Tens 0 productes a la teua cistella
06/05/2020
La normalització lingüística en els llibrets de falla ha estat, des de fa molts anys, una fita difícil d’aconseguir. Tothom sap que al món de les falles és difícil entrar, però, gràcies a la sensibilitat lingüística de molts fallers i falleres i als premis per a la promoció de l’ús del valencià de la Generalitat Valenciana, a poc a poc, es va aconseguint.
Els llibrets són, per tant, la història i la memòria de les Falles, festa distingida com un Bé d’Interés Cultural Immaterial per part la Generalitat Valenciana (2012) i Patrimoni Immaterial Cultural de la Humanitat per part de la Unesco (2016). Els llibrets són un patrimoni molt valuós, ja que són i han sigut un important vehicle d’expressió en valencià i, a més, són el testimoni viu de l’evolució de la festa i de la societat valenciana des de la meitat del segle xix. Es considera que el primer llibret de falla és un llibret imprés del 1855, de Josep Bernat i Baldoví, de la falla de la plaça de l’Almodí de València.
Les Falles i els llibrets són una senya d’identitat cultural valenciana de caràcter popular que sempre s’han caracteritzat per expressar una crítica política i social. Aquesta crítica també va tindre les seues censures per les autoritats eclesiàstiques i per la dictadura, entre d’altres.
Després de la Guerra Civil, es van censurar les publicacions d’obres escrites en llengües diferents al castellà, però encara que es va permetre que els llibrets de falla s’escrigueren en valencià, només es va usar en els versos. La resta de textos s’escrivien en castellà. Els poetes fallers, a poc a poc, van prendre consciència de millorar-ne la qualitat lingüística.
Els llibrets, en la seua primera època, presentaven una estructura homogènia. Hi figurava l’explicació de la falla en vers. També hi havia jeroglífics, endevinalles i xarrades. A poc a poc, a mesura que la festa es consolida i va assolint importància, augmenta la quantitat i qualitat del contingut del llibret. Els llibrets comencen a incloure-hi el programa d’actes i els versos en valencià destinats a la fallera major o als fallers d’honor. Els poetes fallers adquireixen un gran prestigi. A partir dels anys 50 comencen a tindre més cura de la portada, encomanant-la a cartellistes i il·lustradors, i hi inclouen publicitat.
A partir dels anys 80, els llibrets milloren quant a disseny gràfic i contingut. Comencen a incloure-hi articles de temàtica diversa, treballs d’investigació sobre temes fallers o cultura popular, més material gràfic i, sobretot, alguns llibrets comencen a utilitzar un valencià més acurat tenint en compte les Normes de Castelló. Hi apareixen articles d’opinió i assajos escrits per fallers i falleres de la comissió o per personatges de reconegut prestigi com Carles Salvador, Vicent Andrés Estellés, Francesc Ferrer Pastor, Francesc Almela i Vives, Joan Valls o Carmelina Sánchez Cutillas. Fins i tot alguns llibrets esdevenen obres monogràfiques.
Premis als llibrets de falla de Lo Rat Penat i la Generalitat Valenciana
Lo Rat Penat
Lo Rat Penat és una societat cultural valenciana que es va fundar el 1878 amb l’objectiu de promoure, defendre i difondre la llengua i la cultura. El 1903 comencen a convocar premis per als llibrets. Aquests premis van consolidar la poesia en els llibrets i van millorar-ne el contingut. Molts autors cultes hi participaven perquè entenien la seua participació com una altra manifestació del seu compromís amb la llengua. Aquests premis van ser ben importants per a la promoció i l’ús del valencià en aquella època. Cal tindre ben present que per aquesta societat cultural van passar persones com Teodor Llorente, Constantí Llombart, Carles Salvador, Enric Valor, Josep Giner o Manuel Sanchis Guarner, entre d’altres. Per exemple, Ferrer Pastor va ser un gran alumne de Carles Salvador, fundador dels cursos de Llengua i Literatura de Lo Rat Penat.
No obstant això, al final dels anys 70, va haver-hi una forta divisió interna provocada per la normativa que calia seguir, les Normes del Puig o les Normes de Castelló. Finalment es van decantar per les Normes del Puig i algunes persones, com Manuel Sanchis Guarner, van ser expulsades. Paral·lelament, un grup de professors dels cursos de Llengua i Literatura se’n van eixir i organitzaren els cursos del Centre Carles Salvador per a continuar la línia que havia mantingut Lo Rat Penat fins aquell moment.
A hores d’ara, Lo Rat Penat continua convocant aquests premis, els quals s’adrecen, quasi en exclusiva, a les falles de la ciutat de València, però els llibrets han d’estar escrits segons la normativa esdevinguda de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV). Les falles hi participen principalment per tradició i perquè elaboren el llibret tradicional, és a dir, breu, sense articles d’investigació, folklòrics o d’opinió, però així tenen l’oportunitat d’aconseguir algun premi.
La Generalitat Valenciana
L’any 1993, la Generalitat Valenciana va crear un premi per a la promoció de l’ús del valencià en els llibrets de les Falles. Aquest any es premiaren 20 llibrets, uns premis que han anat augmentant a poc a poc. A hores d’ara, en l’any 2020, la Generalitat atorga 80 premis entre els llibrets de totes les comissions falleres externes a la ciutat de València i 25 premis per a les comissions de la ciutat (Premi Ciutat de València). En les bases sempre s’ha establert com a criteri que els textos havien d’estar escrits en valencià, sense especificar cap normativa, i podia participar-hi qualsevol llibret.
L’any 2016 va ser el primer any en què s’especifica en l’Ordre 90/2016 que els textos havien d’estar escrits d’acord amb els criteris oficials de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL). Aquest va ser un gran pas cap a la normalització lingüística, ja que moltes de les falles comencen a canviar de model lingüístic.
Entre els primers premis, hi trobem els llibrets de les comissions de la Falla Na Jordana de València, la Falla Plaça Malva d’Alzira, la Falla Penya el Mocador de Sagunt, entre d’altres, i també les falles Port, Mercat i Reis Catòlics de Silla, comissions que han aconseguit editar uns llibrets amb una gran qualitat literària i lingüística.
Els llibrets de falla de Silla per la promoció de l’ús del valencià
A Silla hi ha actualment set falles. Tanmateix, nosaltres en aquest article només farem referència a les cinc falles més veteranes i les que més anys porten treballant en els llibrets: Poble (1973), Sant Roc (1976), Port (1977), Reis Catòlics (1981) i Mercat (1981). Les falles Molí (2010) i Marjal (2015) són més joves i encara no solen elaborar tant els seus llibrets.
Les comissions falleres de Silla demostren, a través dels llibrets, que estimen la llengua, la cultura i les tradicions del seu poble. Les falles de Silla no sols es conformen a fer un llibret senzill amb el programa de festes, el saluda de les falleres majors i presidents, l’explicació de la falla infantil i gran i la relació dels membres de la comissió, NO. Les falles de Silla, a través dels seus llibrets, difonen el lèxic valencià, la història del poble de Silla, la història del poble valencià i la història de les mateixes comissions falleres. Els llibrets són importantíssims per a la difusió cultural en qualsevol vessant.
Any rere any, els fallers i les falleres de les diferents comissions fan un gran esforç i dediquen molt de temps a elaborar el seu llibret. Algunes fan entrevistes a personatges del poble; altres, a músics, cantants, escriptors, personatges de reconegut prestigi…; altres elaboren autèntics treballs d’investigació sobre la història, el teatre, la Séquia Reial del Xúquer, l’Albufera, la vestimenta fallera…; altres aporten articles d’opinió; altres conten les seues experiències dins d’una falla… i el que no hi pot faltar mai són l’explicació en vers de les falles, gran i xicoteta, i els versos a les falleres majors i al president infantil. I tota aquesta feina es veu, any rere any, recompensada a través dels premis que atorga la Generalitat Valenciana als llibrets de falla per la Promoció de l’Ús del Valencià.
Com hem vist, l’any 1993, la Generalitat Valenciana va crear el premi per a la promoció de l’ús del valencià en els llibrets i, aquest mateix any, algunes falles de Silla ja van començar a presentar el seu llibret al concurs. El primer any va aconseguir premi la Falla Sant Roc. El segon any va ser la Falla Mercat. El tercer, la Falla Port i la Falla Mercat. El quart any, la Falla Reis Catòlics. A partir d’ací, cada any guanyava sempre alguna o algunes falles de Silla.
L’any 2006 hi havia cinc falles, les quals intentaven buscar persones que els ajudaren a corregir els textos, però tot no es podia revisar i encara que la Llei d’ús i ensenyament del valencià feia anys que s’havia aprovat, els fallers i les falleres encara no tenien la competència lingüística necessària per a escriure correctament. Aquest any, l’alcalde i president nat de la Junta Local Fallera, J. L. Pitarch, va oferir el Servei de Normalització Lingüística (SNL) de l’Ajuntament perquè els assessorara lingüísticament.
Des d’aquest any, l’SNL s’ofereix a totes les falles per assessorar-los i corregir-los els textos dels llibrets. Fruit d’aquesta decisió totes les falles intenten millorar dia a dia el contingut, la temàtica i l’estructura dels seus llibrets. Ja no són unes pàgines, sinó més de 200 pàgines de bona qualitat amb articles d’investigació, d’opinió, entrevistes, saludes, poesies, crítiques…
La prova més evident és que l’any 2007 quatre llibrets van obtindre premi de la Generalitat. Els anys 2013, 2018 i 2019 van ser les cinc i en més de 19 ocasions els llibrets de Silla han estat entre els quinze primers llocs. Cal destacar un 2n i un 4t premi de la Falla Port; cinc 6ens de les falles Port, Mercat i Reis Catòlics; dos 7ens de la Falla Port, i un 9é i un 10é de la Falla Mercat.
En definitiva, podem dir que cada any que passa s’aprecia un més interés per la llengua i una major consciència d’escriure d’acord amb la normativa oficial de l’AVL.
