La platja revolucionària de Madrid?

Això diuen que era, en un regne molt, molt llunyà anomenat La Platja de Madrid, un partit polític que portava dues dècades en el poder. Durant eixe temps, els seus jerarques havien pres terribles decisions que convertiren el regne en un parc d’atraccions de la vergonya aliena. No obstant això, els habitants continuaven confiant en eixos dirigents que, capitanejats per una gavina gegant, prometien festa eterna.

Els anys passaven i el regne llanguia, sumit en la decadència i l’oblit. Però, per a llavors, altres tres partits s’havien embravit i aspiraven a aliar-se i enderrocar la gavina omnipotent. No semblava tan desgavellat: un territori fart d’espoli i de corrupció, una ciutadania necessitada d’aire fresc… L’esperança d’algun tipus de tripartit d’esquerres es dibuixava en l’horitzó.

I llavors… va arribar Podemos (aka ETA). Cinc eurodiputats i un milió de tertúlies han bastat per a posar potes enlaire el suposat escenari electoral valencià. I és que l’arribada de Pablo Iglesias com cavaller errant ha desbaratat els plans de PSPV, Esquerra Unida i Compromís per a 2015.

Tan tranquil·lets que estaven ells pensant que ho tenien ja tot encarrilat… Total, era aguantar uns mesos més cridant molt fort «Corruptes, corruptes!» i intentant no apunyalar-se per l’esquena fins al recompte de vots. Fàcil, no? Però ara, amb una nova força guanyant adeptes, es multipliquen els interrogants. Per començar, algú hauria de preguntar-se per què un 8 % dels valencians van trobar en un politòleg madrileny el que no els donava ni Compromís i els seus estranys companys de viatge, ni el repartiment de quotes conegut com EU ni el Partit SocialisHAHAHAHA.

Mirant cap al futur immediat, s’aventuren apassionants temps de pactes i intrigues cortesanes d’aquelles que tant agraden en la nostra esquerra. Faran un «això ho pague jo!» i muntaran un tetrapartit? Repudiaran una part de l’oposició a canvi de prendre café amb Iglesias els diumenges? Seran capaços de fer-ho tan, tan, tan malament que el PP mantinga el poder? Ja ho sabeu: quan es tracta de política valenciana, tot és possible. Especialment si és dolent.

Però més enllà de pròximes estratègies parlamentàries, els valencians hauríem de plantejar-nos de debò quin programa polític té Podemos per a nosaltres. No, no em referisc a fer fora la casta. Vull dir, a nosaltres com a poble valencià històricament silenciat, menyspreat i obviat.

Abans de llançar-nos orgàsmicament a les proclames d’il·lusió i revolució, ens haurien d’explicar com es posicionaria el Podemos valencià en l’eix territorial. A veure si estem emocionats pensant que per fi tindrem veu sobre el nostre destí i al final serem un nou Levante feliz però d’esquerres. El règim de la Transició està mort, però, qui volem ser en el nou sistema que s’engegue? Resumint, serà possible que el més semblant a un espanyol sense coleta NO siga un espanyol amb coleta?

David Aguilar. Periodista