La muntanya balla

18/02/2021

Durant el passat mes de desembre, la professora Ana R. Calero i jo vàrem gaudir d’una conversa online amb Irene Solà, autora de la novel·la Canto jo i la muntanya balla, una de les obres que més admiració ha aixecat en els darrers anys a Catalunya. La tertúlia-presentació tingué lloc en el marc del programa de la Universitat de València «Desembre Europeu», que dirigeix Alfonso Moreira, i a propòsit de la concessió del Premi de Literatura de la Unió Europea 2020, que reconeix escriptors/es de ficció emergents a Europa.

Malgrat la seua joventut, Irene Solà acredita un recorregut literari certament admirable. Nascuda en 1990 al municipi de Malla (Osona), és llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i Màster en Literatura, Cinema i Cultura Visual per la Universitat de Sussex. La seua primera incursió literària prengué forma lírica, i es materialitzà a través del poemari Bèstia, que li valgué el Premi de Poesia Amadeu Oller de 2012. Cinc anys després, arribà la seua novel·la princeps, titulada Els dics, que està ambientada a la comarca de Solà, i que fou mereixedora del Premi Documenta 2017.

Dos anys després, en gener de 2019, guanyà el Premi Llibres Anagrama de Novel·la amb Canto jo i la muntanya balla, una obra que, d’aleshores ençà, podríem dir que s’ha convertit en un fenomen literari sense parangó; ja que, ràpidament, va començar a acaparar l’atenció de la crítica i a acumular guardons, com ara els premis Llibres Anagrama de Novel·la i Punt de Llibre de Núvol, tots dos de 2019, i el #PremioCálamo Otra Mirada per la seua edició castellana. De fet, a més del castellà, ja ha sigut traduïda al basc i l’italià. I estan en preparació les versions a l’anglés, francés, gallec, portugués, búlgar, danés, holandés, hongarés, lituà, serbi, turc, croat i macedònic. Quasi res.

D’aquesta manera, en el context del programa d’activitats «Desembre Europeu» de la Universitat de València, el passat 10 de desembre gojàrem escoltant-la parlar, profusament, de Canto jo i la muntanya balla, una novel·la polifònica i fronterera que situa l’acció al Pirineu; concretament, entre els municipis de Campodron (a la comarca del Ripollés) i de Prats de Molló (a la nord-catalana del Vallespir). Una obra en què prenen la veu narrativa les persones, però també la muntanya, els núvols, els animals, les plantes i fins i tot els difunts. De fet, es tracta d’una creació conceptualment i formalment híbrida que inclou dibuixos, poemes i diferents registres lingüístics. Al respecte, Vicent Alonso afirmà que el nucli de Canto jo i la muntanya balla és «el retrat d’un món que l’autora regira en cada pàgina aprofitant els ulls dels personatges a qui de manera interessada cedeix la veu durant el temps limitat de cada peça o capítol del llibre, organitzats en quatre parts. La diversitat dels punts de vista és l’eina decisiva en aquesta recerca del poder del llenguatge per descobrir i descriure la complexitat de la realitat».

En definitiva, es tracta d’una novel·la de molt recomanable lectura que, n’estic convençut, no deixarà indiferent cap lector/a. Si, abans o després, desitgeu escoltar la conversa que mantinguérem amb Irene Solà, podeu fer-ho a través del canal Youtube del Centre Cultural La Nau de la Universitat de València.