La revista degana en valencià

La música als cotxes, la sintonia de l’estiu

Cadascú té la seua banda sonora per viatjar, per recórrer pobles i carreteres amunt i avall i per creuar núvols i oceans. En companyia dels Obrint Pas eren les cançons de Kortatu; amb Dropo, Rory Gallagher; amb Anselmos, The Cult; i amb Munlogs, U2 o Supergrass. Al cotxe sempre hi ha qui mana de l’aparell de música. Si hi ha bon criteri, el trajecte és fantàstic i el paisatge, moltes vegades, es fusiona amb els discos de per vida. Videoclips personals amagats als indrets més insospitats del cervell. Llistes d’èxits recordades davant de cada mar, de cada muntanya.

Les vacances d’estiu semblen fetes per als festivals; per a fugir de les ciutats i dels pobles i descobrir nous paratges i gent. Passats els anys, la música al cotxe ha canviat majorment. Per diferents raons, Tardor i Smoking Souls han guanyat pes en els viatges llargs del meu vehicle, igual que han aconseguit entrar en moltíssims cartells de les principals cites estiuenques. Especialment significatiu és el cas del «Tour Salvatge» dels Smoking: els pegolins no han parat en torreta i podem dir que toquen igual o més que La Gossa Sorda i Obrint Pas en els seus respectius millors moments.

L’increment de les nits de rock en valencià i dels grans festivals en què participen els nostres grups (Aplec dels Ports, Fira de Juliol, Meruts Festival, Gandia Sound Festival, Figa Rock, Ceba Rock, Medusa, Xufa Rock, Canet Rock…) fa vertigen. I els valencians traem pit allà on anem amb les samarretes dels nostres grups preferits i dels festivals. Sí, també som capaços d’aguantar les polseres ronyoses fins que comence el curs al setembre.

Aquest agost, en un d’aqueixos viatges buscant la frescor a la Selva d’Irati i entre mirades de complicitat, la meua samarreta de Sant Gatxo va coincidir en el buffet de l’hotel amb una de Zoo. L’anecdotari, lluny de quedar ací, va créixer a la nit en una sidreria d’Otsagavia. En la taula del costat sopaven Andreu Garcia (Soul Atac) i Anna Franco (Quàmlibet, Soul Atac). Tota una alegria. Soul Atac fou una de les formacions de veus femenines que més em va impactar en el seu moment i que vaig tindre la sort de posar en el cartell d’aquell Rock a la Mar de Dénia l’any 2007.

En seure junts vam fer un repàs dels darrers anys i de les dificultats que han tingut molts grups per poder tocar en condicions òptimes, una situació que en l’actualitat s’ha capgirat per la quantitat i qualitat dels grups, però també pel canvi de color polític en molts ajuntaments. També vaig apuntar en el debat si hi havia bombolla musical en haver-hi tant de festival en dansa amb la repetició de grups i de públic.

La conversa s’endinsà en les festes de poble i les orquestres i xarangues que ja incorporen repertori del rock en valencià. Pel que fa a les xarangues, gent com Pau Puchol (Lilit i Dionís), Joan Mont, José Luis Server o el mateix Miquel Gironés (Obrint Pas) han ajudat a posar al carrer els clàssics del rock valencià amb les seues partitures i arranjaments.

En el cas de les nits de revetla, orquestres valencianes com «La Pato» igual et fan una versió d’El Canto del Loco que aconsegueixen enfollir milers de persones amb «La flama» d’Obrint Pas. Comentava amb Andreu i Anna –irònicament– que a Bétera vaig veure Alberto Comesaña (Semen Up i Amistades Peligrosas) amb Pablo Perea (La Trampa) interpretant les seues cançons i d’altres amb una banda solvent en un espectacle titulat «La edad de oro del pop español». Hi haurà algun mànager capaç de posar dalt de l’entaulat els membres jubilats o en mode pausa de les formacions més importants del rock en valencià? Vos imagineu una nit de revetla amb el bo i millor dels darrers vint anys de la nostra música?

L’estiu s’ha acabat; igual a l’agost de 2017 tindrem alguna sorpresa. Una nova banda sonora, potser.

Imatge: Smoking Souls al Meruts Festival. Autor: Anmorsígol

Article publicat al nº 418 (setembre 2016). Ací pots fer-te amb un exemplar 

Inscriu-te al nostre butlletí

Top