La quinta del sord

Vaja per davant que no ens referirem a cap composició musical de Ludwig van Beethoven, per molt coneguda i famosa que siga aquesta obra, ni per molt taral·lejada que se senta per multitud de persones de qualsevol indret, tipus o condició.

A la secció de hui, a la reflexió que compartiré dins d’aquest indret que dispose a vora séquia, faré menció de la cinquena vegada que el poble valencià li ha demanat amb energia al “Molt Deshonorable”, que ho deixe estar i que no cal que invente més destarifos per salvar-se d’una evidència que fa més de 130 dies que el poble coneix, però que ell i el seu “partit podrit” amaguen sense pudor.

Els carrers de València, han tornat a viure per cinquena vegada consecutiva, un riu de persones pels carrers principals, evidenciant que no hi ha res més pervers en la política que la demagògia i malgrat que tots els partits són bons deixebles, la dreta i l’extrema dreta excel·leixen en la matèria, com s’està demostrant cada dia que passa i des que el fins ara president dels valencians i les valencianes va dir que “Gaza rebia més ajudes del govern de Sánchez que València”.

Vivim dies, setmanes i mesos de total desinformació i les xarxes socials, atiades per aquest segment del pensament “ultra”, se n’aprofiten d’aquest clima per a subratllar que “si les ajudes es demanen en llengua àrab, arriben aviat”. Tot i que els canals oficials del govern de l’Estat es van donar presa a fer el corresponent desmentit, l’empastifada ja estava servida i ben escampada, que és del que es tractava.

El poble valencià que es manifesta per cinquena vegada pels carrers de ciutat demanant la dimissió de Mazón, sap que aquest personatge que ocupa el cadiral gran de la Generalitat es mereix un “Cum laude” per haver-se convertit en el paradigma de la demagògia, d’aquella que es fa sense tocar vores, la demagògia pura i dura que es basteix sobre falses notícies i que es transmet sense cap mena de vergonya.

Durant aquesta cinquena convocatòria massiva de valencianes i valencians, contra la persistència del president en el càrrec més honorable de la institució executiva del nostre govern, el gabinet de la presidència no ha tingut enfit en distribuir àudios retallats, fotografies retocades o manifestacions esbiaixades, obviant el més simple sentit de la responsabilitat, dirigit com està per una persona que pensa que les taronges ornamentals dels nostres carrers, són comestibles.

Les més de 30.000 persones de mitjana, presents a les cinc convocatòries, han posat el focus sobre el comportament immoral de la gestió durant la crisi de la gota freda, en què va fer honor a un alt grau d’ineptitud, no sols per la ximpleria d’estar dinant mentre la gent s’ofegava i ho perdia tot sinó també per la ineficàcia de la gestió de l’emergència.

Per cinquena vegada consecutiva, aquesta part del poble valencià que es manifesta, farà evident el seu malestar cada dia a la plaça de l’Ajuntament de la capital, a fi de fer-li més difícil la seua presència en la primera fila de la balconada, al costat de les joves disfressades de falleres que criden “senyor pirotècnic pot començar la mascletà”. La toxicitat de la seua imatge li resulta incòmoda a la primera edil, la seua hipotètica hereva. La “mascletà” fa dies que ha començat, però ell es mostra més sord que una rella.