La poètica de la mutació, el record i la ironia quotidiana

FITXA BIBLIOGRÀFICA

Títol: Adam Zagajewski viu a Montana

Autor: Carmina Ribés-Falcó

Editorial: Editorial Trípode, Barcelona

Any: 2025

Hi ha llibres que no arriben com una novetat, sinó com una persistència. No esclaten, sinó que fermenten. Adam Zagajewski viu a Montana, de Carmina Ribés-Falcó, és un d’aquests llibres. Guanyador del II Premi de poesia Romanyà en memòria de Mercè Rodoreda, que organitza l’Editorial Trípode amb l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro, el llibre s’inscriu en una genealogia de veus que no demanen pas espai, sinó que el creen. El premi, nascut el 2023 coincidint amb el 40è aniversari de la mort de Rodoreda, aposta per poetes inèdits i per la poesia com a llenguatge viu, capaç de travessar els paisatges de Romanyà i alhora els plecs de la vida digital, amb la mateixa delicadesa. I aquí és on s’inscriu el llibre de Ribés-Falcó: una veu que emergeix després d’anys de silenci i que ho fa amb una lucidesa gens ingènua. «M’he passat més de quatre dècades amb un punt a la boca: amb la poesia tancada dins la meua realitat adormida com una Jonàs a la panxa d’un peixot», diu l’autora. Aquesta imatge de la Jonàs submergida —lírica i còsmica, però també irònica i domèstica— anticipa l’horitzó del llibre: una poesia que no vol redimir, però sí mostrar. Que no busca esclats, però sí fissures.

Dividit en tres parts («Dietari de la lletra morta», «Complements» i «Fantàstics»), el llibre assumeix des del seu títol un desplaçament. Adam Zagajewski, un dels poetes europeus més lúcids del segle XX, viu aquí en un lloc improbable: Montana. I no pas com a biografia, sinó com a avatar, com a fantasma digital: «Hi ha un Adam Zagajewski que viu a Montana. / My loneliness makes me special», diu a la presentació del Face. 

Aquesta operació —desplaçar l’autor real per fer-lo habitar una identitat en xarxa— és reveladora. Ribés-Falcó construeix una poesia de l’alteritat i de l’humor, de la virtualitat i de la carn. Hi conviuen xatbots i exvots, Google Pegmen i geranis rebrotant, hologrames de foc i estudiants japonesos que tussen a la cantina. I en tots aquests elements, una mirada que no és ni cínica ni lírica del tot, sinó afinadament irònica.

Carmina no fuig del present: hi entra amb totes les seves formes. Aquesta capacitat de combinar registres —prosa poètica, haikus dispersos, visions escèniques, dietaris de l’estranyesa— converteix el llibre en una mena de mosaic viu, un patchwork que s’assembla més a la manera com recordem que no pas a la manera com llegim. Els poemes de Ribés-Falcó no s’expliciten. No tenen conclusió ni moralitat. Són com finestres obertes, com pantalles flotants, com taques de llum sobre la superfície d’un mirall. Però en aquesta aparença de dispersió hi ha una tensió constant entre allò que passa i allò que es percep. I una insistència en la pregunta per la paraula, pel lloc d’on surt, per on va. No és estrany que aquesta poesia hagi estat guardonada per un jurat que inclou noms com Abraham Mohino o Mariàngela Vilallonga. El que hi han vist —i el que molts hi veurem— és una veu que dialoga amb la tradició des de l’esquerda, des de la llengua que ha estat «lletra morta» i que torna ara amb una vitalitat nova, inesperada.

Adam Zagajewski viu a Montana és un llibre necessari. Per la seva llibertat formal. Pel seu to singular. Per la seva capacitat d’hibridar la memòria, la tecnopoètica i l’humor. I sobretot, perquè ens recorda que, en temps d’excés, encara hi ha lloc per a una paraula que neix sense pressa, com una flor rara. Una paraula que no fa soroll, però que persisteix. Amín! 

Revista Saó Núm.514, pàgs.57-58. Juny 2025.