Tens 0 productes a la teua cistella
En un context multilingüe, l’ús habitual d’una llengua està determinat per dos factors: la competència lingüística dels interlocutors i l’expectativa de competència aliena. Pel que fa al valencià, hem pogut comprovar que la població infravalora la competència aliena. Al nostre parer, aquesta és una tesi molt important que no ens consta que haja sigut estudiada sociològicament abans.
Pel fet d’haver col·laborat en el disseny tècnic de l’Enquesta de Coneixement i Ús del Valencià (ECUV) del 2021, poguérem disposar dels seus resultats provisionals a l’estiu del 2022. Fins que els definitius foren fet públics al desembre per part de la Conselleria d’Educació (una demora habitual pel fet d’haver d’editar acuradament els resultats), s’obrí la possibilitat de fer un projecte de recerca empírica, que anomenàrem precisament Translatum (pel trasllat de l’increment de competències a l’ús), del segon dels factors indicats adés, val a dir, l’expectativa que té la població de la capacitat lingüística en valencià, i corroborar o refutar la hipòtesi de la infravaloració de la competència aliena.
Elaboràrem un model, amb el seu desplegament matemàtic, i dissenyàrem una enquesta[1], que realitzàrem presencialment entre octubre i novembre del 2022, amb el suport d’una subvenció per al foment de treballs d’investigació de la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme, que hem d’agrair.
La infravaloració fou plenament corroborada, com es mostra en la taula i el gràfic següent.
Taula
| ECUV* | Translatum | Diferència | Percentatge** | |
| Entendre | 94,2% | 72,8% | -21,4% | -22,7% |
| Parlar | 71,9% | 55,4% | -16,5% | -22,9% |
| Llegir | 69,1% | 51,9% | -17,2% | -24,9% |
| Escriure | 58,4% | 38,2% | -20,2% | -34,6% |
(*) Elaboració pròpia de microdades de l’ECUV. (**) Diferència / ECUV
La desagregació dels resultats per diferents variables també aporta algunes conseqüències interessants. La infravaloració de les competències lingüístiques esmentada és més notable en el cas de població que usa sempre o generalment el castellà a casa, també entre les persones nascudes a la resta d’Espanya i, sobretot, l’estranger (també pel que fa al naixement dels progenitors), així com en el cas de població amb menys temps de residència al País Valencià i nacionalitat no espanyola. Altres variables, com ara, sexe, edat, nivell d’estudis o activitat laboral no presenten variacions significatives sobre el decalatge esmentat.
La construcció d’una sociologia de la llengua que resulte efectiva en la revitalització del valencià exigeix, com en qualsevol altra disciplina científica, l’elaboració de models matemàtics. El nostre estudi ha permés definir un teorema i verificar dues hipòtesis.
El teorema és que podem expressar la màxima Taxa d’Ús (oral, en l’espai públic, amb persones desconegudes, que abreviarem TUmax) en funció de la taxa competència (parlar, TC). Aquest teorema té un fastigós desenvolupament matemàtic que estalviarem ací, però en definitiva no és més que un problema de càlcul de probabilitats i combinatòria, el resultat del qual[2], curiosament, proporciona en el nostre cas una corba molt semblant al d’un quadrant de circumferència[3] (que naturalment s’ha de considerar en allò que podem anomenar intervals centrals). Per això parlarem de dues versions del teorema (la general i la del quadrant), que anomenarem α i β per abreviar. Però no ens hem de perdre en aquestes subtileses matemàtiques que la persona interessada trobarà en les publicacions especialitzades.
Més important per al nostre estudi és la hipòtesi primera, a saber, que la taxa d’us efectiva (TU) serà igual al producte de la taxa d’ús màxima (TUmax) per l’expectativa de taxa d’ús (TUexp), mesurada en funció del percentatge de persones que s’adrecen als altres en valencià. La diferència entre els valors estimats per la hipòtesi (entre 10,2% i 10,8%, segons els procediments α o β) i els resultats de l’ECUV (11,1%) està entre 0,3 i 0,9 punts, molt per baix del marge d’error estadístic del 3%, la qual cosa ens permet confirmar la hipòtesi primera.
La hipòtesi segona del nostre model, que fou la que determinà la realització de l’enquesta pròpia, era que la TUexp seria igual a l’expectativa de taxa de competència (TCexp), és a dir, la competència que suposem en els interlocutors, al quadrat, val a dir, elevada a 2. Ací els resultats també són molt satisfactoris, perquè els exponents que resulten de l’estudi són de l’ordre de 1,75 a 1,95, molt pròxims al 2 de la hipòtesi.
Pel que fa a la mostra estudiada, les dades serien les següents. Aproximadament un 78% de la població sap parlar en valencià. Però l’opinió general és que aquest percentatge és del 56%. Aquella taxa de competència del 78% proporcionaria una taxa d’ús màxima del 39% i una taxa d’ús esperada del 27%, el producte de les quals proporciona una taxa d’ús efectiva amb persones desconegudes de l’11%, que coincideix amb els resultats ponderats de l’ECUV. Caldria informar la població que la TC real està, en aquest cas, 22 punts per dalt de la que creu la població!
El diagrama següent potser permeta visualitzar el model que confirmem amb les dades del projecte.
Cal parar esment en les línies roges del diagrama. Resulta trivial que l’expectativa de la taxa de competència aliena (TCexp) està influïda per l’ús social (val a dir, per la TU). Si és així (que ho és, com demostra el nostre estudi), aleshores es produirà la diferència estudiada entre la TC efectiva i la TCexp (vegeu taula i gràfic anteriors), que és molt elevada, de l’ordre d’uns 20 punts. Per això, una política lingüística que millorara l’ús hauria de començar per superar aquest hiat. Esperem-ho.
[1] Per a un univers estimatiu de 1.885.274 persones majors de 15 anys (regions sociolingüístiques de la ciutat de València i la seua àrea metropolitana i la província de València valencianoparlant), una mostra de 800 qüestionaris proporciona un marge d’error de 3,4% amb un interval de confiança del 95%.
