiu contribuir a la reparació del patrimoni fotogràfic i domèstic danyat per les inundacions i, amb això, a la conservació de la memòria històrica familiar i comunitària. A més del seu vessant tècnic, Salvem les Fotos és una proposta de gran impacte social i simbòlic, ja que entén les fotografies no sols com a imatges, sinó com a suports de la identitat, la història i els vincles emocionals.

La iniciativa, de caràcter acadèmic, artístic i patrimonial, compta amb finançament públic —com el del Ministeri de Cultura i la Diputació de València— i amb la col·laboració de 18 institucions d’educació superior de tot l’Estat, així com d’equips especialitzats de centres europeus, entre els quals destaca l’Academy of Fine Arts and Design de Bratislava, que tornarà al març de 2026 per continuar els treballs.

Actualment, el volum de material recuperat inclou, a més de fotografies, cartes, postals, documents, fons bibliogràfics i obres d’art, alguns d’ells vinculats a períodes clau com la Guerra Civil o el franquisme. Tot aquest treball es desenvolupa amb el suport de l’Associació de Conservadors i Restauradors d’Espanya (ACRE).

Laboratoris de camp, al costat de les famílies

Una de les claus del projecte ha sigut la creació de laboratoris de camp en les mateixes zones afectades, per facilitar que les famílies pogueren lliurar el seu material i seguir de prop els processos de recuperació. Aquests espais funcionen en col·laboració amb institucions culturals locals i ajuntaments.

A l’Horta Sud, els laboratoris s’ubiquen al Museu Comarcal, a l’Espai Jove d’Alfafar i al Castell d’Alaquàs; a la Ribera, al Centre ESART d’Algemesí, i a la comarca d’Utiel-Requena, a la Casa-Museu Alamanzón. El primer centre operatiu va ser el Museu d’Història Natural de la Universitat de València.

Des del primer moment, la Universitat va habilitar un correu electrònic i un telèfon d’atenció a les persones afectades i va mobilitzar professorat, estudiantat i voluntariat —incloses persones damnificades— per crear una xarxa d’informació i recollida casa per casa, especialment durant els primers dies, quan els desplaçaments eren molt difícils.

El projecte està coordinat per la Universitat de València en el marc de la Xarxa d’Universitats Públiques Valencianes per a la Cultura, amb el suport d’entitats com el GE-IIC, ICOM, L’ETNO, la Mancomunitat de l’Horta Sud, la Fundació Horta Sud i empreses col·laboradores com Canon. En total, ja han participat més de 170 persones voluntàries de tot l’Estat i de centres internacionals.

Salvem les Fotos no pretén esborrar les ferides del desastre, sinó assumir-les com a part de la història material i vital dels objectes recuperats. En aquest sentit, cada fotografia restaurada és també un acte de reconstrucció de la memòria col·lectiva.