Tens 0 productes a la teua cistella
La XXXV edició de la Mostra de Teatre d’Alcoi arriba al seu tram final després d’uns dies intensos en què la programació artística ha compartit protagonisme amb una altra qüestió que ha travessat bona part de la trobada: la preocupació del sector per les retallades que afecten el futur d’un dels principals espais de trobada de les arts escèniques valencianes.
En aquesta última jornada, el focus s’ha situat també sobre una de les veus joves de la dramatúrgia valenciana. El Teatre Calderón ha acollit el lliurament del Premi Ciutat d’Alcoi de Teatre ‘Pep Cortés’ 2025 a Tomás Verdú, un guardó amb més de mig segle de trajectòria que continua funcionant com un dels grans termòmetres de la dramatúrgia contemporània.
Verdú ha rebut el reconeixement per Les carcasses, una obra seleccionada entre 69 candidatures que aborda la crisi de l’habitatge des d’una mirada surrealista i carregada d’humor. La proposta situa tres personatges de generacions diferents —un jove de 23 anys, un home de 45 i un superheroi jubilat de 75— obligats a compartir sostre. Una premissa que converteix un dels grans debats socials actuals en material escènic i que encaixa amb una manera d’entendre el teatre cada vegada més present entre els creadors emergents: abordar conflictes contemporanis des de la ironia i la crítica.
El mateix autor, que aquests dies també ha participat en la Mostra com a actor dins de l’espectacle Abocador, ha reivindicat la necessitat de protegir espais com aquesta fira, especialment per a les noves generacions que intenten obrir-se camí dins del món teatral.
La clausura de la Mostra arriba amb una programació que manté la diversitat com un dels seus signes d’identitat. El teatre familiar de Monstre rosa, la dansa contemporània de Flop, les propostes de carrer com I si fem un clàssic? o la versió escènica de Misery, adaptada a partir de l’univers creat per Stephen King i nascuda inicialment a Broadway, dibuixen una programació que transita entre llenguatges, públics i formats diferents.
Però més enllà dels escenaris, bona part de l’activitat d’aquesta edició s’ha concentrat també en les trobades professionals. Prop de 300 persones vinculades al món de les arts escèniques —programadors, gestors culturals, creadors, autors o companyies— han participat en una agenda paral·lela que ha servit per reforçar el paper de la Mostra com a espai de connexió i circulació cultural.
Precisament des d’eixe àmbit professional s’ha visualitzat el suport a la fira davant les dificultats derivades de la reducció de recursos per part de l’Institut Valencià de Cultura. Diverses veus del sector han insistit a recordar que la Mostra és molt més que una successió d’espectacles: és un mercat cultural on es construeixen aliances i on naixen moltes de les contractacions que després permeten que les produccions arriben als teatres i auditoris valencians.
La sensació general, segons han traslladat des de l’organització, és que aquesta XXXV edició ha deixat una imatge de cohesió poc habitual. Enmig de les incerteses, la Mostra d’Alcoi sembla haver reforçat una idea que sobrevola des de fa anys el sector: les arts escèniques valencianes continuen mostrant una gran vitalitat creativa, però reclamen també estructures estables que garantisquen la seua continuïtat.
