La ramaderia extensiva al País Valencià

«La ramaderia extensiva la trobem, principalment, a les comarques dels Ports i del Maestrat»

Sí, ho heu llegit bé: al nostre territori encara ens queda ramaderia extensiva. I és molt probable que en aquest moment estigueu començant a fer un repàs mental i us ve al cap aquell ramader o ramadera que pastura vora el vostre poble, o viatgeu en el temps i recordeu que antigament hi havia hagut un vaquer al poble que cada matí repartia la llet acabada de munyir casa per casa. També hi ha qui encara recorda la figura del duler que conduïa els ramats de la gent del poble pel camí de la Dula. És evident, doncs, que la feina de pastor i pastora forma part del nostre imaginari, del ventall de records i del present.

La ramaderia al nostre territori

Segons dades del Ministeri d’Agricultura Pesca i Alimentació (MAPAMA), en el 2017 hi havia al País Valencià un cens de 300.000 ovins, 76.000 caprins i 15.000 bovins, tant de producció lletera com de carn, i en el cas dels bovins també els bous braus. Respecte del total de l’Estat, representen un percentatge molt baixet, però ací i per a nosaltres representen una activitat econòmica important en determinades zones rurals i de muntanya on pràcticament cap altra activitat econòmica es pot dur a terme. Les dades de les estadístiques no diferencien entre ramaderia intensiva i extensiva, però al nostre territori la que predomina és la producció intensiva de porcs (molt localitzada a les comarques del nord de Castelló), pollastres i gallines ponedores; la ramaderia extensiva i semiextensiva d’ovelles, cabres i vaques és una activitat minoritària i que està en vies de desaparició, però no per això és menys important.

La ramaderia extensiva

La ramaderia extensiva és un model de gestió íntimament lligat a la terra que es basa en l’aprofitament dels recursos vegetals que ofereix cada territori en combinació amb l’elecció de l’espècie i la raça més adaptada a cada àrea geogràfica. És el tipus de pràctica que trobem a les comarques dels Ports i del Maestrat principalment, on els animals passen nit i dia a l’aire lliure. A la resta de comarques, trobem en major mesura la ramaderia semiextensiva, en què a diferència de l’anterior els animals (vaques, ovelles i cabres) passen la nit a cobert i ixen a pasturar de dia conduïts per ramaders i ramaderes amb els seus gossos, generalment aprofitant restes de cultius, la vegetació dels camps erms i abandonats i les vores dels camins i vies pecuàries.

Una de les moltes fortaleses d’aquest tipus de pràctica ramadera és que els petits i grans remugants, com a herbívors amb quatre estómacs que són, transformen uns recursos sense valor alimentari per a l’ésser humà –com és la pastura, el sotabosc i les restes de collita– en una carn de primera qualitat com és la de xai, cabrit o vedella. A més a més, fan una feina de desbrossat natural que és una aliança perfecta per a prevenir els incendis amb el valor afegit que de forma paral·lela estan aportant matèria orgànica a la terra i fixen CO₂ al sòl. Aquest últim fet ajuda a mitigar l’impacte negatiu de carboni sobre la Terra; és per això que el Protocol de Kyoto assenyala les pastures i els boscos com uns elements a preservar, mantenir i augmentar per tal de fer-hi front.

Són, per tant, la ramaderia extensiva i semiextensiva una opció de futur a tenir en compte. Prova d’això són les iniciatives d’Escola de Pastors que a moltes comunitats autònomes s’han posat en funcionament per tal d’evitar que aquesta pràctica desaparega, es fomente el relleu generacional de què manca el sector agrari i ramader, la professionalització i la formació d’aquelles persones interessades a dedicar-se a aquesta professió. Ací a casa, la Conselleria d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural (CAMACCDR) acaba de posar en marxa la segona edició d’un curs sobre ramaderia extensiva i escola de pastors que esperem que ben prompte done els seus fruits i es traduïsca en més ramats als nostres pobles i camps. Tenim arreu del territori molts espais a recuperar pel ramat que s’han anat abandonant amb el pas dels anys.

Són moltes les comunitats autònomes que estan posant en marxa iniciatives d’introducció de ramaderia extensiva en determinats espais i paratges naturals, boscos, àrees al voltant de les urbanitzacions i altres indrets per tal de controlar l’excés de vegetació com una eina complementària del control i prevenció d’incendis. Al nostre territori ja trobem iniciatives com la del Parc Natural del Prat de Cabanes-Torreblanca, on recentment, i després de molts anys sense ramaderia en el parc, ha tornat a entrar un ramat de vaques a pasturar.

 

«La ramaderia extensiva és una activitat de futur i necessària per al nostre entorn»

El dia a dia de la ramaderia

La feina de pastors i pastores no és una feina fàcil; com en la gran majoria de professions, ha de ser vocacional ja que ser ramader o ramadera implica una dedicació de 365 dies l’any sense excuses ni festes de guardar. És un sector vulnerable que en la majoria de casos ni marca el preu de venda dels seus productes ni el preu de compra dels mitjans necessaris per a dur a terme les seues produccions.

La producció ramadera, en general, té un altre gran problema: la falta d’infraestructures al territori que faciliten als xicotets i xicotetes productores la posada en el mercat del seu propi producte amb la intenció d’evitar al màxim els intermediaris per tal d’optimitzar els ingressos finals i augmentar la seua renda. D’entre aquestes, una de les més important és la figura de l’escorxador. Per posar un exemple, a les Comarques Centrals Valencianes han desaparegut en els últims deu anys la meitat dels escorxadors (tant públics com privats) que hi havia. Perquè la carn arribe als mostradors de les carnisseries és condició indispensable que els animals hagen sigut sacrificats segons marca el paquet d’higiene alimentària de la Unió Europea en condicions higièniques, sanitàries i de benestar animal en els establiments destinats a eixa finalitat. Si aquests establiments no existeixen o estan molt lluny dels productors i productores, difícilment podran defendre els seus productes sense haver de dependre d’empreses terceres i de la gran distribució, que són els qui s’emporten el gros dels ingressos en la indústria de l’alimentació. En aquest instant és molt probable que molts i moltes de vosaltres també estigueu pensant en aquell escorxador municipal que hi havia al poble, o quan es podia sacrificar a les carnisseries i allà mateix es comprava la carn i l’embotit. Això sí que era venda directa i de proximitat, la que assegurava la nostra sobirania alimentària i les rendes de les persones productores. Cada vegada més, la societat es preocupa pel que menja, d’on ve i en quines condicions ha sigut produït i transformat. Pregunteu al vostre carnisser o carnissera la propera vegada que aneu a la carnisseria d’on ve la carn que esteu menjant. La gran majoria d’establiments no sabrien què contestar.

Amb tot açò no vull dir que hàgem de rebaixar els nostres estàndards de seguretat alimentària; el que pretenc és que prenguem consciència del fet que cal un teixit d’infraestructures al territori que facen que eixos pastors i pastores que treballen 365 dies perquè arriben a les nostres taules els millors productes, que presten un servei a la societat no reconegut ni valorat com és el de mantenir netes les nostres muntanyes, boscos i prats prevenint els tan temuts incendis, que fixen població al món rural, a eixos indrets on ens agrada escapar-nos els caps de setmana fugint del «mundanal ruido», que els facen la vida més fàcil, que puguen obtenir un major benefici per tal que vulguen continuar realitzant la seua tasca.

Consum

No podem deixar només en mans de l’administració el futur de la nostra ramaderia. Com a consumidors i consumidores juguem un paper molt important quan escollim allò que mengem. Si escollim carn provinent de la ramaderia extensiva o semiextensiva de ramats valencians estem afavorint que aquesta activitat continue viva i tot el que això comporta: fixar població al món rural, manteniment d’espais i paisatges, disposar d’aliments de primera qualitat i afavorir l’economia local.

Futur

En conclusió, la ramaderia extensiva és una activitat de futur i necessària per al nostre entorn. El manteniment de l’activitat passa per un necessari rejoveniment del sector així com per la unió per poder fer front en conjunt a totes les dificultats a què han de fer front: comercialització dels productes, compartir feines, substitució a les granges per poder fer vacances i tot allò que els puga ajudar a facilitar la feina i reduir les despeses el màxim possible per fer el seu negoci més rendible.