Tens 0 productes a la teua cistella
Baix el cant “Antifeixista” d’El Tio la Careta començava la IV edició del Cullera Marítim Festival. Una nit farcida de bona música, bon ambient i també d’alegria, per haver fer front al no passaran als partits d’ultra dreta de les eleccions autonòmiques i estatals.
“Antifeixista , qui no està d’acord. Antifeixista, amb la llei de la por. Antifeixista, qui no vol callar. Antifeixista, contra el patriarcat. Antifeixista, mai oblidem. Antifeixista, ser crítics de ment. Antifeixista, per necessitat. Antifeixista, no passaran”.
-El Tio la Careta – Antifeixista-
Amb ells, es donava inici a una llarga nit de música. Presentaven el seu últim disc “Grita – Rebélate” i el públic ballava al ritme del seu mestissatge, però també de l’estil rock, funky, ska i reggae que regalen amb cançons com “Vine amb mi” o “Volem, volem”.
A continuació era el torn d’El Diluvi, qui va presentar al festival el seu últim disc “Junteu-vos”. Amb cançons com “Heroïnes de la fosca nit”, “Tremole”, “La revolució” o “Somriures”, ens feien traure la rebel·lia de més a dins, el cant amb el braç en alt de les noves cançons tan commovedores que ens han regalat en aquest últim disc. Segueixen amb el seu estil característic, amb el mestissatge mediterrani en què combinen instruments típics d’aquesta terra com la bandúrria, l’acordió, el guitarró i de cada un d’ells, naixen totes estes cançons.
“Som heroïnes de la fosca nit, som lluitadores de la utopia, som milicianes de la paraula viva. Ens estimem, la nostra boca crida rebel·lia”
No obstant això, el moment més inoblidable del grup de Castalla va ser quan va arribar el seu himne, “I tu, sols tu”, que ha deixat una gran petjada a la nostra societat, pel cant a la lluita feminista, pel cant a cada dona que segueix construint el seu camí, fent front al masclisme.
“Fins que arribi l’alba” així van cantar ben fort Els Catarres, en un moment de la nit que ja es desprenia el calor festiu a Cullera. Recordant cançons ben conegudes com “Jenifer”, “Vull estar amb tu” o “Tintin”. Una vegada més, aquest grup català ens va tornar a captivar.
“El que jo vull és cantar-te fins que arribi l’alba, tornar-me a embriagar amb el teu perfum mentre fora el món va donant voltes I riure fins que ens falti l’aire memoritzar els racons del teu cos nu tan fora del comú”
I per a posar el punt i final, apareixia La Fúmiga. Per a donar comboi a una nit màgica i festiva. Ens presentaven la seua nova cançó, “Monstres i gegants”, estrenada el passat 25 d’abril, dia assenyalat per a totes les valencianes i tots els valencians.
“ I ara és l’hora de fer fora monstres i gegants! Seràs la veu d’eixe Poble que crida, que es deixa la vida, que mira endavant. Seràs camí, seràs por diluïda entre besos i arraps. Serem l’exèrcit que no vol la guerra, que cuida la terra que endolça la mar. Serem el tro que farà despertar la ràbia del “No passaran!”
-La Fúmiga- Monstres i gegants-
Ens van fer ballar amb el seu “Karrasketon” i amb la seua “Mediterrània”, i també ens recordaren als grans grups del País Valencià amb el repàs musical que han fet amb “Cançó que mai s’acaba”, on trobem records a La Gossa Sorda, Obrint Pas, Sva-ters o Orxata, entre molts més.
Una nit per a recordar, per a emocionar-nos amb cada grup i amb cada cançó, una nit d’alegries i de felicitat per a celebrar el “No passaran”. I ens van deixar amb ganes de més, amb ganes d’una altra edició d’aquest festival.
