Tens 0 productes a la teua cistella
La XXXV edició de la Mostra de Teatre d’Alcoi, la Fira d’Arts Escèniques de la Comunitat Valenciana, ha arrancat aquest 1 de juny amb una proposta clara: reivindicar la veu pròpia, l’autoria i la mirada humana en un moment marcat pel debat sobre la irrupció de la intel·ligència artificial en els processos creatius. Fins al 4 de juny, Alcoi es converteix en l’epicentre de les arts escèniques valencianes amb una programació que reuneix creadors, companyies i professionals del sector en una edició que aposta decididament per l’originalitat narrativa.
La idea travessa tota la programació: mentre les eines d’intel·ligència artificial són capaces de reproduir patrons, estructures i relats previsibles, el teatre continua funcionant com un espai on allò inesperat, la sensibilitat personal i la mirada singular mantenen una força difícilment replicable.
No és casualitat, per tant, que aquesta edició estiga construïda al voltant d’històries que fugen dels esquemes convencionals. L’amor, les relacions familiars, la memòria, les obsessions o la pròpia creació artística apareixen reinterpretades des de llenguatges escènics molt diferents i amb veus pròpies que busquen sorprendre l’espectador.
Teatre contemporani per a temps complexos
Els escenaris principals de la Mostra —el Teatre Calderón i el Teatre Principal— concentren algunes de les propostes més destacades d’aquesta edició.
La inauguració corre a càrrec de la companyia valenciana Contrahecho Producciones amb Canviarem bolquers segons el BOE, dirigida i escrita per Patricia Pardo. L’obra aborda una qüestió profundament actual: les cures. Des de la criança dels fills fins a l’atenció dels pares que es fan grans, la proposta combina humor, gestualitat clown i surrealisme per reflexionar sobre una societat cada vegada més individualista.
També destaca El aguante, de Víctor Sánchez Rodríguez, una producció de l’Institut Valencià de Cultura inspirada lliurement en La gavina d’Anton Txékhov. L’obra trasllada els conflictes humans i creatius del clàssic al segle XXI i planteja una mirada sobre les relacions familiars i el món teatral.
La programació inclou igualment una de les autores més destacades del panorama actual, María Velasco, Premi Nacional de Literatura Dramàtica 2024, que presenta Vendrán los alienígenas y tendrán tus ojos, una proposta situada entre l’autoficció i la ciència-ficció que planteja l’amor com una trobada amb allò desconegut.
Les reinterpretacions dels clàssics també tenen un paper rellevant. És el cas de Medea (Historia de un ghosting), de Borja López Collado, que trasllada el mite grec a un Benidorm de temporada baixa amb música trap i una història marcada pels desplaçaments, la guerra i les relacions afectives contemporànies.
La programació es completa amb Misery, adaptació escènica de la coneguda obra de Stephen King produïda per Saga Producciones, i El camino de la sal, de Paco Zarzoso, una proposta que juga amb les expectatives de l’espectador per acabar parlant de la pròpia creació artística.
La ciutat es converteix en escenari
Més enllà dels teatres, la Mostra transforma durant quatre dies diversos espais urbans en escenaris oberts.
El Pati del CADA acollirà peces breus de dansa contemporània com Unarys, de la companyia canària Eszer; Liebe, de Titoyaya; o Flop, d’Antonio Ruz, una peça sobre el fracàs i l’obsessió social per l’èxit.
També la Plaça de Dins serà escenari d’espectacles gratuïts de circ i arts de carrer. Entre les propostes destaquen Play Time, inspirada en La nau dels bojos, Fins al cel, dels valencians Spinish Circo, o I si fem un clàssic?, de Visitants, que transforma textos del teatre clàssic en situacions còmiques contemporànies.
Aquesta dimensió urbana converteix la Mostra en alguna cosa més que una fira professional: durant uns dies, la ciutat sencera participa de l’activitat escènica.
Més de 300 professionals i un sector en moviment
L’edició d’enguany ha reunit prop de 300 professionals acreditats, consolidant la cita alcoiana com una de les trobades més importants de les arts escèniques valencianes.
A més de les representacions, la programació inclou trobades professionals, rodes de negoci, presentacions i espais d’intercanvi que busquen reforçar les connexions entre companyies, institucions i creadors.
En un moment en què el debat tecnològic travessa també el món cultural, la Mostra de Teatre d’Alcoi sembla llançar un missatge clar: la creativitat no és només una qüestió de produir històries, sinó també de construir mirades pròpies.
