La revista degana en valencià

La mirada retornada

11/03/2022

Mesos enrere assolí la condició d’emèrit un dels professors de la Universitat de València que més m’estime. Es tracta de Vicent Simbor i Roig, catedràtic de Filologia Catalana i una de les màximes autoritats en literatura catalana contemporània, de qui, en els darrers trenta anys, he tingut la sort de rebre un profund mestratge i d’establir una relació d’amistat, ja que, a més de gaudir de les seues classes, en llicenciar-me esdevingué el meu director de tesina i de tesi doctoral.

Treballador incansable, en els seus inicis com a investigador Vicent Simbor s’interessà per la Renaixença valenciana. Posteriorment, es doctorà amb un magnífic estudi titulat Carles Salvador i Gimeno: una obra decisiva. I, finalment, confeccionà monografies tan qualitatives i emblemàtiques com ara Els fonaments de la literatura catalana contemporània al País Valencià (1900-1939), El realisme compromès en la narrativa catalana de postguerra –premi de la crítica Serra d’Or de Literatura i Assaig 2006– i Joan Fuster, el projecte de normalització del circuit literari.

D’una altra banda, Simbor s’ha caracteritzat sempre per la seua capacitat d’estimular i liderar grups d’investigació. I és per això que ara, en arribar a l’edat jubilar, una colla de deixebles li ha volgut retornar l’afecte i la ciència rebuts al llarg dels anys. I ho ha fet de la manera que millor saben fer-ho els investigadors acadèmics: amb la dedicatòria d’una miscel·lània d’estudis in honorem.

D’aquesta manera, i sota la coordinació de Ferran Carbó, Ramon X. Rosselló i Josep Massot i Muntaner, acaba de veure la llum –a Publicacions de l’Abadia de Montserrat– un volum titulat La mirada retornada. Estudis de literatura catalana en homenatge a Vicent Simbor, que aplega un conjunt de 16 estudis que giren al voltant de les reescriptures: «escriure sobre o a partir d’allò ja escrit». Així, en paraules dels editors, el volum «rastreja i aprofundeix en relacions i connexions literàries»; i «palesa la diversitat dels usos i les funcions de la reescriptura en la literatura catalana contemporània»: «la imitació estilística, l’adaptació temàtica, les transformacions bidireccionals, la traducció, la interdiscursivitat», etc. El llibre aplega huit aportacions de companys/es de la Universitat de València; i huit més de: Francesco Ardolino, Enric Balaguer, Alfons Gregori, Jordi Malé, Veronica Orazi, Lluís Quintana, Patrizio Rigobon i Magí Sunyer.

Finalment, cal remarcar també que, quasi al mateix temps que La mirada retornada, a la «Biblioteca Sanchis Guarner» –i gràcies a l’impuls del director de la col·lecció, Antoni Ferrando– apareixia un gruixut volum que, amb el títol Al voltant de la narrativa catalana contemporània, recopila 16 estudis més, aquesta vegada del mateix Simbor; i que ha sigut concebut com a homenatge de dues entitats a les quals pertany l’autor: el Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València i l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana.

El recull –que es divideix en dos blocs: «Els inicis de la narrativa del segle XX: 1900-1939» i «La narrativa de la postguerra a l’actualitat: 1939-1968»– constitueix una molt bona mostra del que ha sigut el principal objecte d’estudi de Simbor des de 1989 ençà; i, en conseqüència, de les múltiples mirades que ha llançat a la narrativa catalana contemporània. Una labor que, com els bumerangs, ha pres velocitat i, després de realitzar el seu recorregut, ha acabat retornant al punt de partida, ara en forma de ciència i d’afecte cap al professor, company i amic de qui tantes lliçons hem aprés. La més expressiva enhorabona per una trajectòria tan destacada!

Inscriu-te al nostre butlletí

Top