Tens 0 productes a la teua cistella
La vaga indefinida de l’ensenyament públic valencià, iniciada l’11 de maig, entra ja en una nova fase després de tres setmanes llargues de mobilitzacions, manifestacions multitudinàries, negociacions maratonianes i una sensació creixent que el conflicte s’està convertint en alguna cosa més profunda que una disputa sobre salaris o plantilles. La imatge d’aquest diumenge, amb una docent llançada violentament a terra per un agent antidisturbis durant una concentració davant la Conselleria d’Educació, ha acabat de situar el conflicte en un escenari de màxima tensió.
Tot i això, la realitat és que el malestar acumulat ve de molt abans. Des de fa setmanes, els sindicats STEPV, CCOO i UGT mantenen una negociació oberta amb la Conselleria d’Educació per intentar arribar a un acord que pose fi a una vaga que ja es pot considerar històrica. Les reivindicacions del professorat van més enllà d’un increment salarial: reducció de ràtios, augment de plantilles, disminució de la càrrega burocràtica, millores en inclusió educativa, infraestructures i condicions laborals més dignes.
Durant els últims dies, la Conselleria ha insistit reiteradament en la seua “voluntat negociadora” i defensa haver presentat “la millor oferta de la història”. Des del departament dirigit per Carmen Ortí sostenen que s’han produït avanços importants en diferents aspectes i que existeixen partides pressupostàries previstes per aplicar-los. Tanmateix, el principal escull continua sent el mateix: les retribucions.
La Conselleria es nega a reobrir l’acord salarial signat amb els sindicats ANPE i CSIF, mentre que STEPV, CCOO i UGT consideren que les xifres proposades continuen sent insuficients i asseguren que la consulta realitzada entre el professorat és clara: el punt més rebutjat és precisament el retributiu.
La consulta, en què han participat més de 30.000 docents, també ha deixat un altre missatge rellevant: una majoria aposta per mantindre la vaga indefinida, combinada amb mobilitzacions puntuals. Més enllà dels números, la lectura política és significativa: malgrat el desgast evident després de tres setmanes de protesta, una part molt important del professorat considera que encara no existeixen les condicions per tancar el conflicte. Les posicions, per tant, continuen allunyades.
Els sindicats acusen la Conselleria d’allargar artificialment les negociacions i de voler tancar la crisi sense abordar els problemes estructurals del sistema educatiu. Educació, per la seua banda, considera que algunes exigències excedeixen les competències de la mesa negociadora, especialment la petició de derogar la coneguda com a Llei de Llibertat Educativa.
Mentrestant, el curs continua avançant cap al seu final. La mateixa Conselleria ha enviat instruccions als centres per garantir que cap alumne quede sense ser avaluat o perjudicat per la situació de vaga. El missatge institucional és clar: assegurar el tancament normal del curs acadèmic. Però fora dels despatxos, als carrers, el clima és un altre.
La jornada de diumenge havia començat amb una nova reunió negociadora i una gran mobilització al voltant de la Conselleria. Milers de docents i persones vinculades a la comunitat educativa havien organitzat una cadena humana i una concentració per pressionar i evitar una nova suspensió de les negociacions sense acord. Si més no, la imatge que acabaria dominant el dia seria una altra. En els vídeos difosos a les xarxes socials es veu un agent antidisturbis corrent cap a una dona —una docent jubilada, segons han denunciat els sindicats— i donant-li una forta espenta per l’esquena que la fa caure violentament a terra. Les imatges van provocar una reacció immediata entre els manifestants, que van respondre amb crits de “vergonya”.
La indignació es va estendre ràpidament. Els representants sindicals, que es trobaven dins de l’edifici negociant, es van negar inicialment a abandonar la Conselleria i van exigir explicacions. La delegada del govern al País Valencià, Pilar Bernabé, va qualificar els fets d’“inacceptables” i va anunciar una investigació per aclarir responsabilitats.
I és precisament aquí on el conflicte entra en una nova dimensió. Perquè allò que va començar com una negociació sobre recursos educatius i condicions laborals ha acabat convertint-se també en una disputa sobre el model educatiu, sobre les prioritats polítiques i sobre la manera com una administració gestiona el descontentament social.
La pregunta continua sent la mateixa que fa tres setmanes: quan arribarà un acord? De moment, la vaga continua. I també la sensació que el conflicte ja ha traspassat els murs de les aules.
