La ‘Naturalesa’ de Teresa Bauzà

Títol: Naturalesa

Autor: Ralph Waldo Emerson

Editorial: Quid Pro Quo

Any: 2023

El segle XIX als Estats Units d’Amèrica va ser una època de grans canvis i de grans transformacions. L’esclat industrial i urbà del país ja havia començat i ja s’intuïa on podria arribar, però encara no s’havia desenvolupat del tot ni s’havia consolidat. El segle va començar amb una nació jove que tot just s’havia independitzat i que ara s’expandia conquerint nous territoris, mentre que va acabar sense que les ferides profundes d’una guerra civil i de secessió haguessen començat a guarir.

La filosofia de Ralph Waldo Emerson, així com la del seu amic Henry David Thoreau, a qui dedicaria també un assaig cèlebre, no s’entenen sense aquesta condició crepuscular per un món que es troba en la vigília de la seua desaparició. Hi ha una sentència que llegim en aquesta Naturalesa d’Emerson que ens crida poderosament l’atenció per la seua vigència: «un home és alimentat no pas perquè mengi, sinó perquè treballi». Aquest món, que Emerson i Thoreau ja albiraven des de la distància, se’ns va mostrar potser de la manera més crua fins ara quan, durant el confinament per la pandèmia de covid-19, érem obligats a eixir de casa per a treballar, però teníem prohibit fer-ho per a, simplement, passejar. Una activitat era entesa com a essencial; l’altra, per tant, com a prescindible. Si no era productiu, no pertanyia a aquest món i es podia, perfectament, prohibir.

Molt influït pel romanticisme alemany, que va descobrir en un viatge per Europa ben jove, aquest reton a la naturalesa d’Emerson es llig, des de la distància, com un cant de cigne, però serveix, al mateix temps, per a una visió panteista, però més humana, de la religió, el transcendentalisme, que no necessita miracles, per exemple, sinó que en té prou de contemplar la naturalesa com a màxima expressió de la creació. Aquesta filosofia humanista, combinada amb l’anarquisme primari de Thoreau, torna, així mateix, a la primera línia del combat en els nostres temps.

Aquesta edició de Naturalesa, la primera obra d’Emerson, publicada originalment en 1836, que ara ens presenta l’editorial mallorquina Quid Pro Quo és –que sapiguem– la primera traducció al català de què disposem, a càrrec de Teresa Bauzà, traductora poliglota i professora a la Universitat de Durham, i s’acompanya, a més a més, amb unes fotografies de l’artista visual Nofre Fuster en un elegantíssim blanc i negre. Un volum altament recomanable, doncs.

Revista número 495. Octubre 2023.