La revista degana en valencià

La prova del 9 d’Octubre

Les eleccions locals i autonòmiques ja passaren fa…, sembla que fa anys. S’han constituït els ajuntaments, les diputacions (eixes que hem de fer desaparéixer), la Generalitat, les mancomunitats… La vida política està ja adaptada a les ordres que van emanar de les urnes. Hi ha com una normalitat, però jo ho definiria més com una mena de calma que precedeix la tronada. I el Nou d’Octubre serà la data.

Després de les eleccions, la dreta –l’extrema i l’altra, perquè estan en el mateix partit– ha mostrat uns símptomes de xoc posttraumàtic: mai no s’havien ni imaginat un escenari polític tan contrari als seus interessos. Han resultat KO. Sols han demostrat una certa activitat interna per veure qui acabava de matar a qui; qui es quedava d’ama del corral i de la figuera perquè la parra també l’havien perduda. Van donar l’ordre perquè els mitjans de comunicació iniciaren l’acaçament del conseller d’Educació, van obrir el pot de l’anticatalanisme i se n’anaren a prendre el sol a la platja, sabent que Zaplana sempre els guanyaria.

Ara, ja molt a prop de la festa del País Valencià, tornen a l’atac preparant una mescla explosiva amb el «no Te Deum» –m’agradaria tant que la jerarquia de l’Església catòlica demostrara que llig els textos del papa Francesc– i la por a l’assimilació a l’imperi català. I per tal de fer aquest còctel es peguen colzades totes les associacions i entitats que defensen «lo valencià» i que han estat subvencionades, molt subvencionades pel govern del PP. En pose un cas: si Lo Rat Penat ha rebut anualment subvencions milionàries, com no s’ha d’apuntar a vomitar brofegades contra un govern progressista? Ja veurem què faran ara sense els diners de la Generalitat… I tornen a la dècada dels 80 del segle passat, a reeditar la Batalla de València, dels símbols, de tot el que es puga utilitzar contra aquest govern.

Personalment, tinc l’esperança, malgrat saber el nivell cultural i la burrera comprimida de l’exèrcit que vol utilitzar la dreta, que la societat actual no és la del segle passat i els joves i els ja no tant joves han rebut una formació i tenen criteri propi. Avui hi ha altres interessos a més d’anar a acaçar catalans: cal trobar un treball.

Però, així i tot, estic convençut que el pròxim dia 9 d’Octubre serà un dia amb unes tensions inversemblants que posarà a prova el nou govern i les persones que participen en la Processó Cívica, en la qual haurem de demostrar novament que la democràcia té aquestes coses però sabent que cal ser educats i respectuosos, però també tinc clar que es faria molt bé de demostrar-los que la policia, encara que siga la local, no pot permetre que els insults i els intents de fer malbé una celebració cívica els pots eixir debades: la llei també l’han de complir, fins i tot la llei darrera aprovada pel PP.

Seria massa esforç per al PP que demostraren una mica de coneixement en aquest tema i, a més, no tirar més llenya al foc, i que aturaren una miqueta les barbaritats dels seus dirigents? Quedem a l’espera…

Vicent Boscà. Periodista

Article publicat al nº 407, corresponent a setembre de 2015. Ací pots fer-te amb un exemplar