La revista degana en valencià

La mostra homenatja Toni Canet

10/12/2019

 

Els colors blanc i negre, aparentment contradictoris en el llenguatge lumínic –el blanc és la suma de tots els colors, mentre que el negre és l’absència d’ells–, són capaços d’harmonitzar-se, de dialogar i de complementar-se entre si en una obra artística. La darrera pel·lícula del director, guionista i productor valencià Toni Canet, Calç blanca, negro carbón, que va obrir al passat octubre la 34a Mostra de València-Cinema del Mediterrani, n’és un exemple clar. Tot un homenatge pòstum, a qui ens va deixar ara fa un any, de la 34 Mostra del Mediterrani per a un dels autors més dinàmics del cinema del nostre país.

Calç blanca, negro carbón, amb guió de l’escriptor Joan Olivares, rodat a l’any 2017, testimoni fílmic que clou la filmografia de Canet, ens remarca la dignitat de dos senzills i humils materials que han estat molt emprats per la humanitat al llarg de la història. Totes dues produccions artesanals, la calç i el carbó, provinents de la natura generosa, han estat a més generadores d’una intensa activitat en les nostres zones rurals, oferint tot un ventall d’aplicacions i usos en la vida diària. Toni Canet ha filmat els processos de producció tradicional mitjançant la preparació i la cocció dels forns de calç i de les carboneres que, a hores d’ara, es troben en greu perill de desaparició. La seua mirada com a director ha volgut també unir en la seua cinta dues poblacions molt vinculades a la seua vida. A Llutxent, el seu poble natal, on arribaren en el passat a existir 48 forns de calç, retrata la reconstrucció d’una enfornada, la restauració d’aquest patrimoni artístic i de l’ofici associat al seu funcionament: el calciner, avui pràcticament oblidat, on escoltem Pep Gimeno i Miquel Gil cantar «Vaig a fer un forn de calç». De la Vall d’Albaida, el documental ens porta a Formiche Alto, Terol, localitat on va passar moltes temporades Toni Canet per tal de gravar l’esforç d’un col·lectiu de persones que recuperen les darreres carboneres que antigament ajudaven les economies familiars de les poblacions rurals.

La Mostra de València ha completat aquest sentit homenatge a Canet amb la projecció de les seues pel·lícules Amanece como puedas (1988) –premi a la millor pel·lícula en la VI Mostra de Cinema de Catalunya–, La camisa de la serp (1996) i Las alas de la vida (2006), premiada en aquesta Mostra de València i en la Seminci de Valladolid, on va obtenir el Premi al Millor Documental. La Mostra ha publicat per a aquesta avinentesa El fill del calciner del periodista Carlos Aimeur, llibre en què es repassa la vida i l’obra de Toni Canet, mitjançant testimonis de familiars, amics i companys. A més d’aquestes pel·lícules, el director valencià, creador de la productora Doll d’Estels, va treballar en l’antic Canal 9 dirigint sèries com les conegudes Benifotrem (1985), primera sèrie de producció de l’extint canal valencià, o Viatjar sense bitllet (1998). L’alcalde Joan Ribó, en la inauguració de la Mostra, va indicar sobre el cineasta valencià: «Imprescindible en la cinematografia valenciana, un dels enginys més inspiradors que sorgeix d’aquesta casa per al món». Els responsables del certamen afegiren: «La seua carrera és un exemple de les dificultats que comporta tractar de fer cinema des de València».

Article publicat al número de novembre 453

Inscriu-te al nostre butlletí

Top