La revista degana en valencià

La nova llei de Funció Pública Valenciana, llums i ombres

30/03/2021

Passat dia 25 de març es va aprovar en les Corts Valencianes la nova Llei de la Funció Pública Valenciana, 5 anys desprès de que es donara el primer pas per la seua renovació, amb l’Acord de Legislatura, signat en 2016 a la Mesa General de Negociació. Un canvi legislatiu que Intersindical Valenciana sempre ha considerat necessari per posar l’administració valenciana al servei de la ciutadania i donar resposta als reptes i oportunitats del segle XXI, fent-la més oberta, eficient, transparent,  professional i respectuosa amb la igualtat de gènere.

Ha estat un procés llarg en el que haguérem volgut una major voluntat de negociació i de consens per part de la Conselleria de Justícia i Funció Pública. No obstant, algunes de les propostes d’Intersindical han estat arreplegades en el nou text legal donant resposta a les noves exigències sorgides al bell mig del segle XXI:

– Garantir els drets de les valencianes i els valencians.

– Potenciar els serveis públics.

– Donar un fort impuls a l’administració pública valenciana.

– Establir la competència lingüística del personal amb la finalitat de garantir el dret de les persones a dirigir-se a l’administració en qualsevol de les dues llengües oficials.

– L’enfortiment de l’Escola Valenciana d’Administració Pública on es centralitzarà la selecció i formació del personal empleat públic.

Per contra,  la Llei de la Funció Pública Valenciana resulta decebedora a l’hora de tractar altres aspectes més controvertits com ara:

– L’exigència de l’aprovació de proves dels processos selectius per accedir a les borses de treball.

– L’opció prioritària de l’oposició enfront al concurs-oposició.

– La manca de solució a la situació de temporalitat.

– Les ajudes per a preparar les oposicions a determinats col·lectius.

– La figura del directiu públic professional.

– La creació de nous òrgans de participació i representació per primar el bisindicalisme.

– La solució extrajudicial de conflictes.

– La regulació del teletreball.

Tot i això, des de la Intersindical Valenciana considerem que la nova llei resol alguns problemes generats per l’anterior com ara:

– Es redefineixen els cossos generals i uns  altres d’especials més amb la finalitat de racionalitzar la gestió de la plantilla i simplificarà l’estructura dissenyada per l’anterior llei.

– S’impulsa l’anàlisi i l’ordenació de llocs de treball i s’estableixen plans de gestió de recursos humans que contindran la previsió de les necessitats durant el termini de la seua vigència, sobretot per a fer front a les baixes que es produïsquen, i incorporaran objectius generals, línies estratègiques i accions durant el període.

Pel que fa als aspectes més controvertits, el Sindicat considera que les ajudes econòmiques per a les persones que, amb un bon expedient acadèmic, no tenen recursos, i aspiren a ingressar a la Funció Pública no són el camí correcte per garantir l’equitat i la igualtat. La nostra proposta és que siga la Generalitat, a través de l’EVAP, la que impulse les mesures destinades a la preparació de les proves selectives de les persones que no tinguen recursos econòmics, tot i garantint els principis de publicitat, equitat i lliure concurrència.

Tampoc s’està d’acord amb l’aposta per l’oposició enfront del concurs-oposició o amb la vinculació de l’aprovació de les oposicions per romandre en les borses de treball. Unes mesures que es considera inadequades per a la selecció del personal i que suposen de fet un ERE encobert del personal interí.

La Direcció Pública Professional, malgrat estar més definida, es considera com una eina per a controlar i polititzar l’administració pública i establir portes giratòries que generarà, sense cap dubte, conflictes d’interessos. En les Administracions Públiques hi ha suficient personal funcionari preparat per assumir totes les tasques que se’n deriven, no essent necessari aplicar mesures clarament neoliberals que es contraposen amb la pròpia definició del que ha de ser un servei públic.

Un aspecte que compartim és que l’actual IVAP passe a anomenar-se Escola Valenciana d’Administració Pública (EVAP). El canvi de nom també comporta les tasques de selecció, provisió i regulació de les borses d’ocupació temporal. La nova formació es considera com a part integral de les polítiques de personal com va defensar el Sindicat al 2010.

Per complementar, nosaltres apostem per augmentar i millorar la formació contínua, dins de la jornada laboral, que ha de ser a càrrec de la pròpia Administració, no externalitzada als sindicats o empreses privades amb una oferta més amplia que puga donar resposta a la forta demanda d’accions formatives generades per la mobilitat horitzontal del personal i l’actual oferta d’ocupació.

Observem que no s’ha tingut la valentia d’anar més enllà en certs aspectes que, degut a la pandèmia de la COVID-19 ara veiem que estan enmig del debat i que es podrien haver regulat, com son:

– La reducció de la jornada laboral.

– La compactació del temps de treball a quatre dies setmanals.
– La revisió dels aspectes relacionats amb la conciliació laboral i personal.
– L’anàlisi dels riscos psicosocials.

– Gestió del teletreball.

Un dels assumptes que també cal resoldre és la situació del personal interí al qual cal reconèixer i valorar els serveis prestats. La recent sentència del TJUE de 19 de març de 2020 qüestiona la política de personal en les administracions públiques de l’estat espanyol. És per això que l’Administració hauria de reconèixer la situació de precarietat per l’abús en la temporalitat i cercar solucions immediates per restituir els seus drets i donar una resposta a les milers de persones afectades garantint la seua estabilitat en l’ocupació.

Pel que fa a la competència lingüística per a l’accés a la funció pública valenciana, Intersindical considera positiu la inclusió en la nova llei, a l’espera de desenvolupament reglamentari al respecte, per garantir els drets de les persones valencianoparlants, avançar cap a una veritable igualtat lingüística i donar compliment a la legislació. L’aprovació de la nova llei és un pas endavant en ser la primera vegada que s’inclou l’exigència de la competència lingüística a tot el personal de les administracions públiques. Valorem de forma positiva que siga d’aplicació no  sols a l’administració de la Generalitat Valenciana, sinó també a les administracions locals, universitats públiques, empreses públiques i personal estatutari. D’aquesta forma es posa en valor la promoció del valencià, l’apreciació de la seua funció de vertebració d’una identitat social i es trasllada  a la defensa de la vida pública,  que garantirà els drets lingüístics de les valencianes i valencians i farà que les administracions públiques siguen més properes a la ciutadania.

La regulació de la competència lingüística per a l’accés a les administracions públiques dóna resposta a una antiga reivindicació de desenes d’entitats socials, culturals i sindicals que han treballat, des de fa anys, per aconseguir-ho. Ara, s’ha aconseguit que siga una realitat.

Per al Sindicat, la nova Llei de Funció Pública Valenciana havia de servir per modificar el sistema que determina la representativitat i la participació del sindicats per garantir una veritable llibertat sindical que respecte el vot de les treballadores i treballadors i evite que sindicats com la Intersindical Valenciana, que és el més votat entre el personal que hi treballa, quede exclòs de la MGNI; cosa que està lluny de resoldre’s amb la nova llei.

Ara només resta posar-se a treballar, perquè per a la Intersindical Valenciana, la situació actual, caracteritzada pels efectes de la pandèmia sanitària, ha posat en evidència la necessitat d’uns serveis públics, de titularitat pública, per garantir els drets de la ciutadania i acabar amb les desigualtats socials. És per això que el Sindicat aposta per unes administracions públiques i un sector públic potents, que tinguen una dotació de recursos i de plantilla suficients per garantir el seu bon funcionament. Cal recordar que el País Valencià està per sota de la mitjana espanyola i de l’OCDE en percentatge de persones que hi treballen a les administracions públiques per població total al territori. A més, en un moment de crisi, com l’actual, pot ser un bon jaciment per la creació de llocs de treball que ha ser  un objectiu prioritari i una obligació ètica per a qualsevol administració pública.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top