La negociació sobre inclusió educativa continua encallada: sindicats i Conselleria discrepen sobre la dotació de personal
La negociació per a reforçar la inclusió educativa als centres públics valencians continua sense acord. La mesa sectorial celebrada este dijous entre la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats i les organitzacions sindicals ha evidenciat, una vegada més, les diferències de fons sobre com afrontar una de les qüestions més sensibles del sistema educatiu: els recursos humans per atendre la diversitat.
La Conselleria ha posat damunt la taula una nova redistribució dels 1.249 llocs docents previstos en la proposta global de millora educativa, amb l’objectiu de reforçar l’atenció inclusiva. Però els sindicats, especialment STEPV, consideren que la xifra és insuficient i critiquen que l’aplicació siga gradual fins al curs 2030/31.
Una redistribució sense augment real
La principal novetat de la proposta presentada per la directora general d’Innovació i Inclusió Educativa, Xaro Escrig, consisteix en reorientar part dels recursos inicialment pensats per a mestres de Pedagogia Terapèutica (PT) i Audició i Llenguatge (AL) cap a altres necessitats detectades.
Entre les mesures destacades hi ha:
- Increment de l’orientació educativa en centres de Primària amb entre 18 i 22 unitats, amb mig orientador addicional.
- Reforç de mestres PT en Instituts d’Educació Secundària, especialment en 1r i 2n d’ESO, on la Conselleria assegura haver detectat una concentració de necessitats.
Segons Educació, esta redistribució respon a criteris tècnics i a les demandes traslladades pels sindicats. Escrig ha insistit que es tracta d’una proposta “oberta al diàleg” i susceptible de modificacions.
STEPV: “La dotació és clarament insuficient”
Però des del sindicat STEPV la lectura és molt diferent. El sindicat denuncia que, malgrat els canvis en la distribució, no hi ha un increment real de plantilla i considera que la xifra global queda curta per a cobrir les necessitats actuals.
Per a STEPV, la inclusió educativa no pot limitar-se a Primària i ESO, sinó que ha d’abastar tot el sistema: des de l’etapa 0-3 fins a la Formació Professional, passant per ensenyaments artístics, escoles oficials d’idiomes i formació de persones adultes.
A més, reclamen:
- Reducció generalitzada de ràtios.
- Millora de l’accessibilitat física als centres.
- Incorporació efectiva de personal d’atenció educativa (PAE), fisioterapeutes i intèrprets de llengua de signes.
- Revisió urgent de la situació en centres rurals i incomplets.
- Major protecció per al personal d’educació especial davant agressions.
Un dels punts més crítics, segons el sindicat, és que moltes places estructurals d’inclusió —com les de PT en Infantil— continuen sense cobrir-se o arriben tard als centres.
L’educació especialitzada, també en el focus
La negociació també ha posat sobre la taula la situació dels ensenyaments de règim especial. STEPV ha denunciat que la proposta de la Conselleria per a escoles oficials d’idiomes i conservatoris és “totalment insuficient”.
Segons les seues dades, a les EOI s’ha registrat un increment del 163% en alumnat amb necessitats específiques no atés, mentre que en conservatoris continua faltant personal orientador especialitzat.
Conselleria reivindica la “proposta més ambiciosa”
Malgrat les crítiques, la Conselleria defensa que el pla d’inversió educativa previst per a 2026 —amb més de 3.300 milions d’euros— representa “la proposta més ambiciosa de la història” en matèria educativa al País Valencià.
Des del departament asseguren que continuaran negociant i que moltes de les reivindicacions sindicals ja s’han incorporat parcialment al document.
Per ara, però, el bloc d’inclusió continua encallat. I la sensació que deixa la mesa és clara: mentre la Conselleria parla de redistribuir, els sindicats continuen reclamant ampliar.
En una escola cada vegada més diversa, la pregunta continua sent la mateixa: quants recursos fan falta per garantir una inclusió real?
![logo-3[1]](https://revistasao.cat/wp-content/uploads/2018/02/logo-31.png)
