La revista degana en valencià

La Mutant, Espai LaGranja i la Sala 7 del Rialto acullen l’espectacle ‘Mold’ al voltant de la creació del miceli, una estructura orgànica pròpia dels fongs

Espectacle ‘Mold’. Foto: André Delhaye.

Ciència, ecologia, dansa i innovació escènica s’uneixen en l’espectacle Mold i en el programa d’activitats associades Mold / Unmold.

Usada en l’arquitectura, sostenibilitat o ciència, la xarxa orgànica que teix el miceli (una part del fong capaç d’estendre’s milers de metres) inspira l’espectacle de dansa i arts vives Mold, que La Mutant acull el 28 de febrer i 1 març dins d’una gira internacional que ha passat per Suïssa, Bèlgica i Portugal.

La seua creadora, la italiana Sara Manente, coorganitza junt amb el valencià Santiago Ribelles Mold / Unmold – Hacer desde los restos, una sèrie d’accions, tallers i experiències obertes al públic que estan vinculats a l’espectacle i, com el Regne Fungi, fomenten la creació de noves propostes a partir de despulles.

Del 3 al 7 de març, La Mutant, Espai LaGranja i la Sala 7 del Rialto acullen este programa on conflueixen científics, creadors escènics, experimentadors sonors, ballarins, mediadores culturals… tots units per la xarxa del miceli que ha inspirat distopies apocalíptiques com la sèrie The last of us, però que a València demostrarà la seua capacitat regeneradora.

El videojoc i la sèrie The last of us recreava un futur distòpic on un fong havia mutat pel canvi climàtic i colonitzava als humans, convertint-los en zombis. Queden en la retina les imatges de les extenses xarxes que construïa sota terra, comunicant-se, atacant en els moments més inesperats i provocant més d’un esglai. Encara que el fong esmentat en la sèrie existeix i eixe teixit connectiu és el que es coneix com a miceli, els seus usos són totalment distints. De fet, l’arquitectura, ecologia, ciència o les arts escèniques han descobert les seues extraordinàries possibilitats. I del 28 de febrer al 7 de març arriba a València un espectacle amb un programa d’activitats associades que pretén no sols sorprendre el públic, també convidar-lo a descobrir tot el potencial d’esta ramificació característica del Regne Fungi, amb un esperit modelable, col·laborador i regenerador de la matèria que serveix d’inspiració a creadors. Un exemple és la italiana Sara Manente, establida a Brussel·les, que visita València amb la seua peça Mold, que ha girat per diversos països europeus com Bèlgica, Portugal o Suïssa, entre altres.

La Mutant acull el 28 de febrer i l’1 de març la representació d’esta peça, el nom en anglés de la qual significa al mateix temps motle i floridura. Per això combina la idea de trencar amb el que és formal i la de créixer, desenvolupant-se a partir de la descomposició. Un espectacle del qual Manente és creadora, coreògrafa i intèrpret, al costat del portugués Marcos Simões i la belga Gitte Hendrikx.

Per a València, s’ha generat amb artistes locals part de l’escenografia i objectes que s’utilitzen en el muntatge. Gràcies a dos tallers realitzats al gener i febrer es va aprofitar l’estratègia de creixement del miceli per a generar escultures i elements escènics. Trenant restes bio orgàniques, com la palla de l’arròs, procurant la seua fermentació per a la crescuda de fongs i alimentant les seues arrels, s’ha aconseguit que una xarxa micelial envolte estes formes i, una vegada seques i solidificades, han quedat llistes per a formar part de la representació.

A més, com ocorre amb el miceli, al voltant de l’espectacle s’estén una xarxa d’activitats, creades i coordinades per Santiago Ribelles junt amb la mateixa Manente, sota el nom de Mold/Unmold – Hacer desde los restos. Un programa que tindrà lloc del 3 al 7 de març gràcies al suport de La Mutant, regidoria Acción Cultural de l’Ajuntament de València, IVC – Arts Escèniques, Sala 7 del Rialto i Espai LaGranja.

La dansa i les arts vives col·laboren amb la micologia, la creació sonora, l’escultura o la moda en estes propostes de participació gratuïta, que busquen generar nous elements partint de les restes d’altres creacions, inclosa la mateixa Mold. Unes jornades en què la curiositat conviu amb l’expressió artística i la ciència, on l’experimentació es planteja com un joc obert a qualsevol persona disposada a gaudir creant.

Espectacle Mold. Foto: Luca Mattei.

La Mutant, la Sala 7 del Rialto i Espai LaGranja es converteixen en un espai d’experimentació obert al públic i la curiositat del 3 al 7 de març

El miceli és vital en els ecosistemes terrestres i aquàtics pel seu paper en la descomposició de matèria vegetal i animal. Esta capacitat de transformació i reciclatge inspira el programa Mold/Unmold – Hacer desde los restos. Està compost per activitats obertes al públic que van des de conferències a instal·lacions participatives, tallers, concerts o experiències en els quals intervenen tant científics com mediadores i investigadors culturals o creadors d’arts vives valencians, al costat de l’equip artístic internacional de la peça Mold.

En Espai LaGranja, sota el nom ‘‘Entre el molde y el moho: prácticas a partir de los restos’ s’ofereix del dia 3 al 6 (10.30- 13:30 h) un taller de dansa amb cistelleria blana impartit per Ribelles al costat de Manente amb la idea de trencar el motle clàssic de les coreografies i obrir nous espais.

I el 6 de març (10:30 h), l’artista visual Raúl León-Mendoza, la ballarina Paula Romero, el científic Ricardo Delgado i l’editor Lluc Mayol presenten la investigació ‘Medios de Cultivo. Una transmisión’, que reutilitza les tècniques de mostreig del mètode científic tècnic per a intervenir estèticament a partir del creixement de bacteris, fongs i llevats.

En paral·lel, la Sala 7 del Rialto serà la seu de multitud de propostes agrupades sota el nom de COMPOST. Del 3 al 6 de març (15:30 h) la pianista Marina Delicado ofereix en ‘Concierto para la siesta’ improvisacions a partir residus de composicions pròpies prèvies o d’altres artistes. El dilluns 3 (16 h), Manel Balafuy presentarà en la instal·lació Zoe.Lab els resultats obtinguts del taller impartit amb el biotecnòleg Antonio Lo Schivo en febrer, on es va cultivar el miceli per a generar escenografia i elements escènics de la peça Mold. El dimarts 4 (16 h), l’artista Norberto Llopis reflexiona sobre la creació i la ceguesa en la conferència performativa ‘1,2,3. Operar es hacer en ciego’. I el 5 (16 h), Estelle Jullian i el duo Balikypopoy ensenyaran el trenat de la palla d’arròs per a donar noves vides als residus bioagrícoles, com ja van fer al gener col·laborant també en l’escenografia de Mold. Esta vegada els acompanyarà Begoña Tena ensenyant cançons de cultiu.

El dia 6 (16 h) els valencians Taller Placer compartiran la seua experiència en Obra pública un espectacle creat a partir de la reutilització d’escenografies de produccions teatrals de l’IVC. Finalment, el 7 (10:30 h) l’activitat ‘Espigueo’ arreplegarà tots els materials creats en les activitats fetes en esta seu per a traslladar-los a La Mutant en una sessió amenitzada pel concert-jam oferit per Begoña Tena i Marina Delicado.

Taller ‘Weaving Living Waste’. Foto: Juan R. Peiró.

El tercer espai on es desenrotlla el programa d’activitats és La Mutant. Del 4 al 6 (18.30 – 21 h) ofereix un curs pràctic en el qual Marcos Simões i Sara Manente redefineixen la idea d’escenografia utilitzant tècniques com el quilting, trenat, teixir, bondage, descoloració o buidatge sobre les restes que genere el pas per València de l’espectacle Mold, així com activitats acollides en les altres dues seus.

Amés, el dia 7 (18 – 22 h) l’espai cultural ofereix la sessió BROTASE, que entrellaça expressions artístiques, artesanals i comunitàries.

Inclou la conferència performativa ‘Tantolab’ amb què el col·lectiu Du-Da presentarà la investigació ‘Morir Guay. Aprendizajes colectivos para rediseñar la muerte’, que relaciona l’ecologia i la cura en el decés. També hi haurà un berenar ideat pel col·lectiu El menú de la ciutat rural que funciona com a instal·lació i en la qual els assistents seran partícips del cicle de transformació que suposa l’acte d’alimentar-se.

En format de sets s’activaran altres propostes, adaptant-se al flux dels assistents durant les 4 hores que dura la sessió. Un exemple són els massatges en la fàscia – un teixit connectiu que uneix pell, músculs, ossos i òrgans – realitzats per Gitte Hendrikx utilitzant elements creats en el taller d’escenografia. Un altre set està dedicat a l’ambientació sonora. Jullian Hackenberg oferirà al públic experimentar i improvisar amb mostres d’àudios recopilats en tallers, conferències, trasllats i accions desenrotllades en el programa d’activitats.

Hi haurà una ullada a un concepte diferent de moda en l’espai on es mostrarà al públic com crear bosses amb la tècnica del buidatge. Un altre set es dedicarà a la projecció d’imatges realitzades durant la setmana. I el públic disposarà d’un refugi generat pel taller d’escenografia on accedir a documentació sonora o escrita associada a les temàtiques desplegades en Mold/Unmold – Hacer desde los restos.

El propòsit és que el públic general puga aprofitar l’estada a València de la coreògrafa italiana per a familiaritzar-se amb la seua visió holística de la creació, que genera noves propostes reutilitzant materials, que teix xarxes i fermenta (com els fongs) influències d’altres artistes o de disciplines com la biotecnologia, l’artesania o l’escultura per a donar vida a noves expressions artístiques.