La revista degana en valencià

La paròdia com a mecanisme de supervivència

15/10/2019

Cal que els espectadors d’Este niño necesita aire fresco que no són alemanys tinguen més informació sobre qui és Hape Kerkeling, personatge central d’aquest biopic, per a jutjar o fruir de la pel·lícula? És evident que documentar-se per veure una pel·lícula pot ajudar a entendre-la més, però no és necessari per a l’espectador. El descobriment personal d’una obra sense cap apriorisme pot resultar una experiència delitosa, una aventura gratificant, i més si estem davant d’una cinta d’un humor molt personal, sensible i amb moments força divertits.

Hape Kerkeling, de menut Hans Peter, va nàixer el 1964 a Recklinghausen, una ciutat del nord del Ruhr. Va passar la infantesa en dos espais molt definits: la granja dels avis materns i la ciutat dels altres avis. Malauradament, a l’edat de vuit anys, va patir la mort de l’àvia paterna i el suïcidi de la mare, a les quals estava molt unit. Avui és un dels humoristes més famosos d’Alemanya, on els seus programes de ràdio i de televisió són seguits amb adoració, els seus llibres són èxits de venda i la darrera pel·lícula sobre la seua infantesa, Este niño necesita aire fresco, ha assolit la xifra de més de tres milions d’espectadors.

Aquests succints elements biogràfics del nen Hans Peter estan entrelligats en la trama del film dirigit de forma commovedora i brillant per la directora alemanya Caroline Link, realitzadora també d’En un lugar de África, Oscar a la millor pel·lícula de parla no anglesa en 2001. D’inici, tenim el territori on es va desenvolupar la infantesa de Hans Peter, molt castigat durant la II Guerra Mundial, un dels principals objectius militars per la seua producció industrial i armamentística. Els habitants no volen parlar del passat que els tortura i els impel·leix a viure en un silenci impactant. Si a això afegim la mort tràgica de la mare i el canvi des de la granja confortable a l’estranya ciutat, entendrem el fort colp emocional. Tanmateix aquest xiquet poc aficionat a l’esport, grassonet, desmanotat i especial en paraules de la iaia, farà que les seues habilitats humorístiques, sobretot en el camp de la paròdia, esdevinguen la millor teràpia per sobreviure a les dificultats i a les pèrdues familiars. Dotat d’una gran capacitat d’observació de les persones per a després imitar-les, a més de tenir un gran sentit de l’humor per a riure’s de si mateix, sense caure en prejudicis, el convertiran en un xiquet adorable i molt acceptat en el seu entorn. Paròdies que Hans Peter completarà amb disfresses, maquillatges, cançons, accents i irònics diàlegs, que ben prompte guanyaran la complicitat de les persones més properes. El dolor es transmutarà en humor, una conversió interior admirable, intel·ligent i de gran equilibri psicològic. Ben cert que la família, com a nucli protector, tema molt recurrent en el cinema de Caroline Link, amb les figures benefactores dels pares i avis, a més de tota la galeria de personatges tolerants que pul·lulen al voltant de la infantesa enriquidora de Hans Peter, l’ajuden a créixer com a persona, a madurar i a convertir-se en l’actual humorista creatiu i d’èxit. Destaquem-ne dos personatges: el xiquet protagonista Julius Weckauf i la figura de la seua àvia materna, l’actriu Ursula Werner.

 

Article publicat al número de setembre 451

Inscriu-te al nostre butlletí

Top