La revista degana en valencià

La nova realitat educativa valenciana

13/11/2020

Abans de res, vull destacar que en el titular dic «nova realitat educativa valenciana» perquè cada comunitat autònoma és un món i han adoptat uns criteris propis.

Acabar el mes de setembre i que els centres educatius continuaren oberts, en un funcionament normal vista la situació creada pel virus, era un dels objectius fonamental després de la tornada a la «nova normalitat», i sembla que s’ha aconseguit.

Quan la salut està en perill, ja sabem que sempre és el primer, però hem de reflexionar sobre els efectes del virus en l’educació i hauríem de valorar-la en la seua justa mesura perquè marcarà el futur immediat de tota una generació. En definitiva, si no s’aconsegueix crear, o adaptar, el procés educatiu a les limitacions que ens marca el virus, estarem contribuint a augmentar les diferències entre aquelles persones que tinguen un nivell adquisitiu elevat i disposen de la tecnologia i els recursos familiars, i aquells altres que sols disposen d’ells mateixos i de la vida als centres educatius per a seguir el procés educatiu i formatiu. Sembla que no ho estem valorant en la justa mesura, però cal tindre-ho molt present perquè marca el present i el futur de les persones i de la societat en el seu conjunt. És per això que ara, tal vegada més que mai, és fonamental el paper de les persones que es dediquen a la política i a la gestió de l’educació. I sembla que als valencians i valencianes, en aquest tema, no ens està anant malament, més encara si ens comparem amb altres comunitats autònomes.

Estàvem confinats a casa amb els centres tancats, fent classe utilitzant les plataformes que es coneixien, superant totes les dificultats que van aparèixer, aprenent docents i alumnat, adquirint habilitats que no teníem. Tot anà de pressa i depenent molt de les voluntats de tots els sectors que estan en el procés educatiu.

La Secretaria Autonòmica d’Educació de la Generalitat Valenciana va treballar en aquell moment amb decisions que intentaven vèncer algunes de les mancances que teníem, com ara l’enviament de les tauletes informàtiques per a superar això que es denomina la bretxa digital. Però, a parer meu, el treball més important ha estat el posterior, quan ja havia passat el primer moment. Ha estat en la planificació del nou curs que havia de començar el dia 7 de setembre, en el disseny de nous escenaris, en l’adaptació dels centres educatius a les normes COVID, en assumir les despeses que representa una major substitució de professorat que puga estar malalt i fer-ho amb brevetat, a la major brevetat possible, en la coordinació amb la Conselleria de Sanitat i en l’establiment de protocols clars a seguir en cas de la detecció d’algun cas entre l’alumnat o el professorat.

Les decisions arribaven als centres i tinc la ferma intuïció que el model valencià ha estat copiat, adaptat, transformat, a altres comunitats autònomes i pel mateix Ministeri d’Educació, la qual cosa indica que s’hi havia fet un bon treball. De segur que decidir que en secundària sols tindrien classe cada dia primer i segon d’ESO no va ser fàcil.

De vegades se’ns oblida, no sempre, el paper callat que fan els centres educatius i els seus equips directius. Els mesos de juny, juliol i agost han estat fonamentals per a poder fer front al dia 7 de setembre, a l’inici del curs. I, novament, han donat un exemple del compromís amb l’educació. No negaré que cada centre és sobirà per a adoptar més iniciatives que altres, però, torne a dir-ho, els equips directius han estat un exemple de treball i d’imaginació per a fer front a la COVID-19. Està clar que, posem per cas, no tots els centres educatius estan retransmetent les classes presencials en directe utilitzant càmeres web, però s’ha fet una tasca molt, molt gran. I els resultats estan donant la raó: cada dia que passa i els centres continuen oberts és una nova victòria. És tant així que si es pensa una miqueta, en aquests moments els centres educatius són espais més segurs que anar a dinar a un restaurant o fer-se un café en un bar. Fins i tot s’ha aconseguit que la majoria de les famílies hi porten els fills i filles amb una certa tranquil·litat.

No es pot rebaixar el nivell d’exigència de seguretat. Hem de continuar inventant i adaptant-nos cada dia. Hem de pensar que els pròxims mesos, amb l’arribada de la grip i la davallada de les temperatures, seran setmanes complicades, però crec que estem demostrant que amb coordinació, amb molt de treball, amb pressupost, també amb imaginació i fins i tot il·lusió, es pot anar superant el dia a dia.

Inscriu-te al nostre butlletí

Top