La negociació educativa entre la promesa de 5.000 places i la crítica sindical per la falta de calendari

La Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats presenta a la Mesa Sectorial el pla «Simplifica Educa» i una nova proposta d’increment de plantilles docents, mentre el sindicat majoritari STEPV qüestiona la falta de calendarització, les manques en inclusió i l’incompliment dels canals de seguiment acordats.
La negociació de les condicions laborals i organitzatives de l’educació pública valenciana ha viscut un nou capítol decisiu en la Mesa Sectorial celebrada el 10 de novembre de 2026. En aquesta trobada, la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats va lliurar a les organitzacions sindicals les seues dues grans apostes per a la legislatura: el seguiment del programa de desburocratització «Simplifica Educa» i un document de millora de les plantilles docents no universitàries que xifra en 5.000 els nous llocs de treball previsibles.

No obstant això, la presentació dels documents —efectuada in situ i en format paper— va ser acollida amb reserves i crítiques per part del Sindicat de Treballadores i Treballadors de l’Ensenyament del País Valencià (STEPV). La representació sindical reprova que l’administració no haja convocat la Comissió de Seguiment de l’Acord de Burocràcia formalment constituïda i denúncia la falta d’un calendari d’execució concret per a l’ampliació de plantilles, així com la insuficiència de les mesures en l’àmbit de la inclusió i l’absència de reforços en l’Administració de la Generalitat per a dotar d’auxiliars administratius els centres educatius.

El programa «Simplifica Educa»: 10 línies d’actuació per a reduir la burocràcia docent

Un dels punts centrals de la documentació aportada per la Conselleria i la Direcció General de Simplificació Administrativa és el balanç del programa «Simplifica Educa». Fruit de les reunions de treball amb associacions de directores i directors i representants sindicals, la Conselleria ha estructurat un pla comprat de 10 línies de treball que agrupen 58 actuacions diferenciades, algunes de les quals ja es troben en fase d’execució.

El projecte de decret que donarà forma legal al programa s’articula entorn d’un article específic denominat «Pla de simplificació administrativa, simplificació normativa i govern del dada», el qual ordena les actuacions en tres eixos estratègics:

– Simplificació administrativa: Centrada en la supressió de procediments que no aporten valor i l’impuls de la tramitació electrònica. Inclou l’actualització del Pla d’Actuació Personalitzat (PAP) en l’entorn ITACA3 per a evitar la duplicitat de dades sociopsicopedagògiques; la unificació dels programes d’innovació en un sol tràmit; la validesa indefinida dels plans de centre fins a la seua modificació; la implantació del sello electrònic d’òrgan per a actes i certificats; la constitució potestativa de comissions del consell escolar, i la regulació general de reunions a distància.

– Simplificació normativa: Orientada a la identificació, modificació o derogació de normes complexes. El projecte de decret ja preveu la modificació directa de quatre disposicions clau: l’Ordre 21/2019, els decrets 252/2019 i 253/2019, i el Decreto 48/2024.

– Govern del dada: Dissenyat per a consolidar ITACA com a font única de dades de l’alumnat i les famílies. Mitjançant canals d’interoperabilitat, qualsevol modificació a ITACA es propagarà automàticament a plataformes com OVIDOC, OVICE, WebFamilia o Xarxallibres. A més, es desenvolupa l’Expedient Docente Electrònic Normalitzat (EDEN) per a centralitzar els mèrits i la mobilitat del personal docent en els concursos de trasllats.

La nova proposta de plantilles: 5.000 llocs de treball

El segon pilar presentat per la Direcció General de Personal és la proposta de millora de les plantilles docents, un document parcialment heretat de les propostes de la Direcció General d’Inclusió del passat mes de juliol de 2026. L’estimació global de l’administració preveu la creació de 5.000 places docents, amb novetats significatives respecte als esborranys anteriors.

Entre les noves mesures incorporades destaquen l’increment de mitja plaça de Pedagogia Terapèutica (PT) en la segona etapa d’Infantil per a centres amb 3 o menys unitats, la dotació d’un lloc d’orientació educativa en col·legis d’Infantil i Primària d’entre 18 i 21 unitats, la millora de la plantilla de PT en Instituts d’Educació Secundària (IES) segons el nombre de grups de 1r i 2n d’ESO, i la incorporació de Coordinadors Territorials d’Orientació per a Formació de Persones Adultes i Ensenyaments de Règim Especial.

Així mateix, la proposta reconfigura el concepte d’escolarització sobrevinguda —que en la negociació de juliol contemplava 2.800 places independents—, que passa a quedar integrada dins d’una partida general de 2.315 places destinades a la implantació meva i progressiva de la reducció de ràtios en les diferents etapes educatives.

Les objeccions del STEPV: procediment, falta de calendarització i deficiències en la inclusió

La resposta del sindicat STEPV a la Mesa Sectorial va ser incisiva, qüestionant tant les formes procedimentals com el fons de les mesures exposades per l’equip de la Consellera Ortí.

En primer lloc, el STEPV va denunciar l’incompliment dels acords de seguiment. Segons el sindicat, la reunió no es va convocar com la Comissió de Seguiment de l’Acord de Burocràcia —signat per quatre organitzacions sindicals—, tal com havien reclamat expressament STEPV, CCOO i UGT, sinó com una Mesa Sectorial ordinària sense l’estatus jurídic pertinent. A més, es va valorar positivament el treball tècnic de desburocratització, però es va assenyalar una manca estructural greu: la Conselleria continua sense abordar la introducció d’auxiliars administratius en els centres educatius, una mesura clau per a descarregar realment de feina burocràtica els equips directius i el professorat.

Pel que fa a la proposta de plantilles, el sindicat va posar el focus en tres grans àrees de conflicte:

– Absència de calendari: El document lliurat per l’administració no fixa cap cronograma d’aplicació ni compromís pressupostari ferm, la qual cosa deixa les 5.000 places en un terreny d’incertesa.

– Desplaçament de recursos d’inclusió: STEPV critica que la Conselleria desvie 264 places de PT i AL cap als IES a costa de la dotació inicialment prevista per als col·legis d’Infantil i Primària (CEIP), que originalment contemplava 1.249 mestres d’inclusió. El sindicat defensa mantenir la dotació íntegra als CEIP i negociar de zero les necessitats reals de la Secundària, que considera molt superiors a les xifres oficials (com demostra l’estudi de necessitats presentat sobre l’IES Massamagrell).

– Oblit d’etapes clau i retallades pendents: El sindicat va reclamar reobrir la negociació de l’ordre de plantilles per a recuperar les places retallades en Formació Professional (FP), Formació de Persones Adultes (FPA), Escoles Oficials d’Idiomes (EOI) i Conservatoris, així com millorar específicament les dotacions de les escoles infantils de 0-3 anys, els Centres Rurals Agrupats (CRA), els centres d’educació especial i els centres singulars o incomplets.

Davant d’aquestes al·legacions, el Director General de Personal va manifestar que la negociació «no està tancada» i es va comprometre a estudiar les al·legacions sindicals. Una resposta que el STEPV va titllar d’insuficient, recordant que les propostes sindicals estan sobre la taula des de fa mesos sense respostes concretes. Com a resultat d’aquest descontentament, el sindicat va aprofitar la jornada per a fer una crida a la comunitat educativa a sumar-se a la vaga general de l’11N per a continuar fent pressió al carrer.

Perspectiva i reptes de futur en el sistema educatiu valencià

El diàleg sectorial entre la Conselleria i els representants dels docents es troba en un punt d’inflexió. Si bé l’anunci de 5.000 noves places i la digitalització de procediments mitjançant ITACA3 i l’expedient EDEN marquen una voluntat de modernització administrativa, l’absència d’un calendari d’execució i la tebiesa en la dotació de recursos d’inclusió i personal administratiu mantenen encallat el consens.

La negociació dels pròxims mesos determinarà si les 5.000 places es tradueixen en decrets d’execució immediata i si les demandes de la Secundària, la Formació Professional i les Escoles Oficials d’Idiomes troben un espai d’acord que garanteixi la qualitat i l’equitat de l’ensenyament públic valencià.