La revista degana en valencià

La nova realitat de l’educació

20/10/2020

Ja estem a les classes. Ja hem començat el curs escolar 20-21 que, de segur serà un curs inoblidable. El virus va arribar i sembla que no té massa intenció d’anar-se’n. I, segons estava previst al calendari escolar, s’han iniciat les classes justament en el que podem denominar la segona «tanda» de la pandèmia, la segona «onada». I els números de les persones infectades puja diàriament una barbaritat. Cert és que no s’estan produint el mateix nombre de morts però sembla que és una carrera que sols podrà aturar la perseguida vacuna.

I aquest inici de curs també ens està demostrant que quan s’han pensat diferents escenaris i s’han treballat protocols, plans de contingències, previsió d’ampliar el nombre del professorat, quan s’ha decidit classes presencials en grups amb una ràtio més reduïda, quan s’ha aprovat que els nivells de tercer i quart d’ESO i el Batxillerat hauran de tindre classes dies alterns, quan es va comunicar en temps i forma a cada centre els grups i la plantilla autoritzada, quan s’ha comprat material higiènic i sanitari i s’ha enviat als centres, quan s’ha negociat amb els sindicats…. Totes aquestes coses, entre d’altres, són les que et permeten iniciar amb més o menys garanties aquest inici de curs.

Però, com les competències educatives recauen a cadascuna de les comunitats autònomes, un dels fets que podem observar al conjunt d’Espanya, són les grans diferències que existeixen entre unes autonomies i altres. I, sincerament, crec que la Generalitat Valenciana és de les millors de tot l’estat, i amb diferència, fins i tot sembla que d’altres territoris, han tingut molt present les accions que ha anat fent les autoritats educatives valencianes. Critiquem quan calga però reconeguem també el treball que s’ha fet. Certament, en parlar amb coneguts d’altres comunitats autònomes, es nota encara més les diferencies. Un bon exercici d’higiene democràtica seria analitzar el treball fet i el color del govern autonòmic corresponent.

Si baixem a cada poble, també podem observar algunes diferències entre municipis perquè el govern municipal ha programat més accions i mesures per a facilitar l’inici «normal» del curs, i no solament en els centres de primària que tenen una major dependència de l’Ajuntament.

Fins i tot, s’està notant molt el treball de preparació que han fet els equips directius de cada centre educatiu. A una mateixa comunitat autònoma, a un mateix municipi, les diferències poden i són grans entre un centre i un altre. Mesurar aules, distribuir les taules a les classes, protocols d’actuació interns, augment del nombre de professors de guàrdia, adaptació del centre a les noves tecnologies, afavorir la formació del professorat en les diferents plataformes que es poden usar per a fer classe utilitzant l’internet, actualització i potenciació de la pàgina web com a mitjà de comunicació amb les famílies…, són alguns dels fets que estan marcant les diferències.

Personalment pense que les actuacions, a tots els nivells: autonòmic, local, centre a centre, estan molt interrelacionades però és fonamental que les persones que estan al davant: conseller i secretari autonòmic d’educació, alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores d’educació, directors i directores amb els seus equips directius…, tots i totes, es creguen que són treballadors de l’ensenyament, que són conscients de la importància de l’educació i de la tornada a l’escola, i es deixen la pell treballant totes les hores que calguen perquè el dia a dia de l’educació puga continuar fins al mes de juny.

Per a arribar a juny, a més de molta sort i l’esperança que no siga molta «dura» la grip que habitualment ens visita tots els anys, les famílies també tenen un paper fonamental. Els pares i les mares saben ja el que suposa que els centres educatius tanquen les portes i calga un confinament. I ho saben perquè ho hem viscut. I saben que, en funció de l’edat, la necessitat de relacionar-se, d’interactuar, de tindre classes presencials, de tindre uns horaris…., la tornada a les classes és fonamental per al desenvolupament personal i no solament dels coneixements adquirits. És per això que també s’està insistint molt en la responsabilitat que han de tindre les famílies i el control sanitari sobre els seus fills i filles abans d’eixir de classe.

De l’alumnat cal dir també que en els pocs dies que està en marxa aquest curs acadèmic, cal valorar moltíssim la seua actitud responsable. Hem experimentat que les mascaretes no són còmodes, agradables, molestes, impedeixen la comunicació, entre altres moltes coses. Estar cinc hores seguides sense poder-te-la llevar, sols per a poder menjar-te l’entrepà, és difícil de suportar. I s’han adaptat perfectament a la presa de temperatura abans d’entrar, al gel hidroalcohòlic, a netejar-se les mans… Hem de valorar, i molt, l’esforç d’ells i d’elles.

El professorat és un altre dels col·lectius que s’ha hagut de «reinventar» a més de viure el procés educatiu amb la mascareta posada i la càmera web del seu ordinador engegada. No tots tenien unes habilitats per a fer classes no presencials. I, també, no hem d’oblidar que, a més de la mascareta, passen moltes hores dintre de la classe amb un grup de 20-25 persones assumint un risc evident de contagi. Però estan. I estaran.

De segur que ens trobarem amb problemes, amb contagis, amb sorpreses. Haurem d’adaptar-nos a aquesta nova realitat però cal que ens deixem fins a la darrera gota d’imaginació, d’il·lusió, de treball per a aconseguir arribar a juny. Hem d’aconseguir sumar esperances i restar problemes, temors o angoixes. Hem de comprendre a l’altre:  a l’alumnat, a les famílies, als companys i companyes, a l’Administració. Hem d’estar més units que mai i compartir els problemes i les solucions. L’objectiu és educar i educar fins a juny.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top