La pilota valenciana: esport o joc?

Puchol II de Vinalesa, la figura de l’escala i corda

Un dels trets identitari dels valencians més significatius, juntament amb la llengua, és el joc de pilota. Evidentment, no és un joc que van inventar els valencians. A la Grècia antiga i a Roma ja jugaven a jocs molt pareguts als que actualment hi juguem; també els maies ho feien. Però, els cavallers que acompanyaven el rei Jaume I en la conquesta l’introduïren en les noves terres i ja no s’ha deixat de jugar. Amb més o menys ganes, portem nou segles darrere una esfera xicoteta que, unes vegades més i altres menys, ha donat moltes alegries i algun que altre mal de cap.

Quan deixa de ser un joc per a ser un esport, si és que alguna vegada ho ha fet? Passar de joc d’esplai o entreteniment a un joc reglat i seriós és un pas que s’ha de fer per a la seua modernització; això o quedar-se enrere.

Les primeres notícies que tenim que ens podrien fer pensar en un esport són de finals del segle XIX, amb instal·lacions imponents com el trinquet del carrer de Pelai a València (1868), el trinquet d’Ondara (1872), el de Dénia (1874), que està adossat a la muralla del castell, o el de Simat de la Valldigna (1893). Jugadors que podríem dir professionals perquè cobraven per jugar i, a més a més, prou diners per estar alliberats. El que no hi havia era una estructura empresarial o federativa que organitzara campionats, per la qual cosa el que es feia era jugar partides del dia a dia o desafiaments puntuals. En sabem, per la premsa escrita, de desafiaments famosos com els de Cartagena o Benifaió d’Espioca, tots ells amb més de tres mil persones que anaren a veure’ls.

Així doncs, a partir dels anys 30 del segle XX apareixen les primeres figures de pilotaires reconeguts, com el Xiquet de Quart o Llíria I, Juliet d’Alginet, Rovellet de València, Eusebio de Riola o el més gran de tots, Paco Cabanes el Genovés en l’escala i corda, i, al raspall, figures com Juanito del Casino, Carlets, Císcar, Malonda I, Sanchis o Miramar. L’aparició d’aquests jugadors entre els anys 30 i 70 del segle XX aporta molt de públic als trinquets o carrers on s’anuncien, però, on està eixe bot de qualitat que farà que la pilota s’encimbelle? Si bé cada època amb la seua figura havia dut públic i diners als trinquets, no és fins a l’aparició del Genovés que açò pega un canvi. El 1972, un jove Paco Cabanes, anomenat Pastor o Xiquet del Genovés, farà una aparició meteòrica, ja que només en mig any es converteix en la màxima figura de la pilota. Potser quan la pilota dequeia i faltava una nova figura, va ser eixe revulsiu que la va traure del pou al qual estava abocada.

Des dels anys 50 del segle XX, la pilota valenciana estava dins de l’estructura federativa de l’espanyola de pilota basca, amb un senyor assignat a nosaltres. Es feien campionats per equips que començaren el 1952, encara que s’aturaren fins al 1964, quan a partir d’eixe any ja se celebren contínuament. I no és fins a l’arribada de la democràcia i el nou Estatut quan es crea la Federació de Pilota Valenciana l’any 1985, de la mà de l’arquitecte Víctor Iñurria i el seu equip, que li donen una estructura més d’acord amb les necessitats que ací teníem. Ja abans, el 1980, es creen les primeres escoles de pilota al Genovés-La Costera, Guadassuar-Ribera Alta i Massamagrell-Horta Nord, però sense unes directrius concretes. A partir de 1986 apareixen els campionats federatius a tots els nivells, professionals i aficionats, en totes les modalitats practicades en eixe moment, és a dir, escala i corda, raspall, frontó valencià, galotxa i ratlles, encara que les llargues ho feien des de 1983 i la perxa des de 1979.

És al començament de la dècada de 1990 quan es fa el primer salt qualitatiu amb l’aparició de l’empresa Frediesport, la qual passa a organitzar el món professional, amb el Circuit Bancaixa d’escala i corda. Un gran patrocinador, grans premis, competició llarga. Però arriba la crisi dels 2000 i l’arrossegament de l’empresa és substituïda per una altra, Val Net (2005-2017). Aquesta segueix amb la mateixa estructura, però amb més jugadors i nous socis. Jugadors amb contractes professionals que ja no depenien de postors per a endur-se algun gallet extra a casa. Però, una nova crisi la fa desaparéixer i una nova estructura apareix el 2018, la Fundació de Pilota Valenciana, per a fer-se càrrec del món professional.

Entremig de tot aquest guirigall apareixen més escoles de pilota, fins a unes 110 en l’actualitat, es creen clubs per tot el país (uns 150), hi ha uns 2.400 federats, dels quals 270 són dones. Les xiques comencen a jugar, primer amb els xics, perquè n’hi havia molt poques; després, esporàdicament, en algun club, i finalment es crea una estructura, apareixen les escoles i es creen les primeres competicions federades. Es creen més campionats en totes les modalitats i categories, se’n recuperen altres com la pilota grossa o el frare. S’organitzen els Jocs Escolars. Apareix el Museu de la Pilota al Genovés (2003), encara que feia uns anys que funcionava i, a més a més, allí se signa la coneguda ordre del conseller Tarancón de construir instal·lacions específiques de pilota en tots els col·legis i instituts del 2 de març del 2000. Apareix el programa «Pilota a l’escola», impulsat per la Conselleria i dut a terme per la Federació. També comencen a jugar persones amb mobilitat reduïda, amb la llavor de gent com David Soler, Óscar Llago o Zacarías Abietar, entre altres. Els mitjans de comunicació, que ja li donaven veu regularment des del 24 d’octubre de 1959, de la mà de Llorenç Millo en Las Provincias, M. A. López-Egea, Paco Durà, J. Ll. Bausset o Alberto Soldado, als quals se’n van sumant altres com F. Miñana, J. A. Monteagudo, G. Sanchis, M. Rodríguez, Pedro Valero o Mari Carmen Montes, en publicacions com Levante-EMV i Superdeporte. Molt important és l’aparició de la televisió pública valenciana, que des del principi retransmet les partides, encara que perden protagonisme pel pas del temps; inclús es feia un programa setmanal dedicat a l’actualitat esportiva de la pilota. Fins i tot hi va haver un intent de modernització a gran escala en convertir el trinquet del Genovés en un plató televisiu, pintat de blau, amb pilotes blanques i onze càmeres per a retransmetre en directe les partides. S’alcen noves instal·lacions, algunes d’elles faraòniques com la Ciutat de la Pilota a Montcada-Horta Nord, o els nous trinquets d’Oliva-La Safor o Almassora-Plana Alta.

A més a més, no deixen d’aparéixer figures que van marcant les distintes èpoques, cas de Sarasol I, Álvaro, Genovés II, Soro III, Waldo o els actuals Puchol II, Tonet IV o Victòria, la jugadora de València més llorejada de la història.

I arribem al 2023 i a una guerra Fundació-Federació per l’organització dels campionats professionals, organitzats per la Fundació amb el reconeixement de la Federació. Amb els Governs del Botànic es va voler donar un nou impuls que tal volta no ha arribat del tot i, ara per ara, la guerra està encetada. La Federació, juntament amb altra gent i l’aval de l’empresari J. L. López, ha contractat per al 2024 tots els jugadors; la Fundació diu que no és legal, però no va als tribunals i diu que la decisió correspon al Govern Valencià, que va impulsar la Fundació en companyia de la Federació. La Fundació ha convocat al seu Patronat per al proper 31 de juliol, quan ja estarà constituït el nou govern que va eixir de les passades eleccions. A més a més, la Fundació té convenis de col·laboració amb les diputacions i diversos ajuntaments, contractes de patrocini amb entitats com Caixa Popular, CaixaBank, MasyMas, Enerhi o Baleària. Tots ells han de decidir.

Són temps convulsos per a la pilota valenciana, i enmig de tot està l’afició que no té culpa de res. Deixem unes quantes preguntes per tal que continuen amb el mapa de la pilota vostés mateixos. Quin paper hauria de tindre la televisió pública? Caldria separar el món professional del món aficionat? Podem fixar-nos en el model de la pilota basca? Què passa amb les instal·lacions i la seua modernització, són còmodes els trinquets? Què passa amb la regularització de les travesses? Trinqueters, sí o no? El jugador és professional?

Cavallers, joc o esport? Va de bo.

Les mans del raspall, Raül Sanchis del Genovés

Victòria de València, la gran dominadora

Les mans del mite, Paco Cabanes el Genovés

Tonet IV del Genovés, la figura del raspall